Teresa Prados
Portaveu de No esteu soles, en defensa de les víctimes d’agressió sexual
“Les víctimes senten que han provocat l’agressió sexual”
El col·lectiu No Esteu Soles torna a la càrrega per evitar que s’oblidin les denúncies d’agressions al Màgic
Denuncien que es continua posant el focus en la víctima i se la qüestiona, mentre que es manté l’atenció lluny de l’agressor
El missatge que s’està donant amb el cas Alves és que surt molt barat
Teresa Prados és mare d’una noia que va ser víctima d’una violació en grup al centre comercial Màgic, a Badalona. Lluny de ser un fet aïllat, com a portaveu del grup No Esteu Soles té constància de fins a deu agressions al Màgic. Sap que almenys tres denúncies no han progressat; la de la seva filla n’és una. El col·lectiu denuncia la indiferència amb què s’estan tractant aquests casos de violència sexual. Fa un any, No Esteu Soles va fer molt soroll, inclosa una manifestació. Volen tornar a la càrrega, per demanar solucions i que cessi la indefensió i l’oblit. El 21 de març el col·lectiu va fer una roda de premsa davant dels jutjats de Badalona.
Ha passat poc més d’un any de la manifestació per demanar justícia. Què ha passat en aquest temps?
Ara mateix ens trobem que han arxivat els casos de nenes violades. No tenen dret a un judici. El cas de la meva filla és que va tenir dubtes en la identificació d’un dels deu agressors. Sabem que s’han arxivat tres casos; de les altres agressions denunciades, no ens diuen en quin punt es troben. De fet, va ser després de molt pressionar que ens van dir que hi havia deu denúncies.
Per haver dubtat a identificar?
Imagina’t, una víctima de 16 anys que està sent abusada per tres menors, mentre n’hi ha set més que són a la porta dels lavabos entrant i sortint per mirar. Tenen els noms de tots ells però ella dubta d’un, de si és o no és... Normal, no et sembla? Doncs no, i tot queda en res. A la comissaria dels Mossos de Badalona li van arribar a preguntar: “Segur que tu eres aquell dia al Màgic?”
Com?
Sí. Va sortir plorant, és clar. No se la creien. És ben cert allò que es diu que ens ajudarem més entre nosaltres que no pas la policia. És el lema: Jo sí que et crec.
Així neix No Esteu Soles?
A partir que la meva filla ho explica i surt la denúncia d’una agressió sexual a una nena d’11 anys. Així comencem. Ara volem tornar a primera línia, a fer soroll com fa un any. L’agressió de la meva filla va ser l’agost del 2022, però no m’ho va dir fins al novembre del 2023. Va ser en el context d’un congrés del Sindicat d’Estudiants, en què altres companyes explicaven la seva experiència d’abusos i violacions. En aquest espai de seguretat es va atrevir a dir-m’ho a mi i a una companya.
No em puc imaginar l’impacte.
Sí. Cries la teva filla, el teu fill, perquè se sentin en un entorn segur, en què poden parlar de tot, i ho saben, i fixa’t que fins i tot en aquest context no se’n parla. Imagina’t com deu ser en altres contextos familiars.
No es tracta de revictimitzar, ni de demanar-li que la resta de la seva vida sigui víctima, al contrari, tothom vol que tingui una vida. Com està, però?
Hi està treballant.
Per què no ho va dir abans?
Les víctimes senten que són les culpables, que han provocat l’agressió sexual i s’ho mereixen. Senten vergonya dels judicis de què poden ser objecte. Judici social, mediàtic, institucional. Sempre es posa el focus en la víctima, no en l’agressor. Només cal pensar en el cas de La Manada a Pamplona.
Agressions en horari diürn, en un centre comercial, amb vigilants. I en un espai molt concorregut, com els lavabos, on sempre hi ha algú. Com pot ser que ningú vegi ni senti res?
Exacte. Pel que sembla, la seguretat està més preocupada per evitar robatoris. A la nena d’11 anys els vigilants li van dir que no molestés. La meva filla també s’hi va acostar i li van dir que marxés.
No es va activar cap protocol, no es va avisar la policia. I la gent que era al centre comercial tampoc va veure res. Rep alguna ajuda psicològica, la seva filla?
Sí. Però pensa que hi ha una psicòloga per a 60.000 habitants! No li puc pagar assistència psicològica privada, tinc dos fills i som una família monomarental. I ella està rebent atenció perquè vam fer molt soroll. Però jo vull atenció psicològica per a totes les víctimes.
Com a col·lectiu, què penseu del fet que els agressors siguin menors i actuïn en grup?
Per començar, hi ha la pornografia, que comencen a consumir ja als 8 anys. En el porno surten cinc homes agredint una dona i es fa creure que ella disfruta i no, és una violació. Però la pornografia mou molts milions, així que... L’única via és invertir en educació de qualitat. Cal que a primària i secundària s’ensenyi què és el consentiment. Cal que s’ensenyi que si jo no vull tu no tens dret a tocar-me.
Després cal veure com actua la justícia, no?
El cas de Dani Alves és absolutament escandalós. Que li rebaixin la condemna pel pagament d’una indemnització a la qual la víctima té dret, i que ben poca cosa és pel mal que se li ha fet... I després, que pugui sortir perquè ha pogut posar els diners de la fiança sobre la taula. A banda que li imposen una sentència ridícula, de quatre anys. El missatge que s’està donant amb el cas Alves és que surt molt barat.
Educació sexual, urgent.
I inclusiva, tenint en compte tots els col·lectius, la diversitat, respectant que cadascú sigui el que vulgui ser. Que no hi ha una forma de sexualitat, que no solament és penetració. Una agressió també és que t’obliguin a fer-li alguna cosa a algú altre.
Vas preguntant i a totes els ha passat alguna cosa, però callem.
És el que ens han dit de petites: “Calla i tira endavant.”
Per això és bo preguntar-se què es fa als centres educatius, des dels sistemes de salut i serveis socials. És molt complex.
Si no estigués vinculada al moviment feminista Lliures i Combatives, jo sola no hauria pogut tirar endavant aquesta lluita.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.