El col·lapse de l’espècie

“No vull ser apocalíptic”, va recalcar l’arqueòleg i antropòleg Eudald Carbonell ahir al vespre a l’auditori Josep Viader de la Casa de Cultura, davant d’una sala plena majoritàriament de psicòlegs, després de sentenciar, amb aquella saviesa i sentit comú propi de qui ha trobat en el passat la manera de reflexionar sobre el futur, en un present de temps accelerat, que “la nostra espècie està col·lapsada, ha arribat a un punt d’irreversibilitat”. “Estem arrossegats per aquestes dinàmiques que no som capaços de direccionar; tinc esperança que tot això peti aviat”, hi va afegir Carbonell arran d’una de les qüestions plantejades per la periodista i escriptora Cristina Masanés amb voluntat de “concretar” escenaris com a espècie i com a individus. En aquest “no sabem què hem de fer i cap on hem d’anar” de Carbonell, no hi ha un receptari: “L’única fórmula és integrar-ho tot i pensar en què volem ser com a espècie”, va reblar qui es considera “fossilitzat” als seus 70 anys. El genetista i especialista en neuroeducació David Bueno va recordar que el concepte d’espècie “és tribal”.

Amb el títol Transformar-se per sobreviure, el diàleg, organitzat per la delegació de Girona del Col·legi Oficial de Psicologia amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes de la demarcació, David Bueno va concretar algunes de les preguntes exposades per la moderadora en relació a l’ús de les pantalles –en publicarà un article en aquest diari el 5 de desembre– de l’educació afectivosexual, del bullying i dels adolescents. Sobre la socialització, Bueno va parlar de l’impacte de les xarxes socials: “Les eines digitals permeten una capacitat de socialització brutal, però és una socialització efímera.” És passatger i et recorda que “estàs sol i et sents sol; la sensació és desarrelament”. Bueno sí que té una recepta: “Dues hores xatejant no generen la mateixa sensació de recompensa social, pel cervell, que vint minuts fent un tomb.” Bueno va assenyalar com un dels problemes el fet d’haver considerat l’adolescència com una patologia, un problema, en part per l’increment general d’estrès. Hi va afegir que és l’adolescència, que va qualificar d’etapa crucial, la que ens fa humans: “Som l’única espècie biològica amb una adolescència autèntica.” Ho va comparar amb els ximpanzés més joves, que tenen un període en què desafien els adults i prenen riscos innecessaris. L’adolescència ximpanzé dura quinze dies. A diferència de les cries dels mamífers, que perden la curiositat quan es fan adults, no així l’espècie humana, l’única que manté la curiositat tota la vida. “Per això sou aquí”, va concloure David Bueno, apassionat, divulgador i curiós com Eudald Carbonell. Som curiosos, doncs, perquè hem estat adolescents.