Societat

Europa

El TEDH amplia la prescripció dels casos d’afectats per amiant

El Tribunal Europeu de Drets Humans defensa no hi ha un període màxim de latència entre l’exposició al material i el diagnòstic d’un càncer

Els magistrats donen la raó a la família de Marcel Jann, que va morir als 53 anys després d’haver estat en contacte amb el fibrociment més de trenta anys abans

El Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans (TEDH) ha con­dem­nat aquest dimarts Suïssa a pagar 34.800 euros als fami­li­ars d’un home que va morir d’un càncer de pleura el 2006 i que va estar en con­tacte amb l’ami­ant més de trenta anys abans. Els magis­trats del TEDH han conclòs que la justícia helvètica no va ofe­rir un judici just a la víctima perquè van decla­rar pres­crit el cas, tot i trac­tar-se d’una malal­tia que pot aparèixer molts anys després de l’expo­soció.

L’afec­tat, Mar­cel Jann, va viure entre els anys 1961 i 1972 a tocar d’una fàbrica que produïa panells de fibro­ci­ment amb ami­ant a Nie­de­rur­nen. Jann i la seva família van mar­xar d’aquesta població quan tenia 19 anys i mai més va tenir con­tacte amb l’ami­ant. El 2004, trenta-dos anys més tard, va ser diagnos­ti­cat d’un càncer de pleura maligne, del qual va morir el 2006, quan tenia 53 anys.

Poc abans de la seva mort, Jann va ini­cia un pro­ce­di­ment judi­cial per lesi­ons cor­po­rals greus con­tra l’empresa que ges­ti­o­nava la fàbrica d’ami­ant, Eter­nit, i també con­tra la com­pa­nyia fede­ral de fer­ro­car­rils suïssa. El cas va ser rebut­jat per diver­ses instàncies judi­ci­als helvètiques amb l’argu­ment que havia expi­rat el període de pres­cripció dels fets, fins arri­bar al Tri­bu­nal Fede­ral, que també va con­si­de­rar esgo­tats els ter­mi­nis.

Al gener de 2020, un cop exhau­rit el recor­re­gut judi­cial a Suïssa, la família de Jann va ele­var el cas al tri­bu­nal d’Estras­burg, l’encar­re­gat de garan­tir el com­pli­ment de la Con­venció Euro­pea de Drets Humans. Els magis­trats del TEDH han resolt per una­ni­mi­tat que la justícia suïssa ha vio­lat l’arti­cle 6.1 de la Con­venció per la manca d’accés de l’afec­tat a un tri­bu­nal i també per causa dels “pro­ce­di­ments interns exces­si­va­ment llargs”.

En la seva sentència, el TEDH defensa que s’ofe­reixi més fle­xi­bi­li­tat a l’hora de pre­sen­tar quei­xes de les per­so­nes que han patit una malal­tia per l’expo­sició a l’ami­ant, més enllà dels ter­mi­nis habi­tu­als. El tri­bu­nal asse­nyala que “científica­ment no s’ha reco­ne­gut un període màxim de latència entre l’expo­sició a l’ami­ant i el diagnòstic d’un càncer” i, per tant, un tri­bu­nal no pot rebut­jar una demanda al·legant que ha trans­cor­re­gut un llarg període de temps entre l’expo­sició i el diagnòstic. “Els períodes de latència varien en un rang d’entre 15 i 45 anys o més; [...] quan és científica­ment impos­si­ble que una per­sona sàpiga si pateix una malal­tia, aquesta cir­cumstància s’hau­ria de tenir en compte”, argu­menta la reso­lució.

Per tot ple­gat, el TEDH con­demna Suïssa a pagar 20.800 euros a la família de Mar­cel Jann per danys no pecu­ni­a­ris i 14.000 euros més per les cos­tes judi­ci­als.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia