Castellers al Marroc

“A pa, minyons, feu la torre i a dalt”. No són parau­les d’un cap de colla, sinó que van ser pro­nun­ci­a­des un ja llunyà 4 de febrer del 1860 per un eufòric gene­ral Prim a punt de con­su­mar la ren­dició de la plaça de Tetuan. Es veu que l’home estava obses­si­o­nat per pen­jar el pavelló de Cas­te­lla a les mura­lles de la ciu­tat, però com que eren altes i no tenia esca­les, va cri­dar els seus lle­ials sol­dats cata­lans del Camp de Tar­ra­gona perquè impro­vi­ses­sin una mena de cas­tell. “Dit i fet, fan la torre de qua­tre i una de les seves ban­de­ro­les flota a l’ins­tant sobre l’alcàsser moro”.

Aquest epi­sodi, que encai­xa­ria en una pel·lícula del gran Ber­langa, s’explica en la bio­gra­fia del mili­tar reu­senc publi­cada per l’his­to­ri­a­dor Pere Anguera (Edhasa, 2003). Tot ple­gat, ve a tomb perquè aquest cap de set­mana de treva, en què el calen­dari no pre­sen­tava cap actu­ació relle­vant, els Xicots de Vila­franca van com­ple­tar una estada de cinc dies al Mar­roc, gai­rebé un segle i mig després que Prim i els seus “volun­ta­ris cata­lans” i amb unes inten­ci­ons abso­lu­ta­ment amis­to­ses.

És curiós perquè el viatge dels Xicots de Vila­franca és el pri­mer que fa una colla cas­te­llera a l’Àfrica, tot i que, com la història ens explica, els cas­tells que hi van fer tenien el pre­ce­dent d’aque­lla “torre de qua­tre” amb el sol­dat més esca­nyo­lit del batalló fent d’impro­vi­sat enxa­neta i one­jant l’emblema cas­tellà. Com­ple­ta­ment al marge d’aquesta coin­cidència, el cen­te­nar llarg de cas­te­llers vila­fran­quins des­plaçats al Mar­roc van com­ple­tar diver­ses actu­a­ci­ons; la més des­ta­cada, la que van fer dis­sabte a Tànger, en el marc de la Set­mana de la Cul­tura Cata­lana. Els Xicots hi van alçar diver­sos cas­tells, entre els quals el 4 de 7 i el 3 de 7, els més impor­tants de tota la gira. Val a dir que el viatge de la colla es va orga­nit­zar con­jun­ta­ment amb l’ONG La Llum del Nord, que fomenta l’inter­canvi cul­tu­ral. El cap de colla pene­de­s­enc, Lluís Bar­rera, decla­rava ahir a l’AVUI, des de l’auto­car que tras­lla­dava la colla des d’Alge­si­res, que el que més l’havia impres­si­o­nat del viatge havia estat “la immensa volun­tat de par­ti­ci­par en les pinyes de la població mar­ro­quina”.

La Vella, a Euskadi
Paral·lela­ment, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va apro­fi­tar el cap de set­mana per fer una visita al País Basc, con­cre­ta­ment a Guipúscoa. La Vella va actuar a les loca­li­tats d’Azpei­tia, d’Asti­gar­raga i de Villa­bona, i cal des­ta­car sobre­tot el 3 de 8 que va alçar a la plaça de l’ajun­ta­ment d’aquesta última població, enmig d’una gran expec­tació d’un públic que, com sem­pre passa quan una colla surt de casa nos­tra i aixeca un cas­tell d’una certa enver­ga­dura, va que­dar boca­ba­dat.