Enriqueta Martí, la vampira de Barcelona

Tal dia com avui del 1913 va morir Enriqueta Martí Ripoll, més coneguda popularment com la vampira del Raval o de Barcelona. Va ser una segrestadora i una suposada assassina en sèrie. Dic suposada perquè malgrat la tradició popular, investigacions actuals posen en dubte la seva criminalitat i l’únic que es pot demostrar fermament és el segrest d’una nena, Teresina Guitart. Però es diu que la història d’un país és també la dels seus crims, encara que aquests siguin inventats.

Enriqueta Martí va néixer a Sant Feliu de Llobregat i de jove va traslladar-se a viure a Barcelona per treballar de minyona. Aviat, però, va començar a exercir la prostitució, tant en bordells, com al port, com al portal de Santa Madrona. El 1895 es va casar amb el pintor Joan Pujaló, però el matrimoni no va tenir gaire recorregut, ja que Enriqueta va mantenir-se dins la mala vida. És a partir d’aquest moment que comença la seva llegenda negra. Mentre que de dia se la veia passejar vestida amb parracs i demanant menjar en cases de caritat, de nit vestia robes sumptuoses, barrets, perruques i voltava pels llocs de la classe benestant de la ciutat. Segons la llegenda, Enriqueta Martí es dedicava a fer de proxeneta i remeiera, i de diners no li’n faltaven. El seu modus operandi era el segrest de criatures, sobretot de famílies pobres, ja que, sense recursos, ho tenien més difícil a l’hora de cercar-los. Aquests infants, per una banda, els oferia sexualment en un bordell que regentava i, per l’altra, se’ls enduia a casa i els assassinava per tal de fer-ne amb les seves parts mutilades ungüents, pomades i pocions. El 1909 va ser detinguda, juntament amb un jove de família benestant, per la regència del bordell, però gràcies als contactes que tenia amb altes personalitats barcelonines (que contractaven els seus serveis de proxeneta infantil), el procés va quedar perdut en l’oblit judicial i burocràtic. Pel que fa a la faceta de remeiera, els productes fets amb restes humanes eren oferts a la gent de classe alta per a tota mena de malalties que no tenien cura amb la medicina tradicional, i especialment per a la tuberculosi, molt temuda durant aquella època. Però tot es va desencallar el febrer del 1912, quan va segrestar la seva darrera víctima, Teresa Guitart. Durant dues setmanes tothom la va buscar i la seva desaparició va fer créixer una forta indignació popular a la ciutat. Va ser una veïna, Clàudia Elias, qui va veure una nena amb els cabells rapats que mirava des d’un finestró del pati interior d’una escala. El pis era l’entresol primer del número 29 del carrer Ponent. En aparèixer l’Enriqueta per la finestra, li va preguntar si la nena era la seva filla; ella, sense respondre res, la va tancar de cop. Clàudia, estranyada, ho va comentar a un agent municipal. Aquest ho va fer saber al seu cap, i el 27 de febrer, amb l’excusa d’una denúncia per tinença de gallines al pis, van anar a buscar l’Enriqueta i la van dur a casa seva. A dins hi van trobar dues nenes, i una era la Teresa. A més, també hi havia un sac de roba infantil ben ensangonada, un ganivet d’escorxar, un sac amb roba bruta amb una trentena d’ossos humans de petites dimensions, un saló decorat amb vestits de nena i, en una habitació tancada amb clau, una cinquantena de gerres, pots i palanganes amb restes humanes en conservació: greix fet mantega, sang coagulada, cabelleres de criatura, esquelets de mans, pols d’os, moll d’os i pots amb les pomades i ungüents ja preparats per a la venda. Seguint amb la investigació, van trobar en dos pisos més, on l’Enriqueta havia viscut, restes humanes de criatures, una calavera d’un nen de tres anys, alguns ossos que encara tenien peces de roba i llibres de remeis. A tot això, s’hi va afegir el testimoni de les dues nenes, una de les quals va revelar que a la casa hi havia hagut un altre nen, de nom Pepito, que va veure com l’assassinava a la taula de la cuina. L’Enriqueta va ser detinguda i ingressada a la presó de Reina Amàlia. Va morir empresonada just abans del judici. Oficialment la mort va ser per un càncer d’úter, tot i que segons la llegenda, va ser assassinada per les seves companyes de presó.

Tota aquesta història la convertiria en l’assassina en sèrie més mortífera que hi ha hagut mai a Catalunya, però investigacions recents de l’escriptor Jordi Corominas, que va publicar el llibre Barcelona 1912 (2014), ho posen en dubte. Segons la seva recerca en les cròniques periodístiques de l’època, no es va demostrar mai l’existència dels ungüents que l’Enriqueta realitzava com a remeis medicinals. Pel que fa a les restes de sang trobades a casa seva, l’Enriqueta tenia un càncer d’úter que li provocava hemorràgies vaginals. Per la seva banda, les restes òssies trobades al seu pis tampoc es van demostrar que fossin de nens recentment assassinats. Segons Corominas van ser probablement extrets d’algun cementiri i utilitzats com a amulets màgics, i altres serien d’animals usats per cuinar, gallines i ossos de porc. Segons Corominas: “L’Enriqueta no era una assassina sinó més aviat paradigma d’una Barcelona pobra i desesperada que era la que no acostumava a sortir als mitjans. [...] Molts dels que van tornar a explicar el cas es van limitar a llegir les ressenyes d’aquests primers dies, però van deixar d’investigar els últims rastres del relat.” La historiadora de l’art i escriptora Elsa Plaza també va investigar el cas més enllà de la llegenda popular, i va certificar que l’únic que es pot confirmar és el segrest de Teresa Guitart, per motius que mai coneixerem, tot i que el seu advocat havia defensat que tenia un trastorn pel fet de no poder ser mare.

L’any 2020 es va estrenar la pel·lícula La vampira de Barcelona, dirigida per Lluís Danés. L’estrena va tenir lloc al festival de Sitges i va ser guanyadora de cinc premis Gaudí, entre els quals el de millor pel·lícula. A més, va ser el film en versió original en català més vist d’aquell any.