Societat

Èlia Soriano

Directora de l’Institut Català de la Dona (ICD)

“Totes hem patit allò de «No soc prou prima», «No soc prou alta»”

“Mentre ens estem mirant al mirall per aconseguir uns cànons de bellesa imposats no ens organitzem per defensar els nostres drets”

“La imposició d’un model de bellesa ens cosifica. I quan a les dones se’ns cosifica, perdem valor i passem a ser un objecte”

En l’esport, l’equipament ha de respondre a les necessitats esportives

“Hem de dir què és pressió estètica, cal posar nom a aquesta violència simbòlica que patim cada dia les dones, que la veiem i la tenim assu­mida i que no ens per­met asso­lir la igual­tat. Perquè men­tre nosal­tres ens estem mirant al mirall i ens estem posant molt gua­pes per acon­se­guir uns cànons de bellesa que ens venen impo­sats i que són impos­si­bles d’asso­lir, no ens estem orga­nit­zant per defen­sar els nos­tres drets.” Ho diu Èlia Sori­ano, direc­tora de l’Ins­ti­tut Català de les Dones (ICD), que ha enge­gat, per encàrrec del Depar­ta­ment d’Igual­tat i Femi­nis­mes, el pla d’acció per com­ba­tre la pressió estètica.

Pri­mer, doncs, posar nom.
Sí, perquè el que no ano­me­nem no exis­teix. El que cal és divul­gar, donar a conèixer aquesta forma de violència simbòlica en tots els àmbits de la soci­e­tat perquè hi ha àmbits on els tenim molt iden­ti­fi­cats, en el món de la moda, per exem­ple, però a vega­des se’ns escapa quan par­lem, per exem­ple, de l’àmbit de l’esport o de l’àmbit de la salut. Després de posar nom al pro­blema, el pla vol donar eines a tots els nivells, pro­fes­si­o­nals, soci­als, edu­ca­tius..., i, després, començar a pren­dre mesu­res.
En la moda la pressió estètica s’iden­ti­fica. A què es refe­reix quan parla d’esport o de salut?
Quan veiem un anunci ja estem pre­vin­gu­des que allà hi ha alguna cosa que no és real. Tot i això cal inci­dir-hi, perquè quan es fan ser­vir fil­tres o ope­ra­ci­ons estètiques hau­ria de que­dar reflec­tit i s’hau­ria de dir que aque­lla imatge no és real i ha estat reto­cada. Però sí que estem adver­tits, perquè veiem uns cànons de bellesa que són irre­a­lit­za­bles i totes hem patit allò de “No soc prou prima”, “No soc prou alta”, i quan soc prou alta “No tinc les dents prou blan­ques”... i mai arri­bem al cànon de bellesa impo­sat. Però en l’esport, quan la indu­mentària d’un equip és dife­rent per als nois que per a les noies per fer la mateixa pràctica, sovint no veiem que hi ha una pressió estètica, un cànon de bellesa que ens impo­sen.
Han de ser iguals?
L’equi­pa­ment ha de res­pon­dre a una neces­si­tat espor­tiva, ha de ser l’ade­quat per ren­dir en un esport. Però no és així i a la dona se li imposa una roba que té més a veure amb l’estètica.
El cas del volei­bol...
Els nois amb pan­ta­lons, les noies amb tanga. Això és la impo­sició d’un model de bellesa que ens cosi­fica. I quan a les dones se’ns cosi­fica, per­dem valor, perquè som només un objecte i fàcil­ment subs­tituïbles.
I en l’àmbit de la salut?
Què és l’índex de massa cor­po­ral? Com ens afecta? Es diu que tot el que passi d’aquest índex és poc salu­da­ble o poc sa, quan no té per què ser així. La relació que es fa entre salut i pri­mesa pot­ser l’hauríem de qüesti­o­nar. Fixa’t que quan l’índex de massa cor­po­ral està per sobre dels paràmetres ens diuen que tenim sobrepès o obe­si­tat, en canvi no hi ha una paraula per defi­nir quan hi estem per sota. Estar prim no es con­si­dera dolent per a la salut, i també ho és.
