Societat

La peanya de Comillas no marxa

Entitats veïnals i socials han alertat que el govern del PSC ha canviat el planejament de la plaça i que no retirarà el monument

L’Ajuntament assegura que és un bé d’interès local protegit i que encara no se li ha trobat una ubicació alternativa

El record del controvertit personatge que va ser Antonio López –esclavista per a uns, mecenes per a d’altres– es resisteix a desaparèixer del tot dels carrers i de les cròniques de Barcelona. Quan semblava que la memòria històrica havia posat al seu lloc el que va ser el primer marquès de Comillas i que la seva estàtua havia estat endreçada en algun magatzem museístic, la polèmica per la seva presència en un espai públic torna a primera línia.

I és així perquè, recentment, entitats veïnals i socials s’han assabentat i han alertat que el planejament urbanístic previst per a l’actual plaça d’Idrissa Diallo –antigament, plaça d’Antonio López– ha estat modificat sense que se’ls hagi comunicat prèviament. El pas diàfan, les zones de joc i altres elements que havien estat aprovats per ser inclosos en la reforma de la Via Laietana han desaparegut dels plànols i, en canvi, el pedestal on hi havia hagut l’estàtua de López es manté al seu lloc, fet que contradiu el que estava previst.

Quan li preguntem sobre aquest canvi en el disseny de la plaça, l’Ajuntament assegura a aquest diari que la condició de bé protegit de la peanya impedeix moure-la fins que no hi hagi una altra destinació: “La peanya ubicada a la plaça d’Idrissa Diallo té una protecció patrimonial de nivell B. Per tant, es tracta d’un bé cultural d’interès local que està catalogat pels seus valors artístics i patrimonials i que ha d’estar instal·lat a l’espai públic en bon estat.” Segons les mateixes fonts, en el mandat passat, en el marc del projecte de transformació de la Via Laietana, el govern anterior va preveure retirar-la de la plaça, però no va definir una ubicació definitiva on recol·locar-la.

D’altra banda, el consistori indica que les obres de la segona fase de la reurbanització de la Via Laietana es van iniciar el setembre passat, encara sense tenir decidit l’espai on ressituar-la: “Tenint en compte això, i amb l’objectiu de poder complir amb el calendari d’obres marcat, l’actual govern municipal mantindrà provisionalment al seu lloc la peanya integrada en les obres de reurbanització de la plaça en espera de trobar-li una ubicació definitiva”, hi afegeixen les mateixes fonts.

Esperant la retirada des del 2018

L’any 2018, i després d’una campanya en què es van arribar a recollir 18.000 signatures, l’estàtua d’Antonio López va ser retirada pel govern d’Ada Colau, que va considerar reconeguda la vinculació del marquès amb el comerç d’esclaus. L’aleshores equip de govern va anunciar que més endavant també seria retirat el pedestal. La decisió va ser discutida per entitats com la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, que va destacar la gran vàlua artística dels relleus en marbre que hi ha a la peanya. La figura de López va ser enviada a les reserves del Museu d’Història de Barcelona, a la Zona Franca. Aquesta ha estat la destinació d’altres elements polèmics com ara l’estàtua de la Victòria de la plaça del Cinc d’Oros i la figura eqüestre de Franco.

Precisament aquí, als arxius del Museu d’Història, és on els veïns consideren que també ha de ser enviada la peanya. El portaveu de l’Associació de Veïns del Barri Gòtic, Martí Cusó, creu que l’Ajuntament menteix quan justifica el fet de deixar la base de l’estàtua al seu lloc: “No necessàriament ha de ser a l’espai públic. Es podria conservar en un garatge o un magatzem, sense malmetre-la si té valor artístic”, reclama Cusó, que acusa el consistori de no haver respectat el dret a la informació dels veïns: “És una falta de respecte no haver comunicat als veïns que hi havia un canvi en el planejament, sabent que hi surten perdent perquè desapareix un espai pensat per a ús veïnal, però també és una falta de respecte per a la democràcia i per a la ciutat de Barcelona, ja que no s’ha respectat la voluntat del ple ni la de les més de 18.000 persones que van demanar la retirada total de la figura.”

També la portaveu del moviment Regularització Ja i membre del grup promotor del canvi de nom de la plaça, Victoria Columba, ha manifestat la seva decepció per la decisió de l’Ajuntament. La plaça porta actualment el nom d’Idrissa Diallo, un jove guineà de 21 anys sense papers que va morir tràgicament la nit de Reis del 2012 al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE). El ple del districte de Ciutat Vella va aprovar el canvi de denominació de l’espai el 15 de juliol del 2021. “Pensar que un rebesnet d’esclaus com era l’Idrissa ha de veure el seu nom en una plaça on encara hi ha un reconeixement a un negrer és un crim contra la revisió històrica. La petita reparació que havia rebut la família de Diallo després de la seva mort ha quedat totalment anul·lada”, defensa Columba, que anuncia mobilitzacions de protesta contra aquesta darrera decisió del consistori.

El marquès
Antonio López i López, banquer i empresari, i primer marquès de Comillas, va ser un dels comerciants més importants del segle XIX i va finançar grans obres arquitectòniques. Però també va ser un dels darrers negrers i traficants d’esclaus. Els relleus esculpits en la polèmica peanya fan al·lusió a les quatre societats fundades pel marquès, i van ser fets per Lluís Puiggener, Joan Roig Solé, Rossend Nobas i Francesc Pagès Serratosa. L’estàtua original va ser destruïda el 1936 i es va substituir per una obra de Frederic Marès, seguint el patró de l’original, del 1944.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Ciència

El VHIO avança cap a una teràpia dirigida per a un tumor rar

Barcelona
Salut

Una visió integral per tractar els TCA en adults de tot el país

Martorell
Societat

Mor Joan Camps Florit, flabioler de les festes de Sant Joan de Ciutadella

El Terracotta Museu presenta ‘Contingent’ del ceramista Lluís Xifra

LA BISBAL D’EMPORDÀ
SUCESSOS

Comissen una boa i una pitó de Birmània a un particular

Monistrol de Montserrat
METEOROLOGIA

Les comarques de Lleida poden superar demà els 40 graus

LLEIDA
societat

La Festa de l’Estiueig de Ribes de Freser estarà dedicada a Àngel Guimerà

Ribes de freser

Reforç policial i un dron nocturn a Mataró per vigilar les Santes

mataró
ECONOMIA

El sector del turisme rural vol que es regulin els pisos turístics als pobles

Barcelona