Haití
El govern prorroga un mes l’estat d’emergència per la inseguretat
El decret també renova el confinament nocturn almenys fins diumenge
Metges Sense Fronteres alerta que la violència a Port-au-Prince ha augmentat a “nivells extrems”
L’executiu haitià ha ampliat un mes, fins al 3 d’abril, l’estat d’emergència al departament de l’Oest –on hi ha la capital, Port-au-Prince– per l’onada de violència que viu el país. El decret aprovat aquest dijous pel Consell de Ministres també prorroga quatre dies, fins diumenge, el confinament nocturn a la regió.
El govern ha adoptat aquestes decisions després que dimecres expirés l’Estat d’emergència i el toc de queda de 72 hores prorrogables anunciats diumenge passat per al departament Oest.
El país caribeny viu una increment de la tensió des de dijous de la setmana passada, quan es va conèixer la intenció del primer ministre, Ariel Henry, de celebrar eleccions com a molt tard a l’agost de 2025. Des d’aleshores les bandes armades han incrementat les seves accions violentes i tirotejos, sobretot a l’àrea de la capital. Dissabte passat, els grups armats van assaltar les dues principals presons i van permetre la fugida de més de tres mil presos.
L’escalada de violència ha coincidit amb l’absència d’Henry, que la setmana passada va viatjar primer a Guyana per assistir a la cimera de la Comunitat del Carib (Caricom) i després va viatjar a Kenya per abordar la missió multinacional de seguretat aprovada per l’ONU, i que liderarà aquest país africà amb un contingent d’un miler de soldats.
Henry es troba des de dimarts a Puerto Rico, on va aterrar després de no poder fer-ho a la República Dominicana.
Violència extrema
Un informe de l’organització humanitària no governamental Metges Sense Fronteres (MSF) constata que la violència a Port-au-Prince ja havia assolit “nivells extrems” abans de l’actual esclat a la zona metropolitana.
L’estudi revela “una preocupant escalada de violència” al barri de Cité Soleil en el període comprès entre l’agost de 2022 i juliol de 2023 en comparació amb un treball similar realitzat per MSF a la mateixa zona.
La investigació reporta que gairebé el 41% de les morts en aquesta zona de la ciutat està vinculat a la violència, amb una taxa bruta de mortalitat de 0,63 defuncions per cada 10.000 persones al dia.
Aquests nivells són similars als registrats el 2017 als camps de Raqqa, a Síria, entre una població exposada al terror de la organització gihadista Estat Islàmic i als bombardejos de la coalició internacional contra aquesta.
