Societat

societat

El govern aprova una estratègia per reduir la pobresa infantil i acostar-la a la mitjana europea

Entre les mesures previstes hi ha una prestació universal per fill a càrrec que dependrà del finançament de l’estat

A Cata­lu­nya un de cada tres infants es troba en situ­ació de pobresa, un per­cen­tatge que es troba lluny de la mit­jana euro­pea. Amb l’objec­tiu de rever­tir aquesta rea­li­tat, el Govern ha apro­vat avui l’estratègia de lluita con­tra la pobresa infan­til a Cata­lu­nya 2024-2030, amb un full de ruta que inclou dotze ini­ci­a­ti­ves per anar imple­men­tant en els popers cinc anys. Entre els prin­ci­pals objec­tius figura la reducció de la taxa de pobresa infan­til i apro­par-la a la mit­jana euro­pea, així com “tallar d’arrel” la trans­missió inter­ge­ne­ra­ci­o­nal de la pobresa.

Entre les ini­ci­a­ti­ves que es volen anar imple­men­tant hi ha d’una pres­tació uni­ver­sal per fill a càrrec, la millora del dis­seny de la Renda Garan­tida de Ciu­ta­da­nia, la gratuïtat de l’etapa 0-3, la uni­ver­sa­lit­zació del lleure o un pla de xoc con­tra l’aban­do­na­ment esco­lar.

Es cal­cula que a Cata­lu­nya hi ha 442.300 nens i nenes en situ­ació de pobresa o risc d’exclusió, 167.771 dels quals en risc de pobresa severa segons l’Enquesta de con­di­ci­ons de vida. Això repre­senta el 32,5% quan la mit­jana euro­pea, amb dades del 2022 se situa en el 24,7%. Aquell any la taxa a Cata­lu­nya va ser del 31,7% i a Espa­nya del 32,2, un per­cen­tatge de pobresa infan­til que només té per dar­rera a la cua d’Europa Bul­ga­ria (33,5%) i Roma­nia (41,5).

Durant la pre­sen­tació de l’estratègia, el con­se­ller de Drets Soci­als, Car­les Cam­pu­zano, ha reco­ne­gut que el fet que Cata­lu­nya encapçali “per baix” les taxes de pobresa infan­til en el con­junt de la UE “és una rea­li­tat inac­cep­ta­ble”. La vocació de l’estratègia, ha dit, és la reducció “subs­tan­cial” de la pobresa. “No podem viure en un país en què el codi postal on nei­xes pre­de­ter­mini el teu futur”, ha afir­mat també el con­se­ller, que ha remar­cat que el full de ruta pro­po­sat vol “tallar d’arrel” la trans­missió inter­ge­ne­ra­ci­o­nal de la pobresa. “És l’objec­tiu que ens mar­quem, que és ambiciós i hem de ser capaços d’asso­lir”, ha indi­cat.

Al seu torn, la con­se­llera d’Edu­cació Anna Simó ha cons­ta­tat que el fet que un de cada tres infants esti­guin en situ­ació de pobresa o exclusió social és una rea­li­tat “devas­ta­dora”. Simó ha remar­cat la importància de “tren­car el cicle inter­ge­ne­ra­ci­o­nal de pobresa i exclusió” i ha afe­git que l’edu­cació “hi té molt a dir” i pot desen­vo­lu­par diver­ses polítiques. A més, ha conclòs, “l’èxit edu­ca­tiu només serà pos­si­ble si es millo­ren con­di­ci­ons soci­als famílies, si hi ha inversió i es dona suport a l’alum­nat amb més difi­cul­tats soci­o­e­conòmiques”.

Depèn del finançament

Quan han començat a deta­llar les mesu­res con­cre­tes han arri­bat les impre­ci­si­ons ja que han acla­rit que la mesura estre­lla, la pres­tació uni­ver­sal per fill a càrrec depen­dria del finançament de l’Estat per l’impacte pres­su­pos­tari que suposa. Segons el con­se­ller, l’esforç que supo­sa­ria pel pres­su­post de la Gene­ra­li­tat l’apro­vació d’una pres­tació uni­ver­sal gira­ria al vol­tant dels 1.300 mili­ons d’euros.

Cam­pu­zano ha asse­nya­lat que l’estat espa­nyol és un dels 7 estats mem­bres dels 27 de la UE que no tenen pres­ta­ci­ons uni­ver­sals per a la criança de fills i ha apun­tat que és una de les prin­ci­pals feble­ses que té, com a con­seqüència, la taxa de pobresa infan­til actual.

L’estratègia recull mesu­res d’altres àmbits. Entre elles, la pre­venció i abor­datge de l’obe­si­tat infan­til i la millora de l’accés als Cen­tres de Salut Men­tal Infan­to­ju­ve­nils (CSMIJ). En un altre front, es pro­posa més habi­tatge de llo­guer social per a famílies vul­ne­ra­bles: reduir l’exclusió resi­den­cial a llarg ter­mini, con­tro­lant el preu dels llo­guers. En l’àmbit labo­ral, es pro­posa reforç de la inserció i esta­bi­li­tat labo­ral, ja que la deso­cu­pació, la baixa qua­li­tat de l’ocu­pació i la inac­ti­vi­tat dels pro­ge­ni­tors tenen un impacte “evi­dent”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.