Barcelona i la biodiversitat marina

Estem acos­tu­mats a cata­lo­gar el nos­tre pai­satge com a urbà o rural, sim­pli­fi­cant la divisió entre ciment i natura. Però, encara que no hi parem atenció, a les ciu­tats hi ha molts éssers vius, molta natu­ra­lesa. Valo­rar i docu­men­tar la bio­di­ver­si­tat a les àrees urba­nes de tot el pla­neta de manera simultània en qua­tre dies és l’objec­tiu del City Nature Cha­llenge, una com­pe­tició amis­tosa anual que aquest any es va cele­brar entre el 26 i el 29 d’abril en 690 ciu­tats i regi­ons metro­po­li­ta­nes de tot el món. Per segon any con­se­cu­tiu, l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona es va afe­gir al repte, en un esde­ve­ni­ment que aquí es va ano­me­nar Bio­Di­ver­Ciu­tat.

Amb la coor­di­nació de l’Ins­ti­tut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i la col·labo­ració de diver­ses enti­tats ambi­en­tals, la metròpolis bar­ce­lo­nina va regis­trar, al llarg dels qua­tre dies, un total de 3.514 obser­va­ci­ons a Minka –una pla­ta­forma a inter­net de ciència ciu­ta­dana– cor­res­po­nents a 739 espècies, el 50% de l’àmbit marí. Segons els res­pon­sa­bles del CSIC, la ciu­ta­da­nia ha estat la força motriu perquè l’àrea metro­po­li­tana sigui la regió amb més regis­tres d’obser­va­ci­ons i espècies de les quinze pobla­ci­ons de l’Estat par­ti­ci­pants i hi des­taca l’apor­tació d’obser­va­ci­ons mari­nes.

“A Bar­ce­lona i els muni­ci­pis adja­cents tenim l’avan­tatge de tenir un ven­tall d’eco­sis­te­mes molt ampli, cosa que ens per­met obte­nir una gran diver­si­tat d’espècies quan orga­nit­zem esde­ve­ni­ments de ciència ciu­ta­dana”, des­taca Jaume Piera, inves­ti­ga­dor de l’ICM-CSIC i res­pon­sa­ble de la ini­ci­a­tiva. Les sor­ti­des fotogràfiques de la Fede­ració Cata­lana d’Acti­vi­tats Sub­aquàtiques (Fec­das), les acti­vi­tats d’esnòrquel de l’empresa Anèl·lides-Ser­veis Ambi­en­tals Marins, i les sor­ti­des del pro­jecte Bio­Plat­ges­Met, coli­de­rat per l’Àrea Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona (AMB) i l’ICM-CSIC, van per­me­tre fer la gran majo­ria de les obser­va­ci­ons mari­nes.

Des del CSIC s’ha faci­li­tat la llista de les deu espècies més cita­des, encapçalada pel gobi de les ane­mo­nes o cabot d’orti­gues (Gobius incog­ni­tus), un peix força comú al mar Medi­ter­rani que ha estat regis­trat 100 vega­des. La segona espècie ha estat el car­gol de mar Cerit­hium vul­ga­tum i, la ter­cera, l’alga bruna (Dictyota dic­ho­toma). Bio­Di­ver­Ciu­tat també ha regis­trat 61 espècies exòtiques, 26 de les quals són inva­so­res, com l’alga ver­me­lla Aspa­ra­gopsis taxi­for­mis i el poli­quet de mar Branc­hi­omma luc­tu­o­sum, totes dues també en el rànquing de les deu més cita­des. El recompte conté qua­tre espècies amenaçades o inclo­ses en alguna figura de pro­tecció, com la planta Echium are­na­rium, típica dels eco­sis­te­mes dunars i tro­bada a les plat­ges de Vila­de­cans; la gavina corsa (Ichthya­e­tus audo­ui­nii), albi­rada a la platja de Can Camins del Prat de Llo­bre­gat; la fanerògama marina Cymo­do­cea nodosa, obser­vada a la platja de Lle­vant, i el dàtil de mar (Lit­hop­haga lit­hop­haga), tro­bat a les pis­ci­nes dels banys del Fòrum. “La zona del Fòrum des­taca per la seva sin­gu­la­ri­tat: un fons marí arti­fi­cial amb estruc­tu­res poc comu­nes en la natura, sal­va­guar­dat de l’onatge i la pesca. Aquesta pro­tecció fa que, sovint, s’hi observi una gran diver­si­tat d’espècies, algu­nes de les quals són difícils de tro­bar en altres llocs”, asse­gura el biòleg Xavier Sal­va­dor.

En la com­pe­tició, segons els orga­nit­za­dors, va tenir un paper des­ta­cat l’Asso­ci­ació Natu­ra­lista Tor­re­llenca, de Tor­re­lles de Llo­bre­gat, una enti­tat que ja con­tri­bu­eix de manera con­ti­nu­ada en la pla­ta­forma Minka. El muni­cipi ha apor­tat 247 obser­va­ci­ons de 99 espècies, i des­taca la tro­ba­lla de l’insecte Fibla hes­pe­rica, regis­trat per pri­mera vegada a la pla­ta­forma Minka; la tor­tuga de rie­rol (Mau­remys leprosa), cata­lo­gada com a vul­ne­ra­ble segons la llista ver­me­lla de la Unió Inter­na­ci­o­nal per a la Con­ser­vació de la Natura (UICN), i la papa­llona migra­dora dels cards (Vanessa car­dui), un lepidòpter que pot fer una migració anual de 10.000 quilòmetres. Vila­de­cans ha estat la ter­cera població més activa de la com­pe­tició, amb l’apor­tació de 225 obser­va­ci­ons i 91 espècies, prin­ci­pal­ment de la zona de la platja, on s’han regis­trat diver­sos exem­plars de la medusa cone­guda com a bar­queta de Sant Pere (Vele­lla vele­lla), que en aque­lles dates es va veure en abundància en diver­ses plat­ges de Cata­lu­nya. En aquesta loca­li­tat hi va par­ti­ci­par un grup de voluntàries del Cen­tre d’Oftal­mo­lo­gia Bar­ra­quer.

Una de les sor­pre­ses d’aquesta Bio­Di­ver­Ciu­tat ha estat la tro­ba­lla d’un exem­plar de nudi­bran­qui, que fins ara no s’havia citat a la ciu­tat de Bar­ce­lona. Es tracta de l’espècie Ter­gi­pes ter­gi­pes, un mol·lusc d’ori­gen atlàntic que s’ha tro­bat específica­ment a la zona d’escu­lle­res de la platja de Lle­vant de Bar­ce­lona. L’autor de la tro­ba­lla, Xavier Sal­va­dor, que també és tècnic de l’ICM-CSIC i mem­bre de l’orga­nit­zació de Bio­Di­ver­Ciu­tat, des­taca que “no és comú tro­bar aquesta espècie al mar Medi­ter­rani perquè s’ali­menta només d’algu­nes espècies d’hidro­zous i a poca pro­fun­di­tat, cosa que limita la seva presència a llocs molt específics”. Actu­al­ment, hi ha molt pocs casos docu­men­tats al lito­ral català.