Societat

Un bé abandonat, un laberint

L’Ajuntament de Flaçà negocia amb l’Estat un acord per ocupar part d’Aconda, sense activitat des del juliol del 2009

La paperera va tancar, la finca és d’una societat extingida i el consistori explora la via de sortida amb l’ajuda d’un empresari

T ancada el juliol del 2009, la fàbrica paperera Aconda és ara un niu de brutícia i abandonament. L’Ajuntament de Flaçà no pot fer ús de la finca de 40.000 m², al mig del poble. Ni l’Ajuntament ni ningú. És un bé abandonat d’una societat extingida. El laberint legal és immens. “La propietat no és de ningú. Jurídicament, hem arribat a un carreró sense sortida”, admet l’alcalde, Joan Adroher (Junts).

Trobar el desllorigador d’Aconda –abans, paperera Salvador Torras Domènech– és “la qüestió principal a resoldre en el futur immediat de Flaçà”. Amb quasi 1.200 habitants i un pressupost anual d’1,1 milions, les eines del consistori són limitades. Per on ha de començar l’equip de govern a treure’n l’entrellat?

Quan l’empresa va tancar el 2009, va entrar en concurs de creditors i va deixar 236 persones al carrer. Un jutjat mercantil de Barcelona va conduir el procés de liquidació. Hi va haver una subhasta, però va quedar deserta. Al cap d’un temps, “una colla de rapinyaires” va anar a la fàbrica i se’n va endur “tubs i coses de valor”, diu el batlle.

Sobre la finca, hi ha un munt de càrregues hipotecàries, “començant per l’Institut Català de Finances (ICF), el BBVA, el Santander, el Banco Comercial Transatlántico..., però aquests creditors hipotecaris suposo que deuen haver fet les dotacions per insolvència que pertoquen”, assenyala el batlle, empleat de banca fins al 2019.

Els liquidadors van vendre les coses de valor, “les sis màquines per fer paper i els estocs”. I les naus abandonades? “L’ICF no té interès a moure tot això, tot i tenir la hipoteca de més rang.” I el 2015 el jutjat que havia nomenat els administradors concursals els va destituir. El procés concursal va finalitzar.

“El que queda són les parets, les instal·lacions, sense valor.” I qui és el titular? No és de ningú, afirma Adroher. Ocupar la finca, tot i que no hi hagi cap amo, no entra en els plans de l’Ajuntament. “Això és anar en contra de la llei. Jo no ho faré.” A més, tirar a terra les instal·lacions –“amb olis pesants, productes químics, clor...”– té un cost que el consistori no pot assumir.

L’equip de govern es mou des de fa mesos per trobar la sortida de l’atzucac. Van anar a picar a la porta de la Diputació i de la Generalitat i no van obtenir resposta, exposa Adroher. L’ICF els va dir que no serien cap obstacle si troben una solució, però que no hi podien fer res.

A través d’un empresari amb lligams a Flaçà, Joan Ginesta Viñas, i el seu advocat, han contactat amb la Intervenció General de l’Estat –diu l’alcalde– per tal que l’Estat prengui possessió de la finca i la inscrigui a nom seu. També s’han adreçat al subdelegat del govern espanyol a Girona, Albert Bramon.

Aconda és un “bé abandonat” i en aquest cas caldria aplicar la llei de patrimoni de l’Estat. Si tot anés bé, l’Estat podria ocupar la finca perquè “té múscul financer suficient per poder fer tota aquesta neteja del terreny [...]. Li demanaríem que el netegés i l’aplanés, i la mateixa llei de patrimoni preveu la possibilitat de firmar un conveni amb l’Ajuntament”.

El procés serà lent, però l’alcalde assenyala que, amb voluntat política, “si algú diu que sí, aplana el camí i les coses s’escurcen”. L’equip de govern destaca el suport de l’empresari. “Li estem molt agraïts perquè ja no sabies a quina porta anar a picar, perquè tot eren nos [...]. Volem posar el tren a la via de les solucions per a Aconda.” La voluntat és, “atesa la proximitat amb la carretera de Sant Llorenç i l’estació, ubicar-hi com a mínim en una part l’aparcament de l’estació”.

Ocupes i plantació

En estat d’abandonament, als pisos dels antics administradors de la fàbrica ara hi ha ocupes. “Hi viu un grup de gent en unes condicions que no són les que pertoquen.” L’últim cap de setmana de gener la disputa per una plantació de marihuana va provocar un enfrontament entre dos grups. El mal estat impedeix que el consistori hagi pogut canviar els llums LED del carrer Sant Cebrià perquè l’enllumenat públic passa grapat a la paret, que està caient. “Ja hi ha hagut dos despreniments”, exposa l’alcalde.

9
anys
fa que el jutjat que va tutelar el concurs de creditors i la liquidació de l’antiga paperera Aconda va dictar el tancament del procés concursal.
236
treballadors
van formar part de l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) d’Aconda el 2009.

Fàbrica des del 1945, amb colònia de 12 edificis

Procedents de Bonmatí (Gironès), les successores de Salvador Torras Domènech, amb la germana gran (Maria) al capdavant, van instal·lar una fàbrica paperera a Flaçà, que es va posar en marxa el 26 de desembre del 1945 –la inauguració va tenir lloc el 12 de maig del 1946–. Juntament amb la fàbrica, es va construir una colònia per a treballadors. S’hi van fer dotze edificis de planta i pis amb quatre habitatges per planta, d’entre 63 i 72 m². Hi havia un bar, una biblioteca, l’escola i el pis de la mestra. Les dades han estat facilitades per l’historiador i periodista Xavier Martí i Ylla, coneixedor de les colònies industrials. Els antics serveis de la colònia són ara del consistori, que hi programa activitats.

Quan va tancar Aconda, l’alcalde de Flaçà era Josep Perich (CiU). “Va ser molt fotut. A la fàbrica la gent feia hores i s’hi guanyava la vida.” L’exbatlle (2007-2015) recorda que abans del tancament la paperera no pagava els impostos a l’Ajuntament. “Es va anar desplomant a poc a poc.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.