La peanya de Comillas no marxa
Entitats veïnals i socials han alertat que el govern del PSC ha canviat el planejament de la plaça i que no retirarà el monument
L’Ajuntament assegura que és un bé d’interès local protegit i que encara no se li ha trobat una ubicació alternativa
-
A l’esquerra, la peanya que ha quedat després de treure l’estàtua d’Antonio López. A la dreta, l’acte festiu que es va celebrar en el moment de treure la imatge EPA. -
A l’esquerra, la peanya que ha quedat després de treure l’estàtua d’Antonio López. A la dreta, l’acte festiu que es va celebrar en el moment de treure la imatge EPA.
El record del controvertit personatge que va ser Antonio López –esclavista per a uns, mecenes per a d’altres– es resisteix a desaparèixer del tot dels carrers i de les cròniques de Barcelona. Quan semblava que la memòria històrica havia posat al seu lloc el que va ser el primer marquès de Comillas i que la seva estàtua havia estat endreçada en algun magatzem museístic, la polèmica per la seva presència en un espai públic torna a primera línia.
I és així perquè, recentment, entitats veïnals i socials s’han assabentat i han alertat que el planejament urbanístic previst per a l’actual plaça d’Idrissa Diallo –antigament, plaça d’Antonio López– ha estat modificat sense que se’ls hagi comunicat prèviament. El pas diàfan, les zones de joc i altres elements que havien estat aprovats per ser inclosos en la reforma de la Via Laietana han desaparegut dels plànols i, en canvi, el pedestal on hi havia hagut l’estàtua de López es manté al seu lloc, fet que contradiu el que estava previst.
Quan li preguntem sobre aquest canvi en el disseny de la plaça, l’Ajuntament assegura a aquest diari que la condició de bé protegit de la peanya impedeix moure-la fins que no hi hagi una altra destinació: “La peanya ubicada a la plaça d’Idrissa Diallo té una protecció patrimonial de nivell B. Per tant, es tracta d’un bé cultural d’interès local que està catalogat pels seus valors artístics i patrimonials i que ha d’estar instal·lat a l’espai públic en bon estat.” Segons les mateixes fonts, en el mandat passat, en el marc del projecte de transformació de la Via Laietana, el govern anterior va preveure retirar-la de la plaça, però no va definir una ubicació definitiva on recol·locar-la.
D’altra banda, el consistori indica que les obres de la segona fase de la reurbanització de la Via Laietana es van iniciar el setembre passat, encara sense tenir decidit l’espai on ressituar-la: “Tenint en compte això, i amb l’objectiu de poder complir amb el calendari d’obres marcat, l’actual govern municipal mantindrà provisionalment al seu lloc la peanya integrada en les obres de reurbanització de la plaça en espera de trobar-li una ubicació definitiva”, hi afegeixen les mateixes fonts.
Esperant la retirada des del 2018
L’any 2018, i després d’una campanya en què es van arribar a recollir 18.000 signatures, l’estàtua d’Antonio López va ser retirada pel govern d’Ada Colau, que va considerar reconeguda la vinculació del marquès amb el comerç d’esclaus. L’aleshores equip de govern va anunciar que més endavant també seria retirat el pedestal. La decisió va ser discutida per entitats com la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, que va destacar la gran vàlua artística dels relleus en marbre que hi ha a la peanya. La figura de López va ser enviada a les reserves del Museu d’Història de Barcelona, a la Zona Franca. Aquesta ha estat la destinació d’altres elements polèmics com ara l’estàtua de la Victòria de la plaça del Cinc d’Oros i la figura eqüestre de Franco.
Precisament aquí, als arxius del Museu d’Història, és on els veïns consideren que també ha de ser enviada la peanya. El portaveu de l’Associació de Veïns del Barri Gòtic, Martí Cusó, creu que l’Ajuntament menteix quan justifica el fet de deixar la base de l’estàtua al seu lloc: “No necessàriament ha de ser a l’espai públic. Es podria conservar en un garatge o un magatzem, sense malmetre-la si té valor artístic”, reclama Cusó, que acusa el consistori de no haver respectat el dret a la informació dels veïns: “És una falta de respecte no haver comunicat als veïns que hi havia un canvi en el planejament, sabent que hi surten perdent perquè desapareix un espai pensat per a ús veïnal, però també és una falta de respecte per a la democràcia i per a la ciutat de Barcelona, ja que no s’ha respectat la voluntat del ple ni la de les més de 18.000 persones que van demanar la retirada total de la figura.”
També la portaveu del moviment Regularització Ja i membre del grup promotor del canvi de nom de la plaça, Victoria Columba, ha manifestat la seva decepció per la decisió de l’Ajuntament. La plaça porta actualment el nom d’Idrissa Diallo, un jove guineà de 21 anys sense papers que va morir tràgicament la nit de Reis del 2012 al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE). El ple del districte de Ciutat Vella va aprovar el canvi de denominació de l’espai el 15 de juliol del 2021. “Pensar que un rebesnet d’esclaus com era l’Idrissa ha de veure el seu nom en una plaça on encara hi ha un reconeixement a un negrer és un crim contra la revisió històrica. La petita reparació que havia rebut la família de Diallo després de la seva mort ha quedat totalment anul·lada”, defensa Columba, que anuncia mobilitzacions de protesta contra aquesta darrera decisió del consistori.