Societat

Societat

Patrimoni industrial

Granollers engega la nova Tèrmica

La central de vapor i electricitat de l’antiga fàbrica tèxtil Roca Umbert reobre les portes convertida en un espai museístic que servirà també per reflexionar sobre com encarar un futur energètic eficient i sostenible

La planta cotonera, desapareguda de manera definitiva el 1991, és una empresa insígnia del passat industrial de la capital del Vallès Oriental

Quan va tancar, la ciutat va transformar les naus de la Roca Umbert en l’actual Fàbrica de les Arts
Els propietaris van construir la central tèrmica el 1951 per compensar els talls elèctrics de la postguerra

En ple debat sobre l’emergència climàtica i la neces­si­tat de dei­xar enrere els com­bus­ti­bles fòssils, l’estació energètica de l’antiga fàbrica Roca Umbert de Gra­no­llers, La Tèrmica, reo­bre les por­tes al públic amb un nou propòsit i un nou atrac­tiu per ofe­rir al visi­tant.

Cons­truïda el 1951 per com­pen­sar les res­tric­ci­ons de l’autar­quia fran­quista i sub­mi­nis­trar elec­tri­ci­tat a la planta de pro­ducció de l’antiga empresa tèxtil gra­no­lle­rina, la cen­tral tèrmica s’ha trans­for­mat en un espai museístic que per­met conèixer la història d’aquest equi­pa­ment sin­gu­lar i, alhora, esti­mu­lar una reflexió sobre l’ús de l’ener­gia, des de les albors de la huma­ni­tat fins al pre­sent de tran­sició que vivim. Aquesta estació pròpia d’ener­gia era una peça des­ta­cada de la coto­nera Roca Umbert, un recinte fabril recon­ver­tit avui en l’espai cul­tu­ral Roca Umbert Fàbrica de les Arts, de pro­pi­e­tat muni­ci­pal.

El nom de l’empresa ha que­dat lli­gat al pas­sat indus­trial de la capi­tal valle­sana. El seu ori­gen es remunta al 1871 a Sant Feliu de Codi­nes, quan Josep Umbert i Ven­tura va posar en marxa una fàbrica tèxtil que, només cinc anys més tard, va ampliar amb l’adqui­sició d’uns ter­renys a Gra­no­llers.

El crei­xe­ment indus­trial català, i del sec­tor tèxtil en par­ti­cu­lar, van fer tri­pli­car la pro­ducció de l’empresa i el 1904 es va començar a cons­truir la planta de Roca Umbert a Gra­no­llers. Col·lec­ti­vit­zada el 1936 i par­ci­al­ment des­truïda per un incendi el 1939, la fàbrica va repren­dre la pro­ducció als anys 40 enmig d’un con­text de res­tric­ci­ons energètiques i de pri­me­res matèries. Les atu­ra­des recur­rents a causa dels talls elèctrics durant la post­guerra van fer que els pro­pi­e­ta­ris de la fàbrica deci­dis­sin asse­gu­rar l’auto­a­bas­ti­ment energètic mit­jançant la cons­trucció d’una cen­tral tèrmica pròpia. La com­bustió del carbó –i, poste­ri­or­ment, del gas i el fuel– va ser­vir per escal­far l’aigua de les cal­de­res i gene­rar el vapor i l’elec­tri­ci­tat neces­sa­ris per fer fun­ci­o­nar la maquinària.

La indústria es va moder­nit­zar i Roca Umbert va viure la seva època dau­rada a par­tir dels anys 50 i 60, amb un incre­ment impor­tant de la pro­ducció de tei­xits, entre els quals des­ta­ca­ven bates, jocs de taula, llençols, roba mili­tar, roba de feina i la roba texana. “L’empresa inte­grava tot el procés de pro­ducció, des de les bales de cotó fins a la peça de roba aca­bada”, explica Ester Prat, coor­di­na­dora de pro­jec­tes de Roca Umbert Fàbrica de les Arts.

L’empresa, que durant els anys de màxima expansió va tenir ofi­ci­nes i magat­zems a Bar­ce­lona i Madrid, va arri­bar a donar feina a més de 15.000 tre­ba­lla­dors durant els seus més de cent anys d’existència. La fàbrica es va carac­te­rit­zar també per la pres­tació d’alguns ser­veis de caire assis­ten­cial, com ara una casa de criança fins als cinc anys per als fills de les mares tre­ba­lla­do­res; el cosi­dor, un espai on podien for­mar-se les tre­ba­lla­do­res sol­te­res per apren­dre a por­tar una casa, i un eco­no­mat.

