Societat

educació

Torna la lluita al carrer i a l’aula

Es reactiva la mobilització al País Valencià i les Balears arran de les polítiques educatives i lingüístiques contra el català del PP i Vox

L’extrema dreta busca arraconar la llengua sobretot dins el món educatiu, que uneix esforços per fer front als atacs constants

Demà la comunitat educativa del País Valencià fa vaga, que es preveu que serà massiva

Els pac­tes del PP amb Vox al País Valencià i a les Illes Bale­ars han tin­gut com a gran dam­ni­fi­cada la llen­gua cata­lana amb l’apli­cació d’unes polítiques lingüísti­ques que bus­quen mino­rit­zar encara més el català, de per si ja en situ­ació d’emergència per la dava­llada en l’ús social expe­ri­men­tada des de fa anys. La irrupció del par­tit de l’extrema dreta que té en la per­se­cució del català –sobre­tot a l’escola– el prin­ci­pal eix de les seves polítiques ha fet reac­ti­var les mobi­lit­za­ci­ons després d’anys inac­ti­ves amb governs d’esquer­res. Per demà, la Pla­ta­forma en Defensa de l’Ense­nya­ment Públic del País Valencià, inte­grada per dife­rents sin­di­cats, asso­ci­a­ci­ons i enti­tats, ha con­vo­cat una vaga per “atu­rar les noves lleis edu­ca­ti­ves regres­si­ves” del PP i Vox. Una pro­testa que podria ser mas­siva, igual que ho va ser la del 5 de maig a Palma, amb 40.000 per­so­nes que es van aple­gar a la plaça Major per defen­sar la llen­gua i rebut­jar els atacs con­ti­nu­ats del govern.

L’exe­cu­tiu valencià del PP i Vox vol enter­rar l’actual llei del plu­ri­lingüisme valencià, apro­vada el 2018 pel govern del Botànic (el PSPV, Com­promís i Podem), per una mal ano­me­nada llei de “lli­ber­tat edu­ca­tiva” que pro­mou la segre­gació lingüística i dona potes­tat a les famílies per triar la llen­gua d’edu­cació dels seus fills. A més, s’esta­bleix que per rebre una edu­cació en valencià cal que un 20% de les famílies ho demani, fet que per­ju­di­carà poder rebre una edu­cació en llen­gua cata­lana als cen­tres més cas­te­lla­no­par­lants. Des d’Escola Valen­ci­ana, la seva pre­si­denta, Ale­xan­dra Usó, denun­cia la política “ideològica” que exer­cei­xen el PP i Vox, que amb la pro­po­sició de llei que es pot apro­var al juliol afa­vo­reix els cen­tres con­cer­tats i redu­eix al mínim la presència del valencià: un màxim del 10% a infan­til i entre un 15 i un 25% a primària i secundària. Per Usó, apli­quen “idees reac­cionàries en la domi­nació d’una llen­gua sobre l’altra que encara agreu­gen més el bilingüisme asimètric que vivim al País Valencià”.

Per Jaume Fullana, exdi­rec­tor gene­ral de Política Edu­ca­tiva del govern valencià (2015-2019) i vice­pre­si­dent del Con­sell Esco­lar fins al març, l’embat del PP i Vox res­pon a una “valen­ci­a­nofòbia”. Fullana creu que la llei actual, la del 2018 –que esta­blia entre un 15 i un 25% l’edu­cació en anglès i un mínim del 25% en cas­tellà i català, que es podia ampliar fins a un màxim del 65% si ho apro­vava el con­sell esco­lar del cen­tre amb una majo­ria de dos terços–, no ha aca­bat de fun­ci­o­nar i que cal­dria modi­fi­car-la per asse­gu­rar la com­petència lingüística de tots els alum­nes, però no amb un nou marc legis­la­tiu que busca esbor­rar el valencià i que defensa que “el cas­tellà està dis­cri­mi­nat”. Con­si­dera que la pro­posta de llei edu­ca­tiva i altres mesu­res ja apro­va­des pel govern d’extrema dreta bus­quen “cami­nar cap al procés de subs­ti­tució total de la nos­tra llen­gua”. Per Fullana, l’ano­me­nada “llei de lli­ber­tat edu­ca­tiva” és un “parany lèxic”, ja que en l’expo­sició de motius es fa referència a nor­ma­ti­ves de rang supe­rior, com ara la Cons­ti­tució i la llei esta­tal d’edu­cació Lom­loe, però amb “omis­si­ons molt sig­ni­fi­ca­ti­ves”. Per exem­ple, ome­ten l’apar­tat 3.3 de la Cons­ti­tució, que fa referència a la “riquesa de les dife­rents moda­li­tats lingüísti­ques” de l’Estat, i “s’obli­den” de la dis­po­sició de la Lom­loe que diu que en aca­bar l’edu­cació obli­gatòria “tot els alum­nes hau­ran d’asso­lir el domini ple de la llen­gua cas­te­llana i, si és el cas, de la llen­gua coo­fi­cial”. Per això, si el govern de Car­los Mazón aprova la llei, Escola Valen­ci­ana i altres enti­tats pre­ve­uen impul­sar un recurs d’incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat i, si cal, arri­ba­ran fins a Europa perquè, segons remarca Fullana, “també vul­nera la Carta Euro­pea de les Llengües Mino­rit­za­des”.

