L’Ajuntament afegeix el castellà a vuit rètols

L’Hospitalet de Llobregat fa uns dies que té vuit rètols de trànsit en versió bilingüe en català i castellà arran de la denúncia feta pel president de Convivència Cívica Catalana (CCC), Ángel Escolano, que va denunciar l’absència de l’espanyol davant del jutjat contenciós administratiu.

L’Ajuntament ha substituït els vuit rètols dels quals Escolano s’havia queixat, que són els que hi ha des de casa seva fins a la Ciutat de la Justícia, on treballa l’advocat de l’entitat espanyolista. Escolano s’ha felicitat de la victòria en “petites batalles que si lliurem tots ens faran guanyar la guerra”. El president de CCC es referia d’aquesta manera a la crida que ha fet l’entitat als usuaris perquè s’animin a fer denúncies similars en altres zones de la ciutat, dels “costos jurídics” de les quals l’organització es faria càrrec. “Ajudarem l’Ajuntament a tornar a la legalitat, amb la càmera del mòbil i els jutjats contenciosos. I la resta d’ajuntaments catalans, és clar”, ha manifestat Escolano a la xarxa X.

L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat ha fet els canvis en aquests vuit rètols sense esperar que els hi obligués cap sentència judicial. Fonts del consistori recorden que l’article 56 de la llei de trànsit estatal assenyala que “les indicacions escrites que s’incloguin o acompanyin en panells de senyalització de les vies públiques i inscripcions figuraran en idioma castellà i, a més, en la llengua oficial de la comunitat autònoma reconeguda en el respectiu estatut d’autonomia quan el senyal estigui situat en l’àmbit territorial d’aquesta comunitat”.

La Generalitat sosté, però, que tenir els senyals únicament en català, com passa en la immensa majoria de localitats de Catalunya, és perfectament legal. En una nota emesa el maig del 2017 sobre aquesta qüestió, la direcció general de Política Lingüística remarcava que “totes les normes lingüístiques catalanes des de la llei de normalització lingüística del 1983, passant per la LPL del 1998, fins a l’EAC del 2006, entre d’altres, reiteren la validesa i l’eficàcia dels missatges oficials emesos en català”. “L’ús exclusiu del català en els textos que s’afegeixen als senyals de trànsit, amb pictograma o sense, constitueix el compliment de les disposicions catalanes”, hi afegia el document de la Generalitat. Tot i això, la justícia està acceptant molts recursos de sancions de ciutadans que al·leguen que els rètols no estan en castellà.

La pressió espanyolista sobre els rètols en català a l’Hospitalet de Llobregat no és nova. L’any 2017, l’Ajuntament va aprovar una moció de Ciutadans i el PP per la qual es va afegir el castellà en alguns rètols grans i en diverses pilones, tot i que a la major part de la ciutat es van mantenir els senyals exclusivament en català.

L’afegiment del castellà en vuit rètols evita, momentàniament, que es dicti una sentència que podria acabar afectant tots els ajuntaments de Catalunya. A més de suposar un atac a l’autonomia de Catalunya i la devaluació del català com a llengua d’ús normal al país, un eventual canvi dels rètols a gran escala suposaria una important despesa econòmica.

CCC i Hablamos Español ja han anunciat que presentaran sol·licituds d’aquest tipus a diferents ciutats de l’Estat espanyol on hi ha una altra llengua oficial a més del castellà com ara Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona, Palma, Santiago de Compostel·la, Ourense, Pontevedra i Lugo.