Collita escassa però fesolada d’èxit a la plaça de Santa Pau

Al principi de l’estiu passat, a finals de juny i a començaments de juliol, els camps de fesols de Santa Pau feien goig: “Ben plantats i amb una vigor que tenien que enamoraven.” M’ho explicava, sota les voltes de la plaça Major de Santa Pau , Lluís Suñer, president de la denominació d’origen protegida (DOP) Fesols de Santa Pau. La plantació va anar molt bé, perquè, assenyala l’expert, “hi havia molta suor, amb una primavera molt plujosa a la Garrotxa que va desembocar en una bona naixença”. Hi havia bones expectatives entre els pagesos i el sector. Però després va venir l’onada de calor, combinada amb altes temperatures, les quals van deshidratar la flor, i amb un pluviòmetre que es mantenia a zero. Tot plegat va fer que la planta no produís. “Ha coincidit l’excés de calor amb la sequera i la collita ha estat mínima, un 10% de la producció esperada”, indicava.

L’escassetat de producte, amb els fesols comptats, ha fet que es prioritzés el llegum destinant-lo a la celebració de la Fira del Fesol. No es venia fesol en sec i se’n podia comprar en format cuit en pots de diverses mides. L’escassa collita, doncs, es va poder tastar durant la fesolada, la degustació de diferents plats elaborats amb els fesols de Santa Pau, ahir a partir del migdia a la plaça Major. “Cuinats, es dona l’oportunitat de tastar-los a més gent”, assenyala Suñer. I és també una promoció de la gastronomia local i de les activitats del poble, en un diumenge radiant, amb un sol d’hivern amable, de bonança, però recordatori d’un hivern massa sec.

Hi havia cues per als tastets, i això és sempre un bon indicador, i cassoles que s’havien buidat en poca estona, que n’és la prova definitiva. Des dels clàssics fesols amb calamars o amb bolets i embotit, amb un mix de botifarres, o una opció vegana en forma de saludable amanida freda, fins a un cremós amb all, o saltejats amb cansalada ibèrica amb la imprescindible botifarra, que gastronòmicament és parella de fet dels fesols. També molta cua per tastar la pizza de botifarra esparracada amb hummus de fesols. I una variant dolça, amb xocolata, denominada “volcanets”. Tota una xefla regada i amanida amb vi i oli de l’Empordà.

No sé si l’escriptor Josep Pla va fer cap referència als fesols de Santa Pau, però sí a la plaça porticada, que és d’aquells llocs on es mou el món més petit però més important. La va definir com una arquitectura per a bous i vaques: “És un conjunt del gòtic comarcal, boví, d’una admirable simplicitat.” Com un plat de fesols bullits amb la cocció justa i un luxós raig d’oli: un plat d’“admirable simplicitat”. Així doncs, tot i la mala collita, la plaça bovina es va omplir dels “amics del fesol”, com els anomena Suñer, per tastar el llegum d’“admirable simplicitat” i que els restauradors locals presenten de manera exquisida. L’ambient a la fira anima el pagès resignat: “En tornarem a plantar, el món no s’acaba, hi ha més oportunitats.”

La música és indispensable en tota xefla i ahir les cantants i dansaires menorquines del grup folklòric Aires des Barranc d’Algendar van interpretar, entre d’altres, el fandango de Sant Antoni. Accents, i també degustació de formatge i sobrassada, que acostaven la Ferreries natal de l’alcaldessa de Santa Pau, Cristina Capó, a tots els veïns i visitants. Per concloure la fira es va reconèixer amb el Fesol d’Or Jordi Espadaler, mestre de l’escola de Santa Pau i un dels promotors de la fira l’any 1982.