Societat

tradicions

Lleida vol declarar el Garrotín patrimoni immaterial de la ciutat

El ple de la Paeria acorda distingir aquesta música popular , que va atraure l’interès de Garcia Lorca o Dalí

Dolors Pubill, filla del mestre del Garrotin Enric Pubill “Lo Parrano” recorda l’antiga tradició “d’ajuntar-se pagesos i gitanos a la plaça Sant Joan per cantar el Garrotin”.

El ple municipal de Lleida ha aprovat aquesta setmana per unanimitat iniciar l’expedient per declarar el Garrotin (un tipus de cançó improvisada) com a patrimoni immaterial de la ciutat, mitjançant la seva catalogació i declaració com a Bé Cultural d’Interès Local. Aquest serà un primer pas per a sol·licitar posteriorment a la Generalitat que inscrigui el Garrotín en el Registre de Patrimoni Cultural Català. Aquest gènere de tradició oral va arrelar entre la comunitat gitana catalana, especialment a Lleida. L’alcalde de la ciutat, Fèlix Larrosa, va destacar després del ple que “avui fem Lleida més gran, perquè els i les paers reconeixeran el Garrotin com un bé propi a preservar i protegir i, sobretot, a fer-ne una difusió adequada”.

El debat sobre aquest expedient va comptar amb la intervenció de Dolors Pubill, filla del mestre del Garrotin Enric Pubill “Lo Parrano” i divulgadora i impulsora d’aquesta música, que ha celebrat aquest reconeixement. “Fem que Lleida sigui la ciutat del Garrotin, seria una cosa preciosa pels lleidatans i de cara al turisme necessitem aquesta força”, va afirmar Pubill. També va recordar anècdotes com l’interès de Garcia Lorca i Dalí per aquest art i l’antiga tradició “d’ajuntar-se pagesos i gitanos a la plaça Sant Joan per cantar el Garrotin”.

El Garrotin és un gènere musical cantat, de cançó improvisada, i també un gènere de ball, de llarga tradició a Lleida, amb la comunitat gitana com a principal protagonista. Es troben mostres d’aquesta manifestació cultural a la ciutat des del segle XIX i, malgrat els seus orígens difusos, és un gènere que ha arrelat a la ciutat i que, més enllà, s’ha entroncat amb el naixement de la rumba catalana.

“El garrotín és molt més que un gènere musical i de ball que va néixer a la comunitat gitana. Ha estat i és encara un símbol de la convivència de cultures, ètnies, de maneres de fer i de viure, de compartir espais i vivències persones diverses que a través de l’art connecten”, va assenyalar la portaveu adjunta del PSC, Pilar Bosch.

Per part del PP, la regidora Maria Antònia Maller, va afirmar que aquest “no ha de ser només un acte simbòlic, sinó un compromís amb la preservació d’una part de la identitat lleidatana per a les futures generacions”, però ha criticat que aquest reconeixement arriba tard.

La regidora del grup d’ERC, Anna Costa, de la seva banda, va indicar que “creiem que cal preservar el garrotin i que formi part de la programació cultural de la ciutat de forma estable. El garrotin ha transcendit de ser una variant més de la rumba a un element definitori de la nostra essència”, ha dit.

En nom del grup de Junts per Catalunya Lleida, el regidor Sergi Grimau, va destacar la importància de mesures que facin “que els nostres joves se sentin orgullosos de la ciutat”. “El sentiment de pertinença es genera amb emocions, fites col·lectives, tradicions i símbols identitaris. Lleida és garrotin”, va afirmar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia