El tren del futur trigarà el mateix que la locomotora Mataró?

Sobre l’horari previst i sense retards, les autoritats sortien de l’estació de França en el tren commemoratiu dels 175 anys per fer el trajecte directe fins a Mataró. Un viatge a ritme més lent, sense parades per no interferir el pas dels trens per la línia R1, la del Maresme, que és la xarxa més concorreguda de Rodalies amb gairebé 100.000 passatgers diaris. En hores punta no és estrany entrar als combois com dins de llaunes de sardines, per fer un recorregut que, si fa no fa, triga el mateix que fa 175 anys quan el mataroní Miquel Biada va impulsar el primer tram ferroviari a la Península. Si tot va bé, comptem quaranta-cinc minuts de trajecte. Avui, però, la xarxa de Rodalies s’atura a tots els municipis on pugen molts més passatgers dels que s’encabien a la Mataró, la locomotora de carbó que tenia vagons de primera, segona i tercera classe, on aquests últims anaven al descobert, sense un sostre on aixoplugar-se. “Només tenia una roda i era molt grossa” constatava l’Asier, que amb nou anys mirava encuriosit la rèplica de la màquina de vapor que s’ha traslladat fins al port de Mataró, provinent del Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú. A diferència de la festa dels 150 anys no s’hi han portat els tres vagons que arrossegava. “A Mataró li ha faltat estimar-se més el tren”, reivindicava l’Albert Alumà, que amb altres companys de les associacions d’Amics del Ferrocarril, exposen aquests dies les maquetes ferroviàries al museu de Can Marfà Gènere de Punt. S’acaba de conèixer amb l’Asier, que vol el conte infantil que ha escrit amb motiu dels 175 anys del tren, amb dibuixos de Marga Cruz. Mentre conversen, l’alcalde de Mataró, David Bote, anuncia que Adif ha adjudicat la redacció del projecte de la futura estació de tren de la ciutat. Una estació que es farà a pocs metres de l’actual, una de les que conserva un dels pocs edificis històrics. En els parlaments de l’acte tothom coincideix que el tren va ajudar a obrir el món al progrés i que s’ha consolidat com el transport del futur, el menys contaminant. Però tots ells tenen present la llista de deures i inversions pendents perquè els trens funcionin i vagin a l’hora. Millorar-ne la freqüència i un transport adaptat a les persones amb mobilitat reduïda. 175 anys d’inaccessibilitat, es llegia a la seva pancarta.