SOCIETAT
El TSJC anul·la una licitació de serveis de la Generalitat a Girona per “discriminar” persones amb discapacitat
La Confederació va recórrer el concurs del manteniment de jardineria de la Biblioteca Carles Rahola
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat la licitació d’un servei que el Departament de Cultura va treure a concurs per discriminar a les persones amb discapacitat, negant la possibilitat que les entitats d’inserció laboral de persones amb discapacitat i altres col·lectius vulnerables s’hi poguessin presentar. El cas fa referència a la licitació del manteniment de jardineria de la Biblioteca Carles Rahola de Girona per a l’any 2022. La Confederació va presentar-hi recurs i ara el tribunal li ha donat la raó. La sentència conclou que no només van vulnerar la Llei de Contractes del Sector Públic i la Constitució, sinó també la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
El cas afecta la licitació del servei de l’any 2022. En un comunicat, la Fundació Drissa, entitat gironina que l’havia guanyat en anteriors licitacions i prestat els serveis, assegura que un canvi en l’articulat del concurs respecte d’anys anteriors va excloure la possibilitat que les entitats d’inserció laboral que ho estaven portant a terme hi poguessin concórrer.
Segons exposen, “el Departament de Cultura va licitar aquest servei negant de manera global a les entitats dedicades a la inserció laboral de persones amb discapacitat i col·lectius vulnerables, la possibilitat de concórrer a la convocatòria de la licitació en qüestió. Davant el recurs de La Confederació, l’Administració va sol·licitar la seva inadmissibilitat, argumentant “qüestions tècniques i per raons de qualsevol risc laboral de les persones amb discapacitat”, sense plantejar-se mai la possibilitat de proporcionar a les entitats els mitjans de suport que en el seu cas haguessin pogut precisar per dur a terme la tasca objecte de la licitació”.
Ara, la sentència conclou que l’administració va vulnerar la Llei de Contractes del Sector Públic i la Constitució, però també la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
“Les resolucions impugnades infringeixen el principi d’igualtat de tracte al ser una licitació discriminatòria que sense justificació exclou de manera genèrica tot el col·lectiu d’entitats socials relacionades amb la inserció laboral de persones amb discapacitat, empreses d’inserció sociolaboral i entitats sense ànim de lucre”, asseguren. La sentència assenyala, a més, que l’administració ha d’excloure de les licitacions el terme “discapacitats”, i ha d’utilitzar el de “persones amb discapacitat”.
La Confederació celebra que el TSJC hagi admès la vulneració dels drets de persones amb discapacitat, “discriminant-los simplement per raó de la seva discapacitat”.
En paral·lel, la Fundació Drissa subratlla la importància d’aquesta resolució. “És una victòria que ha d’ajudar a sensibilitzar sobre la vulneració dels drets del col·lectiu i a ser proactius per tots els mitjans si es dona la circumstància”, afirma.
El precedent de Vilablareix
Aquest no és el primer recurs que interposa la Confederació. L’any 2021 va interposar una denúncia davant el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCSP) en relació amb el plec de clàusules del servei de jardineria per a la conservació i manteniment de zones verdes, jardins i espais públics de Vilablareix. En aquest cas, el Tribunal va estimar dues de les tres sol·licituds presentades.
Es van acceptar les peticions relacionades amb la contractació pública, que tenien a veure amb la subrogació de les persones treballadores amb discapacitat que estaven realitzant les tasques pròpies de l’activitat en l’anterior licitació en tots els lots del contracte, i el reconeixement del seu cost econòmic, que havia sofert una destacable minoració.
La tercera petició, no admesa, feia referència a que la creació de diversos lots per realitzar les tasques de la licitació vulnerava els drets de les persones amb discapacitat perquè s’excloïa directament a les entitats del tercer sector d’un sector i àmbit laboral ordinari. El tribunal va considerar “la discrecionalitat tècnica que tenen els òrgans de contractació en el plantejament i en la confecció dels plecs, ateses les necessitats de les que només ells són coneixedors”.