El primer combatent català que ha mort a la guerra d’Ucraïna ha estat Pau Heras Mena (Mollet del Vallès, 1997). El 5 de desembre passat va ser víctima d’un projectil rus de 12 mil·límetres quan defensava un búnquer a la zona del Donbàs amb altres companys de l’exèrcit ucraïnès. Fonts properes a Heras han parlat amb aquest diari per explicar qui era i com era el voluntari i desmentir idees preconcebudes que s’estan publicant aquests dies arran del tràgic incident. “El que volem deixar més clar és que no era ni un mercenari ni un legionari ni formava part de cap grup d’extrema dreta català o espanyol.” “Va anar a defensar una causa que creia justa, com ja havia fet abans al Kurdistan; mai li va interessar la política”, hi afegeixen. “Quan algú el titlla de legionari es pot associar aquesta descripció als legionaris de l’exèrcit espanyol i ell era molt lluny de tot això. No havia tingut tampoc mai cap vincle amb cap organització política.”

“Hi ha hagut ara una campanya de desprestigi també dels mitjans russos i a través de les xarxes socials en què s’ha dit que és un nazi i tot això, però tot és mentida.”

En l’atac en què va morir també ho van fer una trentena de companys seus. A Ucraïna es va relacionar sobretot amb voluntaris de l’Amèrica Llatina d’una unitat internacional de voluntaris. A la guerra cap dels estrangers combat al costat de l’exèrcit regular. Va ser un dels companys de la unitat internacional qui va comunicar la mort a l’ambaixada espanyola, que va trigar uns quants dies a confirmar-ne la identitat.

Hi ha fets sobre Heras que ja es comencen a conèixer, malgrat la cerimònia de la confusió que s’ha instal·lat en molts mitjans per les diferents versions que arriben sobre la trajectòria del soldat català. El voluntari va viatjar sol a Ucraïna a través de Polònia i no ho va fer en avió, com també s’ha dit, el mes de febrer passat. El seu motiu no obeïa a cap raó ideològica, ni tan sols a la crida internacional que va fer Zelenski. De fet, quan va anar al Kurdistan a lluitar contra Estat Islàmic va coincidir amb combatents comunistes de les guerrilles del PKK. Al Kurdistan, Heras havia estat conegut amb el sobrenom de GuerrSores Valles i havia arribat a comandar una subunitat, tot i que quan va arribar al conflicte ja estava a punt de resoldre’s. Segons ha publicat El Mundo, alguns membres de l’antiga guerrilla kurda lluitaven ara al costat dels russos. Un d’ells va lamentar en aquest diari, fins i tot, la mort del seu antic company, tot i que a Ucraïna lluitaven en exèrcits diferents.

Els que coneixien Heras admeten que la seva voluntat ferma d’anar a conflictes com aquests provocava certa incomprensió, també entre la seva família, pel risc que suposava.

Heras sempre s’havia interessat per temes relacionats amb la seguretat, la policia i els exèrcits, tot i que mai va fer el pas per integrar-se en cap de manera oficial. Va fer cursos relacionats amb la seguretat, fins i tot va començar un grau universitari, però també es va treure titulacions en altres oficis, com el de jardineria. Va treballar a la zona de Mollet en diverses feines, com mosso de magatzem i en un bar.

Per anar a Ucraïna, com abans al Kurdistan, no se li va prometre cap recompensa. Simplement un petit sou amb el qual va poder millorar el seu equipament. “Hauria pogut guanyar més diners si s’hagués quedat i hagués fet qualsevol feina, però la seva voluntat era ajudar els soldats ucraïnesos.” Després de viatjar sol a Polònia, va conèixer, en el primer cap d’entrenament de Lviv, companys espanyols i d’altres països. Allà va rebre l’armament, perquè mai n’havia tingut de propi a Catalunya.

La família no hauria volgut mai que el Ministeri d’Afers Exteriors espanyol filtrés la notícia tal com ho va fer, barroerament. Ara els Mossos investiguen si Heras tenia realment algun vincle amb alguna altra organització a Catalunya. “No trobaran res, només que va viatjar al Kurdistan també de voluntari. Renegava de la política. Va sentir la necessitat que havia d’anar a ajudar els ucraïnesos Això és tot.”