Un vapor obert per prestigiar les persones amb discapacitat

La història de Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca (Prodis), nascuda el 1960 per l’impuls d’un grup de pares que va decidir crear una aula d’educació especial i escolaritzar els seus fills amb discapacitat intel·lectual, és una història de superació col·lectiva com moltes altres, però que ja des d’aquesta setmana fa un salt d’escala qualitatiu i quantitatiu amb la voluntat de ser motor i referent d’un nou model d’atenció de les persones amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental o paràlisi cerebral que passi per la integració a la comunitat. Dissabte inauguren oficialment el que en serà la nau capitana, anomenat El Vapor, en dues antigues naus industrials i més de 4.000 m² del que va ser la fàbrica Filatures Martí, que el 2019 els va cedir per 50 anys l’Ajuntament de Terrassa, ubicades dins del complex del Vapor Cortès, on es conserven 19 naus industrial més i s’hi ha de desenvolupar un pla de millora urbana.

Però què fa especial El Vapor? L’entitat buscava un espai de 2.000 m² per instal·lar-hi el Centre Ocupacional i el Centre de Paràlisi Cerebral Reina de la Pau, que se’ls havien quedat petits i no podien continuar ni ampliar l’activitat en acabar-se’ls la cessió d’una família de prohoms de Terrassa, i amb l’ajuda del consistori al final va sorgir l’oportunitat d’anar al Vapor Cortès. Duplicar l’espai que necessitaven va obligar a redimensionar el projecte i pensar: “És on podrem desenvolupar tots els somnis, tota la projecció que té com a pilar central la comunitat i desenvolupar la inclusió inversa”, explica l’adjunt a la gerència de Prodis, Marc Labòria. Recorda que el primer i pioner centre de paràlisi fa 30 anys era una sala sense finestres d’una casa unifamiliar: “Ara hem fet un salt de 50 anys endavant amb el centre ocupacional més bonic del món”, que ahir mateix ja estrenaven els usuaris i que dissabte s’inaugura.

El somni d’El Vapor va molt més enllà amb una aposta de rehabilitació arquitectònica emblemàtica que mostri i integri els col·lectius “donant-los un espai de primer ordre” perquè tot “el que hi passi a dins sigui de prestigi”. És un pas més en la primera onada d’aquells pares que van decidir sortir en comptes d’amargar-los per vergonya i d’on van sortir les entitats i serveis que s’han professionalitzat en l’atenció a les persones, perquè “no es tracta de dignificar-les, perquè les persones discapacitades adultes tenen dignitat per si mateixes, sinó de visibilitzar-les”. Per això el disseny fet per l’estudi H Arquitectes a les dues naus de dues plantes, amb predomini de la fusta, conservant estructures de ferro antigues i voltes, s’hi ha habilitat un passatge interior obert a la ciutadania perquè hi interactuï. Connectarà el carrer del Bruc amb el carrer Josep Trueta, on hi ha els grans pols d’atracció per a la ciutadania. Per l’entrada del primer s’hi estrenarà al juny un restaurant diferencial que tindrà dues cuines perquè sigui escola restaurant homologable per fer formació dual adaptada a discapacitat i trastorn mental, i a l’altra nau del davant hi haurà el centre ocupacional i els espais d’artesanies que elaboren amb una botiga, seguit d’un per desenvolupar el llenguatge artístic que permetrà obrir-se i treballar amb escoles, fer tallers i relacionar-se amb entitats del món cultural. Des del carrer Josep Trueta s’entrarà al pati, i a la primera nau hi haurà un bar amb terrassa i un mercat d’economia social i productes de proximitat. A l’altre edifici, una sala d’actes, teatre o càmera negra. El passatge públic del mig s’acaba amb unes grades pensades com una àgora per fer-hi activitats, concerts o espectacles.

A la part de dalt, i més recollit de la interacció, hi ha situat l’espai per a 25 persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA) seguint un concepte de claustre amb dues aules per al tractament i educació de nens amb autisme i problemes de comunicació (TEACCH), i a l’altra nau del davant, el destinat als usuaris amb paràlisi, amb una gran sala diàfana amb llits, grues que es mouen amb guies al sostre i un gran saló, a més d’altres sales.

Cada projecte està pensat “amb una lògica circular” per donar serveis, formació i oportunitats laborals tenint en compte que donen servei a més de 400 persones cada dia. Labòria posa d’exemple com de la necessitat de fer 200 menús diaris surt l’anhel de tenir cuines, que entronca amb el projecte de restauració –tenen altres espais a la ciutat com la Coral de Prodis, el restaurant Els Telers o la cocteleria del Teatre Principal–. Espais polivalents, aules d’informàtica i espais per fer exercici físic, tots oberts... Un concepte que també busca integrar “molts professionals que no són només els propis de l’àmbit social assistencial” amb, per exemple, set cuiners i dos gestors culturals, afegeix Labòria.

L’entitat considera que la ciutadania ha de fer-se seu El Vapor i “dialogar” amb aquest espai patrimonial recuperat. Treballa per teixir aliances amb altres entitats, col·labora en projectes comunitaris per tal de generar activitat que els relacioni amb la gent. Labòria assegura que és la continuació del procés de transformació d’un model d’atenció social que ja van començar el 2021 amb Les Llars al barri de Torre-sana.