L’espera interminable

Més d’una dècada després que Badalona situés sobre la taula la necessitat de buscar un espai digne per al centre ocupacional de la Fundació Badalona Capaç –la branca batejada com a Cointegra–, els usuaris del servei continuen instal·lats a la vella nau de la zona sud de la ciutat, a la frontera entre els barris de Sant Roc i el Congrés, on les mancances s’han anat accentuant amb el pas dels anys. Les administracions públiques –Ajuntament i Generalitat– anuncien que ha arribat l’hora de posar fi a aquesta llarga espera, però des de la fundació acumulen prou promeses que no han vist la llum per mirar-s’ho tot amb un punt de desconfiança.

L’últim acord, parlat a finals del 2017 però signat el 2019, comprometia la fundació a cedir la propietat de la seva seu de l’avinguda Marquès de Mont-roig a l’Incasòl perquè hi aixequés pisos de titularitat pública i una zona comercial, i a canvi l’ens públic construiria el centre ocupacional a Pomar, en uns terrenys de la seva propietat. Semblava que aquest projecte veuria la llum i que es resoldria l’atzucac, però després va arribar una pandèmia i una guerra que va encarir el preu de tots els productes, també els de la construcció, i l’actuació va quedar de nou aturada.

El capítol més sonat, però, va ser anterior i va tenir lloc durant els tres anys d’alcaldia de Dolors Sabater, quan es va tirar enrere un acord previ entre Xavier Garcia Albiol i l’empresa Mercadona per fer el nou centre al barri de la Morera, al Turó de l’Enric. La lluita d’un sector de la ciutat per salvar aquest espai verd va desencadenar en uns mesos de tensió entre els partits polítics i les famílies de la fundació, que es van saldar amb la retirada del projecte i l’acord amb l’Incasòl. Semblava que tot aniria més ràpid del que finalment està anant.

Ara, l’organisme de la Generalitat ha donat a entendre que ha arribat l’hora de desencallar el futur de Cointegra. El 17 de gener va acabar el termini per a la presentació d’al·legacions al projecte de reparcel·lació aprovat de l’àmbit del Pomar i no s’ha rebut una sola esmena. L’Incasòl, per tant, preveu iniciar el pròxim mes de setembre les obres, amb una durada d’uns quatre mesos i una inversió prevista de 351.206,01 euros. En aquest àmbit, d’uns 6.000 m², està prevista una parcel·la d’equipament públic de 600 m² de sòl, una altra d’equipament privat de 4.000 m² de sòl i una superfície de 1.400 m² de parcs i jardins.

Un cop el projecte sigui realitat, la Fundació Badalona Capaç podrà instal·lar-se i construir la seva nova seu a la parcel·la d’equipament privat propietat de l’Incasòl, situada a l’avinguda de la Cerdanya.  Per la seva banda, l’Ajuntament de Badalona construirà un equipament públic sanitari i assistencial amb un cost aproximat de 851.000 euros. L’acord a tres bandes, segons la informació facilitada per l’Incasòl, obliga ara Badalona Capaç a sol·licitar una subvenció de 400.000 euros a l’Ajuntament de Badalona per poder construir l’equipament.

Per la seva banda, fonts del govern de Badalona del PP expliquen que la regidoria d’Urbanisme està preparant la proposta perquè pròximament la Junta de Govern Local aprovi definitivament el projecte de reparcel·lació i, quan aquest pas estigui fet, “al cap d’un parell de setmanes”, l’Ajuntament concedirà la llicència perquè es puguin iniciar les obres.

Pel que fa al nou equipament que ha d’acollir Cointegra i la nova seu de Badalona Capaç, el juny del 2022 la fundació badalonina va signar un preacord amb la Fundació Salas, una promotora d’habitatge social. Aleshores confiaven de nou que s’acceleraria el trasllat. La presidenta de Badalona Capaç, l’exalcaldessa de Badalona Maite Arqué, es mira amb tristesa la història que ha marcat un trasllat imprescindible que continnua sense cristal·litzar. Arqué, acompanyada d’una de les directores de Cointegra, Montse Valls, mostra les deficiències d’un centre que té goteres i que obliga els usuaris a treballar amb folre polar perquè hi passen fred. Les sales tampoc no reuneixen les condicions adequades, ni hi ha cuina pròpia. Davant la situació de provisionalitat, s’hi inverteix el mínim.

Totes dues confien que hagi arribat el moment de culminar el trasllat a un espai més digne on les persones amb discapacitat intel·lectual puguin romandre en les condicions apropiades. Ara, a diferència de fa uns anys, Cointegra treballa molt més les relacions amb l’entorn, un fet que permet als usuaris sortir de la instal·lació i col·laborar amb el teixit social de la ciutat. Maite Arqué, per la seva banda, té l’esperança que el nou camí que emprengui la fundació tingui el suport de totes les forces polítiques per evitar, en paraules seves, que “la lluita partidista posi fre a les millores que Cointegra necessita amb molta urgència”.