Quatre bisbes catalans tindran més de 75 anys aquest any i els cal un relleu

El 24 de juliol d’aquest any el bisbe de la Seu d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, farà 75 anys, l’edat en què la normativa obliga tots els bisbes a presentar la seva renúncia. Avui, però, ja hi ha tres bisbes catalans més que tenen més de 75 anys i, per tant, el papa els ha de buscar substitut al més aviat possible. Son Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i cardenal, que va néixer el 1946 i que al mes d’abril farà 78 anys, Agustí Cortès, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, que al mes d’octubre farà 77 anys, i Salvador Gimenez, de Lleida, que al mes de maig en farà 76. Això afegit al fet que des de fa més d’un any a Girona no hi ha bisbe engrandeix el problema que té el Vaticà amb la cúria a Catalunya. El bisbe Francesc Pardo va morir el març del 2022 però des que havia fet 75 anys, el juny d’un any abans, que la diòcesi estava pendent del nomenament.

Un dels bisbes més difícils de substituir és Joan-Enric Vives, perquè amb el càrrec de bisbe de la Seu d’Urgell hi va implícit ser cap d’estat d’Andorra (juntament amb el president de la República de França), un càrrec que han cobejat no pocs (entre altres el rei Joan Carles). El Vaticà, doncs, i també els estats espanyol i francès es miraran amb lupa aquest nomenament. Però es preveu que el papa no tardi gaire a substituir Vives, amb qui no ha tingut mai una bona relació i que no voldrà allargar l’estada en el càrrec.

També serà de cabdal importància qui es triï per substituir Omella, que es preveu que es jubili un cop deixi el seu càrrec al capdavant de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). Tot i que és pròxim al papa, la seva negativa a entomar democràticament els dos informes sobre la pederàstia en el si de l’Església a l’Estat (fins i tot ha negat l’informe Cremades, que va encarregar la mateixa CEE) se suposa que tindrà un gran pes a l’hora que Francesc l’hagi de rellevar i es preveu que no li allargarà més el seu mandat. El papa i el nunci del Vaticà a l’Estat tindran feina a trobar un substitut per Barcelona després d’una etapa Omella que mai no ha agradat a l’Església catalanista i nacionalista, perquè és un bisbe a qui li retreuen que no hagi fet res per frenar el retrocés de la llengua pròpia a les misses –ell mateix prioritza el castellà per davant del català a les seves misses– i que durant el procés no va tenir cap paraula de consol –ni cap visita– per als presos polítics, alguns dels quals creients.

El Vaticà té aquest any la missió, doncs, de trobar cinc bisbes per a Catalunya. El primer de tot el de Girona, que fa mesos i mesos que sembla que hagi de ser nomenat, però aquest nomenament no acaba d’arribar mai.

Al mes d’octubre passat, quan una delegació de catòlics catalans va anar a Roma amb motiu dels 800 anys de la creació de la confraria de la Mare de Déu de Montserrat, el papa va dir personalment a uns fidels gironins que el nomenament per a la seva diòcesi era cosa de poc temps. Però han passat les setmanes i encara res.

Un cop nomenat el bisbe de Girona el papa haurà de posar fil a l’agulla amb els substituts dels bisbes de Sant Feliu, Agustí Cortès, que, a més, fa anys que està malalt i hauria de ser rellevat, i el de Lleida, Salvador Giménez. El relleu del cardenal Omella serà el darrer de tots perquè és el més complicat, atesa la importància de la diòcesi.

De la resta de bisbes de Catalunya, els més grans són el de Terrassa, Salvador Cristau, que aquest any en farà 74, Romà Casanova, de Vic, que en farà 68, i Francesc Conesa, el de Solsona, que va substituir Xavier Novell, que en farà 63. L’arquebisbe de Tarragona, per la seva banda, el gironí Joan Planellas, en farà 69.

La resta de bisbes catalans són joves: Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, és del 1967, per tant enguany en farà 57, i els dos bisbes auxiliars de Barcelona, Javier Vilanova i David Abadías, son del 1973 i enguany faran 51 anys.