La monarquia
Lluís Simon
‘¿Qué pone en tu DNI?’
Sovint la resposta a un debat amb algun carpetovetònic de manual acaba amb la pregunta que encapçala aquest article. És la forma que tenen de dir-te que ets espanyol quan qualsevol altre argument intel·lectual cau per terra. Segurament desconeixen que aquest seu DNI és un invent més franquista (ergo monàrquic) que els pantans. És una forma jeràrquica o piramidal que mostra d’una manera descarnada com està muntat el poder a Espanya. El DNI és en certa manera la prova definitiva de la presó en què s’ha convertit l’Estat. Quan ens l’arrosseguen per la cara ho fan amb els 73 anys de règim que la monarquia ha estabilitzat. O ho ha intentat.
Franco va tenir la idea de “marcar” tots els espanyols, els bons i els dolents, amb un número, com els xais d’un ramat, el 1951. “I qui hi posarem de número 1?”, es va preguntar. “Home, doncs jo mateix.” Va durar poc el debat. Amb el temps va morir, però el número 1, com aquells dorsals que retiren els equips de bàsquet a jugadors llegendaris, romandrà sempre en mans del dictador. Quin homenatge. El número 2, això fa més gràcia, va ser per a la seva dona. Ja em direu. I la filla, la inoblidable, Carmen Franco Polo, el 3.
Joan Carles I i tota la seva família també van col·locar-se ràpidament com a jugadors titulars en aquesta nova forma de poder d’identitat. L’emèrit es va quedar el 10, com si fos Maradona –en moltes coses s’hi assembla, de fet. I després, Helena, Cristina, Felip, Elionor i tutti quanti tenen prioritat entre el 10 i el 99.
Imagineu que a Alemanya Adolf Hitler tingués el número 1 del carnet d’identificació del país o al passaport. O que passés el mateix a Itàlia o Portugal. El Ministeri de l’Interior, ni tan sols el del govern més progressista de la història, no ha mogut un dit per canviar-ho, no sigui que la família reial hagi de rebaixar-se a aprendre’s de memòria vuit xifres i una lletra, com fem els plebeus.
Certament el DNI és el millor exemple del que significa ser espanyol al segle XXI. Cada vegada que el mireu penseu qui porta el número 1 i si sou aficionats al futbol tinc una mala notícia per a vosaltres, el 14 de Cruyff és per a la infanta Cristina. Tal volta per això l’exdona d’Iñaki Urdangarin ha complert una de les màximes del geni dels Països Baixos: “Si tu tens la pilota, l’altre no la té.” I a Espanya la pilota sempre l’han tingut els Borbons, i tots els altres l’únic que hem fet és anar al darrere perseguint ombres.
Fastiguejats
Com en el padró que van fer els romans a Judea i que és ben conegut pels que hem llegit la Bíblia o hem vist els Pastorets, el primer que va voler comptar súbdits va ser Ferran VII, rei en general d’infaust record, fins i tot pels mateixos espanyols. Des de llavors la Policía Nacional es va dedicar principalment a això. Molts pobres agents (els planyo) dediquen hores i hores, dies i dies i anys i anys a renovar i expedir carnets mentre els seus companys investiguen casos d’assassinats, tràfic de drogues i apareixen com a autèntics servidors de la pàtria. Els que han de fer o renovar documents d’identitat fixeu-vos que fan sempre mala cara, i sobretot a Catalunya, si els parleu amb la llengua del país, encara exageren el gest de “mare meva, què he fet per merèixer-me això”.
El profeta de la Constitució
Dimarts, Felip VI va fer el discurs per commemorar la seva dècada de poder. Un cop més va citar la Constitució com el nou manament enviat per Moisès al qual ha d’obeir cegament. Ell, al costat de la família, va mostrar-se com un servidor que reparteix justícia en aquest caos espanyol. Ara bé, dels drets socials que hauria de garantir la “seva” carta magna no en va dir ni piu. Quan saludes la massa des del Palau Reial és difícil que et vingui al cap just en aquest moment que els espanyols, també els que no ens en sentim, tenim dret al treball i a un habitatge digne. No només això, les institucions que ell diu representar l’han de proveir quan arribi el cas.
Irreductibles, un altre cop
“Any 50 abans de Crist. Tota la Gàl·lia està ocupada per romans… Tota? No! Una aldea poblada per irreductibles gals resisteix encara a l’invasor.” Els seguidors d’Astèrix i fins i tot els que no ho són tant coneixen aquesta frase llegendària. Així ens sentim una mica en aquesta casa quan a Catalunya es tracten segons quins temes. La monarquia, és clar, n’és un, probablement el símbol més important de l’ocupació espanyola els darrers 300 anys. No tenim cap Panoràmix però no ens rendim.
