Quan Banyoles feia ballar el califa

Tot i que la primera referència a la premsa és del 23 d’octubre del 1862 al Diario de Barcelona, no és fins al 1887, quan l’Ajuntament de Banyoles encarrega una restauració dels gegants al pintor Manuel Pigem i Ras, que se’n té constància. Pigem, que va excel·lir amb els paisatges de l’Estany, era aleshores un jove pintor i la caracterització que fa no acaba de fer el pes: el gegant barbut s’assembla a un pirata turc amb un tarbuix al cap i un garrot punxegut a la mà dreta. I la gegantessa la vesteix com una menestrala. “Li han pintat els ulls d’una manera que sembla que va buscant agulles de cap a terra”, es llegeix a El Bañolense referint-se al gegant.

Semblava que estaven de pega, perquè el 1900 la gegantessa cau. El folklorista Rossend Palmada recordava que el seu portador, el ballador Miquel Planas, encarregat de vendre les cansalades dolces del balneari de la Puda, va ensopegar amb una pedra i el cap de la gegantessa es va esberlar. La Veu de Catalunya recollia la caiguda accidental pel Corpus del 1900. Nou anys després, Pigem encara una segona restauració i manté l’estètica musulmana amb un nou turbant blanc amb una mitja lluna, un sabre corb i vestit de califa. Segons s’explica en l’exposició que sobre els orígens dels gegants banyolins es pot veure a Can Tarradas fins al novembre, la tradició folklòrica atribueix als “moros” una força hercúlia, d’homes alts i fornits. Amb 450 pessetes, el 1916, es compra a Can Barberi d’Olot una nova parella de gegants. “Aquests van agradar molt”, assenyala Guerau Palmada, comissari de la mostra. La Gazeta Banyolina així ho beneeix: “Després d’anys d’exhibir pels carrers dos ridículs ninots disfressats amb cobrellits, l’Ajuntament s’ha decidit a substituir-los per una parella més artística i digna.” Amb la guerra, tot es fa foc: les milícies antifeixistes els van cremar.

La Maria i en Martirià, membres destacats de la faràndula banyolina amb cavallets, dragonets i capgrossos, van protagonitzar la multitudinària cercavila d’ahir a la tarda, amb entremès de lluïment i ball de passada. Són els gegants de Banyoles des que, el 1949, es van comprar a Barcelona per subscripció popular.