Girona, ni mu sobre el nou bisbe

La diòcesi de Girona continua sense saber el nom del seu futur bisbe que, en teoria, està a punt de ser nomenat. Així ho va deixar a entendre el papa Francesc fa uns dies a uns feligresos gironins que van anar fa quinze dies a Roma en romeria pels 800 anys de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat. “Ja he proposat un nom”, va dir el pontífex i a partir d’aquell moment van començar les especulacions. Molts fidels pensaven que avui durant la missa solemne de Sant Narcí se sabria el nom del successor del bisbe Pardo, mort l’abril de l’any passat, però no ha estat així.

Durant la missa, l’administrador de la diòcesi Lluís Suñer, en la seva homilia s’ha limitat a dir que “estem a les portes de rebre un nou bisbe, que ben segur ens ajudarà a viure el present amb coratge i el futur amb esperança”. Per tant, res de res.

Girona és una diòcesi on els fidels i el gruix del clergat (el bisbe Pardo també ho havia demanat en més d’una ocasió) han expressat reiteradament que volen un bisbe incardinat al país i format a Catalunya. Però al marge d’aquest “requisit”, que es demana sempre en totes les diòcesis catalanes quan hi ha d’haver un relleu, Girona és una diòcesi molt gran, amb moltes parròquies i molt poc personal; per tant, un territori “complicat de gestionar”. Té 380 parròquies en 13 arxiprestats però només 123 capellans (dels quals set resideixen en altres diòcesis –a Roma o estan de missions, per exemple–, set són de l’Opus Dei, vuit són religiosos amb càrrecs pastorals diocesans i 13 són diaques). La realitat és que en actiu, és a dir, que tinguin fins a 75 anys i encara no hagin presentat la renúncia, n’hi ha encara no una seixantena que s’han de repartir tot el territori. De capellans que tinguin menys de 50 anys, n’hi ha una quinzena, i que tinguin entre 50 i 75 anys una cinquantena més. Només hi ha tres seminaristes que estudien al seminari interdiocesà, que és a Barcelona.

El cardenal Omella, que és president de la Conferència Episcopal Espanyola, CEE, i membre de la Congregació pels Bisbes, té la paella pel mànec. Antiindependentista reconegut, des que va arribar a Barcelona les misses en català han caigut en picat.