Mor Ricardo Arques, el periodista que va destapar els GAL

El periodista d’investigació José Ricardo Arques Álvarez, ha mort a Santander, a l’edat de 64 anys, segons ha avançat l’agència EFE. Es va fer conegut després d’haver descobert la trama dels GAL (Grup Antiterrorista d’Alliberament), que durant els anys vuitanta va assassinar i torturar a desenes de membres de la banda terrorista ETA al marge de la llei.

Nascut al municipi càntabre de Santoña (1959) va llicenciar-se en Ciències de la Informació a la Universitat del País Basc i va treballar a El Correo, a la revista Euskadi, a La Gaceta del Norte i al Deia. També va ser corresponsal a Bilbao del diari ABC i de l’agència de notícies Europa Press. L’any 1987 va traslladar-se a Madrid per incorporar-se a l’equip d’investigació del Diario 16. És aquí quan va començar a investigar sobre un grup terrorista integrat per comandaments de la policia que assassinaven i torturaven membres d’ETA a l’altra banda de la frontera. Entre altres coses, va poder descobrir el cau on s’amagaven els passaports dels pistolers que els policies destinats a Bilbao, José Amedo i Michel Domínguez, contractaven per atemptar contra membres de la banda, i va poder identificar nombroses accions dutes a terme pels GAL, les quals havien estat negades. Ell mateix havia explicat diverses vegades que quan va començar a publicar les primeres informacions havia rebut dues bales a casa seva com a mètode d’amenaça. El cas és que la investigació periodística no es va aturar, i allò va acabar provocant una greu crisi política dins el govern espanyol del PSOE, el qual era el responsable dels alts funcionaris del Ministeri de l’Interior que hi van participar. Els dos principals policies que actuaven com a organitzadors i reclutadors, José Amedo i Michel Domínguez, van ser condemnats amb 117 anys de presó i, per la seva vinculació, també ho van ser el Secretari d’estat de seguretat, Rafael Vera i el Ministre de l’Interior José Barrionuevo, que cinc mesos més tard van ser indultats pel mateix govern espanyol. Per altra banda, el president del govern, Felip González, va ser assenyalat en més d’una ocasió com a màxim responsable de la trama, però finalment no va acabar sent mai processat.

Fruit de la seva investigació, va ser guardonat amb el Premi a la millor labor informativa de l’any a Espanya (1988), per part del Club Internacional de Premsa i amb el Premi Defensa dels valors humans (1996) de la Fundació León Felipe. També va ser autor de dos llibres Amedo, l’Estat contra ETA (1989) i ETA, la derrota de les armes (1993).