L’ECAS alerta que el sistema actual de prestacions no elimina el risc de pobresa en famílies amb menors
L’entitat defensa unificar la gestió de l’Ingrés Mínim Vital i la Renda Mínima Garantida i crear una Renda Bàsica Universal
A Catalunya hi ha 1.013.000 famílies amb menors a càrrec, de les quals 193.000 es troben en situació de pobresa abans de rebre prestacions. Però l’actual Sistema de Garantia d’Ingressos és incapaç d’eliminar aquest risc de pobresa severa en les llars amb menors, que és del 10% i a més és la que més costa de revertir. Així, les dades indiquen que només 21.000 aconsegueixen superar la situació gràcies a les pensions, mentre que 900.000 ho fan gràcies a d’altres prestacions.
És una de les principals conclusions de l’informe d’Indicadors Socials de Catalunya de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). Tot i que admet que el model actual és “robust”, avisa que té “disfuncions” que també desafavoreixen les dones i els immigrants. L’informe mostra també les dificultats dels nouvinguts per accedir a ajuts i alerta que el seu risc d’exclusió és encara més gran, de fins al 52%. Amb tot, admet que el sistema de pensions redueix un 26% la pobresa a les famílies amb majors de 65 anys. ECAS proposa revisar el model, unificar la gestió de l’Ingrés Mínim Vital i la Renda Mínima Garantida i crear una Renda Bàsica Universal.
L’informe revela que dos milions de persones reben alguna mena de prestació social a Catalunya i conclou que l’actual sistema de protecció no és tan “eficaç, coordinat i equitatiu com seria desitjable”. Assenyala que cal una transformació en profunditat del model per acabar amb les contradiccions que comporta la convivència de formats i criteris poc coherents, la manca de coordinació entre administracions i la presa d’indicadors diferents.
D’acord amb les dades recollides, a Catalunya, el grup d’edat més exposat a la pobresa severa si no tingués accés a prestacions seria el major de 65 anys. El sistema de pensions, però, juga un paper clau en la reducció de la pobresa en aquesta franja d’edat. En concret, es calcula que a Catalunya hi ha 786.000 llars amb aquest perfil, 627.000 de les quals es trobarien en situació de pobresa si no rebessin cap ajuda. Així, gràcies a les pensions, un total de 585.000 famílies surten d’aquesta situació, mentre que 8.000 ho fan gràcies a d’altres prestacions. Per contra, 33.000 no aconsegueixen millorar el seu nivell de vida malgrat les ajudes.
L’informe també posa de manifest que tot i que la Llei d’Infància i Adolescència estableix que s’han de fixar uns ingressos adequats que assegurin el benestar dels menors, aquest compromís no s’està complint. A banda, recorda que segons UNICEF el setembre de 2023 la pobresa infantil a Catalunya es va situar en el 27,5% .
Tot plegat també incideix en la desigualtat de gènere. La federació ECAS assegura que aquest és un aspecte que cal revisar i demana incrementar les quanties per fills a càrrec, “actualment escasses i molt restrictives”. Considera que haurien d’aproximar-se als 150 o 200 mensuals.
ECAS també planteja fixar per llei els ingressos que garanteixin el nivell bàsic de benestar material perquè els infants tinguin un desenvolupament integral adequat; tendir cap un sistema integrat i universal que integri el complement d’ajuda per a la infància de l’IMV, les Prestacions Familiars per fill a càrrec, la deducció per mare treballadora i els mínims vitals de l’IRPF.
Biaix de gènere
Si bé les pensions contributives cobreixen més del 80% de tots els grups d’edat majors de 65 anys en el cas dels homes, entre les dones la cobertura és més de 10 punts inferior entre els 65 i els 80 anys. Per sobre dels 80 anys, supera el 80%, probablement per efecte de les pensions de viduïtat.
El biaix de gènere en les pensions és evident en gairebé totes les franges d’edat. Les dones presenten més demanda de Renda Activa d’Inserció per situació d’atur amb carència de rendes o per dificultats d’inserció a totes les franges d’edat. Els homes estan en aquesta situació a partir dels 45 anys. Les dones són el col·lectiu més desafavorit socialment i, per tant, hi ha més perceptores de prestacions en totes les franges d’edat.