Dies de glòria
El gran amic de la reina Sofia a la Zarzuela sempre va ser Jaime Peñafiel, durant molts anys un dels bufons de la cort borbònica més estimat per la família. Ara bé, aquest senyor, tan adulador en els seus millors temps, s’ha transformat en una taronja mecànica per als mitjans que viuen de les xafarderies a Espanya, i que no són pas pocs. Pels platós que ell trepitja no creix més l’herba, com si fos el cavall d’Àtila.
Això d’aquesta setmana ha estat ja insuperable, tot i que coneixent el personatge això anirà a més. I nosaltres que ens n’alegrem. L’amic Peñafiel es va enfonsar en la misèria el dia que Felip VI va decidir casar-se amb una plebea. Des de llavors Letícia és com la Fúria de Nicodem, la plaga final que cau sobre la sagrada monarquia per destruir-la. Ell, amb la seva espasa de foc, ha decidit salvar-la. Cal sacrificar la diablessa que sotmet l’actual monarca, i fa temps que escampa a qui el vol escoltar que ja tenen un divorci pactat des de fa anys per culpa d’ella. Només faltaria.
Com que amb tot aquell escabrós i obscur afer i l’escàndol del presumpte cunyat amant de la reina la gent encara no s’ha revoltat contra la perversa Lilit, Peñafiel ja s’ha posat seriós de veritat i ha tret tot l’arsenal assegurant que té fonts més que suficients que corroborarien històries per no dormir.
Probablement l’emèrita Sofia, que sent la mateixa ràbia que Peñafiel per la seva nora, encara li deu passar algun rumor de palau, i l’altre, que viu d’això, ha decidit fer-ne el caldo gros. Resumint, segons ell, ja no podem estar segurs ni que la reina sigui en realitat la mare de la princesa d’Astúries. Segons ell, els òvuls els va donar la germana de la reina, Erika Ortiz, que per a més inri s’acabaria suïcidant per un motiu tant o més cruel que el de les tragèdies gregues. Resulta que un cop concebudes les filles del rei amb la col·laboració de la seva cunyada, aquesta hauria reclamat poder-les veure sovint. La malèfica reina, és clar, s’hi hauria negat i heus aquí el motiu del suïcidi. Entre que aquesta germana hauria mort d’una manera tan tràgica i la relació amb l’altra, Telma, que s’hauria casat com a tapadora amb Jaime del Burgo, l’amor vertader de la reina, ja no sé com aquesta família no està tota sencera vivint en un psiquiàtric.
I l’emèrit, tan feliç
Lluís SimonEn aquests dies de vi i roses a Madrid, qui s’ho deu està passant més bé és el més llest de tots, Joan Carles I. M’imagino el borbó gran del regne, el més gran de tots, obrint el mòbil cada matí –no té res més a fer– i llegint totes les mil i unes xafarderies que li envien els seus amics de la capital espanyola. Aquest senyor, si no mor de plaer en una tòrrida nit de Dubai, ho farà d’un atac de riure. Veure el seu fill, amb aquell posat tan seriós, ficat en embolics de faldilles, ni que siguin ficticis, és el més semblant que se m’acut a allò que la venjança s’ha de servir en un plat ben fred. Ves a saber que no sigui ell la gola profunda.
‘The Crown’ i el racisme
Lluís SimonUna de les millors sèries de la història de Netflix, la coneguda The Crown, ha arribat al seu final amb un parell de temporades en què no es dissimula un racisme intrínsec en la família reial i en tot el país en relació amb la figura de Dodi Al-Fayed, el magnat egipci que va morir al costat de la princesa Diana en aquella persecució automobilística a París. Per si hi havia dubtes, la culpa d’aquella tragèdia rau en l’imaginari col·lectiu britànic en la família Al-Fayed, també el pare, dibuixats com uns aprofitats empresaris sense escrúpols que per interessos propis enganyen la princesa, com si ella no fos prou gran o llesta per conviure-hi i allunyar-se del que hauria de ser el dolent de veritat, Carles III.
Una escena esborrada?
Lluís Simon
El que més hem trobat a faltar en les diferents temporades de la sèrie, sobretot pel que fa a Lady Di, és el famós viatge a Mallorca per visitar els reis espanyols, en temps de Joan Carles. Resulta que al Borbó li va faltar temps per mirar de convèncer la princesa, en el seu apogeu de popularitat, per tenir una relació més profunda. Es veu que s’hi arrapava tant que fins i tot es va queixar al seu marit, que ja devia saber el pa que s’hi donava amb el monarca espanyol, amb una fama mundial en aquest sentit.