El TEDH amplia la prescripció dels casos d’afectats per amiant

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat aquest dimarts Suïssa a pagar 34.800 euros als familiars d’un home que va morir d’un càncer de pleura el 2006 i que va estar en contacte amb l’amiant més de trenta anys abans. Els magistrats del TEDH han conclòs que la justícia helvètica no va oferir un judici just a la víctima perquè van declarar prescrit el cas, tot i tractar-se d’una malaltia que pot aparèixer molts anys després de l’exposoció.

L’afectat, Marcel Jann, va viure entre els anys 1961 i 1972 a tocar d’una fàbrica que produïa panells de fibrociment amb amiant a Niederurnen. Jann i la seva família van marxar d’aquesta població quan tenia 19 anys i mai més va tenir contacte amb l’amiant. El 2004, trenta-dos anys més tard, va ser diagnosticat d’un càncer de pleura maligne, del qual va morir el 2006, quan tenia 53 anys.

Poc abans de la seva mort, Jann va inicia un procediment judicial per lesions corporals greus contra l’empresa que gestionava la fàbrica d’amiant, Eternit, i també contra la companyia federal de ferrocarrils suïssa. El cas va ser rebutjat per diverses instàncies judicials helvètiques amb l’argument que havia expirat el període de prescripció dels fets, fins arribar al Tribunal Federal, que també va considerar esgotats els terminis.

Al gener de 2020, un cop exhaurit el recorregut judicial a Suïssa, la família de Jann va elevar el cas al tribunal d’Estrasburg, l’encarregat de garantir el compliment de la Convenció Europea de Drets Humans. Els magistrats del TEDH han resolt per unanimitat que la justícia suïssa ha violat l’article 6.1 de la Convenció per la manca d’accés de l’afectat a un tribunal i també per causa dels “procediments interns excessivament llargs”.

En la seva sentència, el TEDH defensa que s’ofereixi més flexibilitat a l’hora de presentar queixes de les persones que han patit una malaltia per l’exposició a l’amiant, més enllà dels terminis habituals. El tribunal assenyala que “científicament no s’ha reconegut un període màxim de latència entre l’exposició a l’amiant i el diagnòstic d’un càncer” i, per tant, un tribunal no pot rebutjar una demanda al·legant que ha transcorregut un llarg període de temps entre l’exposició i el diagnòstic. “Els períodes de latència varien en un rang d’entre 15 i 45 anys o més; [...] quan és científicament impossible que una persona sàpiga si pateix una malaltia, aquesta circumstància s’hauria de tenir en compte”, argumenta la resolució.

Per tot plegat, el TEDH condemna Suïssa a pagar 20.800 euros a la família de Marcel Jann per danys no pecuniaris i 14.000 euros més per les costes judicials.