Però amb la crisi del tèxtil a la dècada dels 70 va arri­bar també el declivi. El 1971 van tan­car les naus de Sant Feliu de Codi­nes i, set anys més tard, es va anun­ciar un segon pla de rees­truc­tu­ració enmig de vagues gene­ra­lit­za­des, fins al tan­ca­ment defi­ni­tiu el 1991. L’espai inac­tiu que va dei­xar Roca Umbert –“un poble dins d’una ciu­tat”– va ser recu­pe­rat en les dècades poste­ri­ors en forma de diver­sos equi­pa­ments. En el cas de la cen­tral tèrmica –una nau de 350 metres qua­drats i 18 metres d’alçada–, es va reo­brir al públic el 2014 com a museu per inter­pre­tar el pas­sat indus­trial del país. Però ara l’edi­fici ha fet un pas més i, amb una inversió d’1,6 mili­ons d’euros cofi­nançada per fons euro­peus i l’Ajun­ta­ment de Gra­no­llers, s’ha trans­for­mat en un pro­ducte turístic. El visi­tant podrà acce­dir a l’antiga estació elèctrica refor­mada, con­ver­tida també en un cen­tre d’inter­pre­tació de l’ener­gia.

“Quan s’atu­rava, s’atu­rava tot”

Per cele­brar la reo­ber­tura de La Tèrmica, s’orga­nit­za­ran jor­na­des de por­tes ober­tes durant tot el mes de desem­bre. La visita con­sis­tirà en una experiència immer­siva en un uni­vers lumínic i sonor i un espec­ta­cu­lar mapatge a la façana. En el recor­re­gut, s’hi inte­gren els tes­ti­mo­nis d’alguns dels antics tre­ba­lla­dors, que donen fe de la importància cab­dal de la ins­tal·lació: “Si la tèrmica s’atu­rava, s’atu­rava tot.”

La visita es pot com­ple­tar amb diver­ses rutes auto­guia­des dins la fàbrica i a la ciu­tat. Entre set­mana, el recinte queda obert a les esco­les i a estu­di­ants que fan el tre­ball de recerca. “La història de La Tèrmica, en defi­ni­tiva, explica Gra­no­llers i mol­tes altres ciu­tats”, resu­meix la regi­dora de Cul­tura, Maria Ville­gas.

Després del tan­ca­ment defi­ni­tiu de Roca Umbert, l’any 1991, l’Ajun­ta­ment de Gra­no­llers va com­prar aquest recinte fabril –el que que­dava, atès que una part impor­tant ja s’havia venut uns anys abans per a la cons­trucció de blocs resi­den­ci­als– per donar-li un nou ús ciu­tadà. D’aquí en va néixer l’actual Roca Umbert Fàbrica de les Arts, una ini­ci­a­tiva ins­pi­rada en pro­jec­tes exis­tents al nord d’Europa. Es tracta d’un con­junt d’equi­pa­ments cul­tu­rals, alguns més vin­cu­lats a la cul­tura popu­lar o de pro­xi­mi­tat i d’altres més pro­fes­si­o­na­lit­zats, repar­tits en un espai de 20.000 metres qua­drats.

Entre els pri­mers hi ha, per exem­ple, La Troca, un cen­tre que acull les colles que fan la pro­ducció de festa major; la Bibli­o­teca, que depèn de la Dipu­tació de Bar­ce­lona i que rep una mit­jana de més de 300 visi­tes diàries, i un espai de sales perquè grups musi­cals emer­gents puguin assa­jar i gra­var els seus tre­balls.

Entre la segona cate­go­ria d’equi­pa­ments de Roca Umbert Fàbrica de les Arts, hi ha un cen­tre d’arts visu­als en actiu des del 2008 –l’Espai d’Arts–, que inclou unes residències per a artis­tes i una sala d’expo­si­ci­ons de 140 metres qua­drats. També el Cen­tre Audi­o­vi­sual, on tre­ba­llen empre­ses de coworking del sec­tor, i el Cen­tre Tec­nològic i Uni­ver­si­tari, amb aules per fer ses­si­ons i clas­ses, com les que impar­teix la Uni­ver­si­tat Popu­lar de Gra­no­llers.

Cre­ació i residències

La Fàbrica de les Arts inclou també el que es coneix com a residències sin­gu­lars: el fotògraf Joan Font­cu­berta hi té el taller i l’arxiu, men­tre que una empresa de pro­ducció de gegants i una escola de tea­tre hi tenen la seu. Un dels últims espais inau­gu­rats és el Cen­tre d’Arts en Movi­ment, un pis que acull com­pa­nyies de dansa, tea­tre i circ, que hi fan cre­ació o residències, i una planta baixa equi­pada amb una sala de con­certs amb capa­ci­tat per a 800 per­so­nes.

A aquests equi­pa­ments, cal afe­gir La Tèrmica, espai cata­lo­gat com a patri­moni indus­trial i con­ver­tit en espai museístic.

350
metres quadrats
ocupa La Tèrmica. El recinte total de La Fàbrica de les Arts, que inclou l’antiga estació elèctrica, en té 20.000.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia