La sonoritat del romànic
Un projecte de recerca enregistra i cataloga els sons que se senten a l’interior i l’exterior d’esglésies de l’Alt Pirineu
Permet valorar també el patrimoni acústic d’espais on ja no queden murals però sí un ambient sonor únic
Cada dia, la família Borrut treu a pasturar les ovelles a uns camps per sobre de l’ermita de Sant Pau i Sant Pere, a Esterri de Cardós, al Pallars Sobirà. Es tracta d’un esdeveniment quotidià que la historiadora i comissària d’art Ona Balló posa com a exemple del patrimoni acústic que envolta les ermites romàniques de l’Alt Pirineu. Des de fa dos anys, n’està estudiant la sonoritat, becada pel parc natural de l’Alt Pirineu, amb l’objectiu de posar en valor aquest patrimoni sonor tan oblidat.
“He fet un viatge invers al que van fer les pintures murals d’aquestes esglésies i ermites, que els anys vint del segle passat van anar cap a museus, sobretot de Barcelona. He volgut descobrir allò que es va quedar, el so, l’acústica original, i què té d’especial. Es pot haver modificat amb el temps, però et permet sentir l’arquitectura”, explica Balló. La historiadora ha resseguit camins, ha parlat amb gent de l’entorn i ha entrat en espais que normalment estan tancats. Carregada de micròfons i altres eines, ha fet descobriments prou curiosos. “Els micròfons són molt més sensibles que l’orella humana”, recorda. Ha pogut constatar, per exemple, que quan es van apagant les fresses de la jornada de treball i arriba la tranquil·litat de la nit, en totes les esglésies es pot escoltar, de més a prop o de més lluny, el soroll d’un riu o un rierol. “Si haguéssim de fer un seguiment al MNAC amb un fil conductor que enllacés aquestes construccions, seria el soroll del riu que s’allunya o s’apropa, com una mena de banda musical”, assegura.
En el marc de la seva investigació, Balló va organitzar, la tardor passada, activitats musicals en dues de les esglésies que està estudiant: la d’Esterri de Cardós i la de Santa Maria de Ginestarre. El músic Arnau Obiols hi va fer improvisacions obertes al públic que van permetre comprovar la seva sonoritat única. “Volíem activar una mica aquestes esglésies i ens vam trobar amb diferències importants quant a l’acústica. Una és més gran que l’altra. Un teulat és de fusta i l’altre, de volta. Van ser dues experiències completament diferents. Quan ets en un museu, no pots notar aquestes diferències en la potència sonora interior. Estem acostumats que als museus només ens fan mirar i interpretar les imatges”, assegura Balló.
De la importància del valor patrimonial dels sons no en té cap dubte el director de l’observatori de recerca del parc natural de l’Alt Pirineu, Oriol Grau. “Aquesta recerca vol descriure la sonoritat del paisatge i caracteritzar un espai sonor. D’alguna manera, les esglésies es converteixen en una caixa de música amb una sonoritat única, que juntament amb els murals i la resta dels elements configuren un ambient característic. Aquesta sonoritat canvia en funció de l’arquitecte que va construir l’església, i s’aconsegueix un ambient irrepetible que és el que ara s’està investigat”, indica, recordant que el treball és possible gràcies al programa de beques Salvador Grau i Tort, de suport a la recerca al parc natural de l’Alt Pirineu. Les esglésies i ermites i el seu llegat en art romànic són prou conegudes i el que es vol és redescobrir-les. “Es tracta d’un canvi de mirada, que canviï el focus de l’arquitectura a la musicalitat, amb totes les seves derivades. Es descobreix una nova perspectiva molt interessant que les fa encara més singulars”, explica Grau. Precisament, bona part dels seus municipis que formen part del parc natural estan adherits a un projecte de conservació sonora, semblant als més coneguts de conservació lumínica. “És una manera de protegir i valorar els sons habituals i normals per sobre de les fresses que provoquen, per exemple, les motocicletes o els quads. Quan atraus un tipus de turisme que gaudeix amb aquest ambient relaxat i amb la tranquil·litat que comporta, és mes fàcil que aquest turisme sigui respectuós, que és el que busquem”, hi afegeix Grau. La fressa de la fauna, del vent, del riu, de les persones xerrant... són sorolls que també es consideren patrimoni del parc. “Això et permet educar el visitant en aquests petits detalls que sovint es passen per alt i que ajuden a valorar i tenir en compte la sostenibilitat i el respecte al medi natural”, conclou.
Una altra mirada
Pel que fa a la recerca de Balló, la idea de partida és comprovar si quan es coneix i s’aprecia la sonoritat d’aquests espais romànics és possible gaudir i interpretar les pintures i els murals d’una altra manera. “Això no s’ha fet fins ara. Al final, es tracta d’una porta d’entrada a un material sensible que ens fa viatjar al passat. I també de reconeixement de tot allò que encara queda a dins de les esglésies (terres, mosaics...), elements que, pel fet que normalment estan tancades, no coneixem prou”, indica la historiadora. “Anar a buscar aquests sons i aquesta tradició oral que els acompanya és obrir la porta a buscar nous elements d’ordre material”, hi afegeix. A part de la manera com van ser construïdes, un altre element que afecta la sonoritat d’aquestes espais és si han patit modificacions. “No és el mateix tenir una sola nau que tenir-ne tres de laterals. Això també ens permet trencar amb aquesta idea que les esglésies romàniques són totes iguals i segueixen un patró. Pot ser veritat en l’exterior, però l’interior és molt mes eclèctic. Per exemple, Santa Maria d’Àneu ens pot sembla una església típica des de l’exterior, però a l’interior és com una barca posada a l’inrevés, i té una acústica única. Vol dir que s’hi va treballar d’una manera molt diferent, i això no es pot apreciar només mirant” remarca.
Una segona fase de la recerca, que també requerirà temps, se centrarà a identificar quins són els sons que s’han modificat menys al llarg del temps. “Es tracta de descobrir quins sons podem sentir avui, sense necessitat de recrear res, igual com se sentien abans. Sovint, es recreen sons antics amb tecnologia, com per exemple al mapatge que es fa a Taüll, però del que es tracta és de sentir, per exemple, la fressa de les ovelles i altre bestiar, o fins i tot gent xerrant. Són esdeveniments sonors que no han canviat i que permeten llegir com era la vida a muntanya fa segles.”