Des de les Illes Bale­ars també pen­sen anar als tri­bu­nals si, final­ment, el PP i Vox aca­ben apro­vant el pla pilot volun­tari de lliure elecció de llen­gua per als cen­tres edu­ca­tius, reba­te­jat com a pla de segre­gació lingüística per les enti­tats que repre­sen­ten els dife­rents sec­tors de la comu­ni­tat edu­ca­tiva i que estan agru­pa­des en la Xarxa Edu­ca­tiva per la Llen­gua, ja que aler­ten que aquest pla, que entra­ria en vigor el curs que ve, per­met sepa­rar alum­nes per raó de llen­gua i redu­eix les hores de català en favor del cas­tellà. Un cop els cen­tres s’adhe­rei­xin al pla pilot, les famílies podran dema­nar per als seus fills l’esco­la­rit­zació en cas­tellà. Només cal que hi hagi un mínim d’un 20% de l’alum­nat que ho vul­gui. El model actual lingüístic edu­ca­tiu de les Illes, que és vigent des de fa més de 25 anys i va acon­se­guir el con­sens de les for­ces polítiques, esta­blia un mínim del 50% en català, que és el per­cen­tatge que apli­quen les con­cer­ta­des. A la pública gai­rebé tota la docència és en català.

Marina Vergés, por­ta­veu de l’Assem­blea de Docents, alerta que “fer un des­do­bla­ment per llen­gua està pro­hi­bit per la llei d’edu­cació” de les Bale­ars. L’Obra Cul­tu­ral Balear ha pre­sen­tat un recurs al TSJIB per inten­tar atu­rar el pla de forma cau­te­lar, que afirma que vul­nera altres lleis, com ara la de nor­ma­lit­zació lingüística. De moment, més del 90% dels cen­tres públics no s’han adhe­rit al pla pilot. Els que ho han fet són alguns con­cer­tats que, de facto, ja estan apli­cant aquest mínim del 50% d’ense­nya­ment en català. Així, es queixa Vergés, les con­cer­ta­des rebran “una dotació extra pel que ja estan fent ara”. I és que el pla va acom­pa­nyat d’una dotació econòmica de 240.000 euros en qua­tre anys. Des de FAPA Mallorca, Cris­tina Conti i Miquel Àngel Guer­rero es posen les mans al cap davant una apor­tació de 60 mili­ons d’euros anu­als que ha sor­tit de cop “de sota les pedres” i que es des­ti­na­ran a un pla que “incre­men­tarà encara més la segre­gació” entre cen­tres i fins i tot dins dels matei­xos cen­tres. “Hi ha altres qüesti­ons més greus que no s’afron­ten per falta d’inversió”, es quei­xen. Tant des de l’Assem­blea de Docents com des de FAPA Mallorca tam­poc ente­nen com aquest pla aju­darà a millo­rar les com­petències lingüísti­ques, garan­tint la igual­tat de conei­xe­ment entre el català i el cas­tellà si es redu­ei­xen les hores. Per això aques­tes dues enti­tats estan dedi­cant els seus esforços a fer una cam­pa­nya de difusió a docents i famílies sobre què repre­sen­tarà l’apli­cació del pla de segre­gació, ja que aler­ten que els pri­mers per­ju­di­cats seran els alum­nes que no asso­li­ran les com­petències en una llen­gua cata­lana que ja es troba en una situ­ació d’emergència per la dava­llada de l’ús social en els últims anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia