Societat

Més mesquites gironines

La comunitat islàmica de Sant Feliu de Guíxols ha iniciat les obres per fer un centre de culte propi a Vilartagues

S’afegeix a la llista d’oratoris de nova planta, des de la pionera, a Torroella, fins a les de Salt i Palafrugell

A Calonge, la comunitat Al-Hikmat va rehabilitar l’escorxador cedit pel municipi durant 50 anys el 2013

La comu­ni­tat islàmica de Tor­ro­e­lla de Montgrí va estre­nar, l’any 2013, la pri­mera mes­quita de nova planta que es cons­truïa a Cata­lu­nya, en una par­cel·la de 1.900 m² al polígon muni­ci­pal, tot i que a tocar de la trama urbana. Les nego­ci­a­ci­ons amb l’equip de govern del man­dat 2007-2011, encapçalat per ERC, li havien ator­gat una llicència que el poste­rior exe­cu­tiu de CiU va anul·lar per detalls tècnics. Sobre­tot, va cal­dre lli­mar-hi l’estètica, però final­ment va tirar enda­vant sense mina­ret i una reducció d’arcs i detalls dau­rats. Una dècada després, con­ti­nua fun­ci­o­nant amb abso­luta nor­ma­li­tat, amb capa­ci­tat per a 430 fidels.

En paral·lel, altres pro­jec­tes s’han anat mate­ri­a­lit­zant, mai exempts de polèmica –de vega­des veïnal i sovint política–, i amb l’emplaçament en polígons com a solució de capçalera. A Salt, dues asso­ci­a­ci­ons islàmiques van adqui­rir ter­renys al polígon Tor­re­mi­rona aquell mateix 2011, comp­tant que el pro­jecte així pros­pe­ra­ria sense tra­ves, però tam­poc es van des­lliu­rar dels entre­bancs: havien ini­ciat tràmits en temps del PSC a l’alcal­dia, i el relleu de CiU –enmig de ten­ses pro­tes­tes entre detrac­tors i par­ti­da­ris– va dema­nar no con­su­mir sòl indus­trial. Amb ter­mi­nis i finançament ajus­tats per afron­tar les obres, se’n van sor­tir el 2015.

La ter­cera mes­quita de nova cons­trucció es va enlles­tir el 2017 a Pala­fru­gell, on després d’haver estu­diat emplaçaments més cèntrics però amb menys capa­ci­tat i més preu del sòl, la comu­ni­tat islàmica local va dur el pro­jecte igual­ment al polígon indus­trial. Aquí, ERC va denun­ciar que un regi­dor de CiU nego­ci­ava la venda d’un ter­reny de la seva pro­pi­e­tat, agre­gat amb d’altres, dins del nucli urbà. I el govern de coa­lició del PSC i CiU va aca­bar cedint durant 50 anys part d’una par­cel·la indus­trial per bas­tir un edi­fici pres­su­pos­tat en un milió d’euros. Dels dos mina­rets pro­jec­tats, només se’n va aixe­car un, d’alçària reta­llada, però l’asso­ci­ació Al-Ummah va acon­se­guir dotar-la d’una cúpula dau­rada. Quant al finançament, argu­men­ta­ven abans de la inau­gu­ració que havien acu­mu­lat un fons amb dona­tius des de feia dues dècades.

La dar­rera pedra, gui­xo­lenca

El pro­jecte més recent de mes­quita de nova cons­trucció a les comar­ques giro­ni­nes se situa a Sant Feliu de Guíxols, a la inter­secció entre l’avin­guda d’Europa i el car­rer de Lleida. Alguns veïns, quan es van assa­ben­tar dels movi­ments, van començar a reco­llir fir­mes i a par­lar amb el con­sis­tori. Van pro­po­sar que s’estudiés algun emplaçament alter­na­tiu en zones indus­tri­als exis­tents o pen­dents de desen­vo­lu­par, però l’asso­ci­ació islàmica local ha adqui­rit el solar urbà i ja hi va ini­ciar movi­ments de ter­res aca­bat el ramadà.

Ocu­parà 1.380 m² cons­truïts i tres plan­tes d’altura, amb espais d’oració res­pec­ti­va­ment per a homes i dones, d’altres per a acti­vi­tats i les aules de la madrassa –escola–, a més d’un ter­rat i un pati poste­rior. Però arran del rebom­bori dels casos ante­ri­ors, el recel a l’hora de fer valo­ra­ci­ons es palesa enmig de silen­cis només tren­cats pel mar­te­lleig del braç mecànic de la retro­ex­ca­va­dora, que fa set­ma­nes que rebaixa el ter­reny per als fona­ments i l’apar­ca­ment sub­ter­rani de l’edi­fici.

Des del govern local, argu­men­ten que el solar i el pro­jecte com­plei­xen requi­sits per a un equi­pa­ment que, de fet, ja fun­ci­ona a escas­sos metres des de fa anys, en un local molt just de metres de Vilar­ta­gues. A més, els fidels recor­ren a l’espai en una nau muni­ci­pal cèntrica com­ple­mentària­ment per a cele­bra­ci­ons més mas­si­ves, però també a pre­cari. L’Ajun­ta­ment els ha con­ce­dit una llicència d’obres a 24 mesos de ter­mini, dos anys pror­ro­ga­bles fins a tres. I con­fir­men que han abo­nat les taxes i han ini­ciat els tre­balls, a més d’ence­tar una cam­pa­nya per inten­si­fi­car la reco­llida de dona­tius. Des de la comu­ni­tat no hi afe­gei­xen cap més pista. Ni tam­poc des de l’estudi arqui­tectònic, que no amaga, però, els detalls bàsics d’una mes­quita urbana que tin­dria un aspecte sobri i dis­cret.

L’estudi Jordi Marcé ja havia dis­se­nyat el pro­jecte de reha­bi­li­tació de l’antic escor­xa­dor de Calonge, cedit pel con­sis­tori durant 50 anys a l’asso­ci­ació Al-Hik­mat per a ús de mes­quita, a canvi d’una inversió xifrada en uns 800.000 euros el 2013. Era un bé cul­tu­ral muni­ci­pal que amenaçava ruïna i l’opo­sició, ales­ho­res, va tro­bar exces­siva la durada de la cessió. Però es va resol­dre el pro­blema de falta d’espai de l’ante­rior cen­tre de culte, i en aquest muni­cipi, sense neces­si­tat d’aixe­car cap edi­fici nou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.