Qui­nes mesu­res pre­veu el pla?
N’hi ha de conei­xe­ment, per exem­ple, i d’altres de més pràcti­ques. Tenim ses­si­ons de divul­gació i de for­mació en àmbits específics, com per exem­ple en el de l’edu­cació. Entra­rem a les esco­les a par­lar de la neu­tra­li­tat cor­po­ral; el Depar­ta­ment d’Edu­cació ja hi està tre­ba­llant. No només es tre­ba­llarà amb els alum­nes, es tre­ba­llarà amb el pro­fes­so­rat i amb les asso­ci­a­ci­ons de famílies, perquè volem que tota la comu­ni­tat edu­ca­tiva entri en aquests conei­xe­ments. Edu­cació deci­dirà per cada col·lec­tiu què es farà per arri­bar-hi millor. Nosal­tres diem que s’ha de par­lar de la pressió estètica, que, en el cas dels alum­nes, s’ha d’incor­po­rar en el currículum perquè arri­bin a ser prou crítics per poder-ho reconèixer i com­ba­tre-ho. Això és crear base: nosal­tres sem­pre diem que venim a fer la trans­for­mació femi­nista des de la base.
I en l’àmbit de l’esport?
Estem tre­ba­llant amb fede­ra­ci­ons espor­ti­ves i amb l’asso­ci­ació de fede­ra­ci­ons espor­ti­ves per, pri­mer de tot, fer for­mació. Aquí entra­rem, entre altres coses, en els codis d’indu­mentària, per poder regu­lar una nor­ma­tiva, tenint en compte que cada esport és dife­rent. La idea és que les dones ves­tei­xin en l’esport d’acord amb el ren­di­ment espor­tiu, no per estètica.
I en el món de la moda com s’hi pot inci­dir?
En el món de la moda ja hi hem començat a tre­ba­llar. A través del Con­sorci d’Arte­sa­nia i Moda hem començat a inci­dir en els càstings que es fan a la pas­sa­rel·la 080 Bar­ce­lona Fas­hion. Ja hi ha una empresa de càsting espe­ci­a­lit­zada que s’encar­rega d’incor­po­rar noves cor­po­ra­li­tats i les ofe­reix al seu catàleg perquè les empre­ses de moda tin­guin l’opció d’ofe­rir-les a les mar­ques i dis­se­nya­dors que després faran la des­fi­lada. L’any pas­sat ja vam fer la pri­mera des­fi­lada de roba inclu­siva i amb diver­si­tat cor­po­ral. La idea és con­so­li­dar això i que a poc a poc les mar­ques de moda ho vagin incor­po­rant a les seves des­fi­la­des. Si ho acon­se­guim, això voldrà dir que els dis­se­nya­dors incor­po­ra­ran aquesta mirada. El repte és, també, ser capaços de tre­ba­llar amb les empre­ses i tei­xir-hi ali­an­ces. La idea és anar fent aquesta trans­for­mació femi­nista d’una manera con­sen­su­ada. Sabem que estem en un món glo­ba­lit­zat, però hem d’inten­tar que les empre­ses que comer­ci­a­lit­zin aquí vagin incor­po­rant aquesta mirada. La trans­for­mació femi­nista l’hem de fer de manera con­sen­su­ada: cal un pacte de país.
I a la publi­ci­tat?
Aquí és on s’ence­nen totes les alar­mes. Però no només publi­ci­tat: qual­se­vol mitjà de comu­ni­cació acaba exer­cint pressió estètica. En aquest punt hem ini­ciat acci­ons amb el Con­sell de l’Audi­o­vi­sual de Cata­lu­nya i amb la Cor­po­ració Cata­lana de Mit­jans Audi­o­vi­su­als per incloure la diver­si­tat a la pro­gra­mació dels mit­jans públics i volem que hi hagi un pacte de govern per incloure la diver­si­tat de cos­sos a la publi­ci­tat ins­ti­tu­ci­o­nal, la que fem nosal­tres matei­xos, i que ser­veixi d’exem­ple per començar a tre­ba­llar ali­an­ces amb la resta del món publi­ci­tari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.