Societat
Troben restes a Tarragona del primer campament romà de la península
El professor associat del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia Jaume Noguera ha trobat restes del que segurament va ser el primer campament militar romà en la Península Ibèrica, situat en una terrassa fluvial del riu Ebre, al terme municipal de L'Aldea (Tarragona), segons ha informat la Universitat de Barcelona (UB).
El campament, que va ser descobert a principis de 2006 i en el qual s'han dut a terme dues intervencions arqueològiques, pertany a la Segona Guerra Púnica, entre el 217 i el 209 a.C. i que, segons el professor Noguera, "es tracta sens dubte d'un dels campaments de Publi Corneli Escipió l'Africà".
Per a l'historiador, "es tracta d'un campament de grans dimensions on Escipió va reunir el 209 a.C. un potent exèrcit de 25.000 homes, amb els quals va conquistar Cartago Nova (Sagunt)". L'espai acotat d'investigació ocupa 7 hectàrees, encara que el campament va poder arribar a les 30.
El campament estava situat en un enclavament d'alt valor estratègic, als peus de l'antiga Via Heraclia, que més tard es va transformar en la Via Augusta, que permetia vigilar el tràfic fluvial.
No s'ha trobat gaire estructura però si pertinences dels militars que hi habitaven. Les troballes numismàtiques són una de les proves fefaents de l'existència del campament, amb peces rares i úniques com un tetradracma hel·lenístic de Ptolomeu o una moneda romà-campana, així com moltes monedes cartagineses de les tropes derrotades.
Segona investigació
Al novembre, Noguera iniciarà una segona línia de prospeccions al Castell de Banyoles, al terme municipal de Tivissa (Tarragona), el jaciment ibèric més gran de les Terres de l'Ebre i que es creu que va ser destruït pels romans al final de la Segona Guerra Púnica.
El campament, que va ser descobert a principis de 2006 i en el qual s'han dut a terme dues intervencions arqueològiques, pertany a la Segona Guerra Púnica, entre el 217 i el 209 a.C. i que, segons el professor Noguera, "es tracta sens dubte d'un dels campaments de Publi Corneli Escipió l'Africà".
Per a l'historiador, "es tracta d'un campament de grans dimensions on Escipió va reunir el 209 a.C. un potent exèrcit de 25.000 homes, amb els quals va conquistar Cartago Nova (Sagunt)". L'espai acotat d'investigació ocupa 7 hectàrees, encara que el campament va poder arribar a les 30.
El campament estava situat en un enclavament d'alt valor estratègic, als peus de l'antiga Via Heraclia, que més tard es va transformar en la Via Augusta, que permetia vigilar el tràfic fluvial.
No s'ha trobat gaire estructura però si pertinences dels militars que hi habitaven. Les troballes numismàtiques són una de les proves fefaents de l'existència del campament, amb peces rares i úniques com un tetradracma hel·lenístic de Ptolomeu o una moneda romà-campana, així com moltes monedes cartagineses de les tropes derrotades.
Segona investigació
Al novembre, Noguera iniciarà una segona línia de prospeccions al Castell de Banyoles, al terme municipal de Tivissa (Tarragona), el jaciment ibèric més gran de les Terres de l'Ebre i que es creu que va ser destruït pels romans al final de la Segona Guerra Púnica.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.