La pressió social no frena el desnonament de les vuit famílies de Badalona

Ni la pressió dels par­tits polítics de l’opo­sició de Bada­lona, ni la dels movi­ments soci­als, van acon­se­guir ahir fre­nar el des­no­na­ment de les vuit famílies del car­rer Cal­derón de la Barca, entre les quals es comp­ta­bi­lit­zen qua­tre menors, una dona en trac­ta­ment per un càncer de pit i una dona amb una dis­ca­pa­ci­tat sig­ni­fi­ca­tiva. A pri­mera hora del matí, un gran dis­po­si­tiu dels Mos­sos d’Esqua­dra i de la Guàrdia Urbana ja impe­dia l’accés a la finca, on els afec­tats vivien en règim de llo­guer i on la gran majo­ria han pagat la seva quota fins a l’últim mes –alguns tenen només els últims paga­ments pen­dents, després de saber que serien expul­sats.

A uns metres del número 79, just on estava situat el cordó poli­cial, es van con­cen­trar repre­sen­tants de dife­rents movi­ments soci­als, lide­rats pel Sin­di­cat de l’Habi­tatge. També repre­sen­tants d’ERC, En Comú Podem i Gua­nyem Bada­lona en Comú, més les dipu­ta­des Dolors Saba­ter (regi­dora de Gua­nyem a la ciu­tat) i Susanna Sego­via. Les con­sig­nes que se sen­tien ana­ven clara­ment diri­gi­des con­tra l’alcalde de Bada­lona, Xavier Gar­cia Albiol: “Hi ha nens al car­rer i Albiol n’és res­pon­sa­ble”, o “Fora Albiol dels nos­tres bar­ris”. El bat­lle ha fet un dis­curs molt con­tun­dent con­tra les per­so­nes des­no­na­des, acu­sant-les de come­tre actes delic­tius i de gene­rar pro­ble­mes de con­vivència, que els veïns de la zona neguen.

Quant a la pro­testa d’ahir, va transcórrer de manera pacífica, tret d’un moment en què algu­nes per­so­nes van inten­tar sal­tar el cordó i es van pro­duir algu­nes càrre­gues poli­ci­als. Cap a les onze del matí, sei­xanta minuts després de l’hora anun­ci­ada, es va pro­duir el desa­llot­ja­ment, sense que els afec­tats ofe­ris­sin resistència. Una de les habi­tants de la finca va haver de ser atesa pels sani­ta­ris en tenir una crisi d’ansi­e­tat. Hi va haver una inter­venció simi­lar al car­rer, pels matei­xos motius.

Cap al mig­dia, tant les per­so­nes desa­llot­ja­des com bona part dels mani­fes­tants es van des­plaçar fins a l’edi­fici d’ofi­ci­nes muni­ci­pals d’El Viver, on els ser­veis soci­als van aten­dre les famílies. Des d’allà les van adreçar al Cen­tre d’Urgències i Emergències Soci­als de Bar­ce­lona (Cuesb), on es podran estar fins dilluns. A la tarda, els afec­tats van pre­sen­tar 16 denúncies al jut­jats con­tra l’alcalde per intro­missió a l’honor, per les decla­ra­ci­ons en les quals els tit­llava de delinqüents.

Des del punt de la pro­testa, la dipu­tada de la CUP i regi­dora de Gua­nyem, Dolors Saba­ter, va mani­fes­tar que amb aquest cas “s’han cre­uat línies ver­me­lles” i va acu­sar Albiol d’“agi­tar l’extrema dreta” i de “fer gala que les dei­xa­ria [les famílies] al car­rer desa­te­ses”. Àlex Mon­tornès (ERC) va afir­mar que la seva for­mació “no per­metrà que Albiol repar­teixi car­nets de bons bada­lo­nins i mals bada­lo­nins en funció de l’ori­gen” i Aïda Llau­radó (En Comú Podem) va lamen­tar que l’alcalde no hagi pro­cu­rat bus­car una solució “ni que sigui tem­po­ral” i, en canvi, “el que fa és cri­mi­na­lit­zar-los”. Tant Mon­tornès com Llau­radó van ser for­ta­ment xiu­lats pels mani­fes­tants men­tre par­la­ven amb els peri­o­dis­tes.

Per la seva banda, la repre­sen­tant del Sin­di­cat de l’Habi­tatge, Emma Puig, es va sumar a les crítiques a l’alcalde “per apro­fi­tar el des­no­na­ment per fer cam­pa­nya i per prac­ti­car l’opor­tu­nisme polític”. Va recor­dar també que aquest cas “no és un fet aïllat a Cata­lu­nya, on la situ­ació és crítica”. Des de la pla­ta­forma Sant Roc Som Bada­lona, que ha fet l’acom­pa­nya­ment de les famílies durant els dies pre­vis, Car­les Sagués dei­xava constància del “fracàs de la soci­e­tat que tenim si es per­met que es que­din al car­rer per­so­nes malal­tes, amb dis­ca­pa­ci­tat, nens...” Quan tot­hom mar­xava cap a El Viver, un jove va cami­nar en direcció contrària. És un dels des­no­nats. Ell s’adreçava a l’ins­ti­tut a espe­rar la seva ger­mana, menor, per dir-li que a casa ja no l’espe­rava ningú.