El Sindicat d'Habitatge denuncia l’onada de desnonaments i la desproporció policial
El Sindicat d’Habitatge de Salt s’ha concentrat aquest dijous al migdia davant la seu de la Generalitat a Girona per denunciar “l’onada de desnonaments i la desproporció policial” que, critica, ha viscut el municipi els darrers dies amb tres persones detingudes i cinc imputades quan intentaven aturar el darrer desnonament, informació que recull l’Agència Catalana de Notícies. Una de les membres d’aquest sindicat, Judith Font, ha criticat que “els cossos policials participen de sentències totalment injustes i vulneren la llei catalana, que preveu una certa protecció davant de desnonaments”. Per això, el sindicat demana al Govern que “aturi la presència de cossos antidisturbis en desnonaments on hi ha menors” i que “vetlli pels drets de les persones per sobre del dret a la propietat”.
"Qualsevol desnonament és un acte de violència", ha criticat Judith Font, durant l'acció del Sindicat d'Habitatge de Salt per denunciar "l'onada de desnonaments al municipi" les darreres setmanes. Font considera que "aquest acte de violència s'ha agreujat per la presència d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra i ambulàncies", però també "pels horaris" en què s'efectuen que "van més enllà de l'hora fixada pel desnonament".
En aquest sentit, la membra del Sindicat d'Habitatge de Salt ha criticat que els Mossos es presentessin a les set del matí en el darrer desnonament al municipi, quan estava previst a les nou. Es tractava del desnonament d'una família amb cinc fills menors d'edat, que vivien en un pis al carrer de Pep Ventura de Salt, que va acabar amb tres persones detingudes i cinc imputades.
"La presència dels ARRO tan d'hora davant de l'habitatge fa que els menors vegin el desnonament, abans que la família pugui portar-los a l'escola", ha denunciat Judith Font. Segons el sindicat, aquesta pràctica segueix "una estratègia policial que va més enllà de l'execució de la sentència". Una estratègia que consideren que exerceix "desproporció policial".
Durant l'acte, s'ha recordat que "Salt és el municipi que té la renda familiar més baixa de Catalunya" i s'ha posat damunt la taula que "segons dades 2021, el 60% de les llars saltenques no poden accedir a un lloguer mitjà de 600 euros mensuals, en un moment en què ja és molt superior". A més, Font ha posat en relleu que "a Salt, hi ha poca oferta de lloguer" i ha denunciat les "situacions de racisme immobiliari" amb les que, assegura, conviuen moltes famílies a qui "se'ls impedeix accedir a un lloguer, inclús garantint l'assequibilitat econòmica per qüestions d'ètnia".
En la mateixa línia, la membre del sindicat Judith Font ha exposat que a Salt "hi ha 1.800 habitatges del parc que són de grans tenidors". "En el seu moment, formaven part del rescat de bancs i, després, van passar a fons voltor com el cas de Gramina Homes (propietària de l'últim desnonament) que ens ocupa", ha dit, i ha afegit: "Cal lluitar contra els fons voltor, que desposseeixen d'habitatge a la gent".
Una lluita que el sindicat entén que ha de venir del Govern, però que de moment fa la gent "amb els seus cossos". "Els cossos policials utilitzen la força per fer fora les famílies i els que som allà per aturar els desnonaments", ha criticat Font, que diu que no entenen "quin paper vol jugar el Govern de Catalunya en aquestes situacions".
Per això, el sindicat ha instat al Govern a "assumir responsabilitats" davant d'aquestes sentències de desnonaments que consideren "injustes". El sindicat també exigeix que "es vetlli pels drets de les persones per sobre del dret a la propietat" i reclama que "s'aturi la presència de cossos antidisturbis en desnonaments on hi ha menors".
En aquest sentit, una altra de les membres del Sindicat d'Habitatge de Salt, Sílvia Rispau, ha denunciat "la repressió policial" a què es va sotmetre als activistes divendres passat durant el desnonament de la família amb cinc fills menors d'edat, que vivien en un pis al carrer de Pep Ventura de Salt. "Van decidir fer justícia pel seu compte; van fer un passadís i ens van apallissar a tots tant com van poder", ha relatat Rispau, que assegura que en el seu cas també la van "asfixiar com a George Floyd" amb la diferència que "van decidir no matar-me". Aquesta confrontació li va provocar una fractura en un dels dits de la mà.