“Excel·lentíssim Isaac Padrós”

“Sort que porto ulleres de sol, perquè, si no, se m’haurien vist les llàgrimes d’emoció.” Així es va sentir Isaac Padrós quan el president de la mesa d’edat, Agustí Colominas, va esmentar el seu nom en la sessió de constitució del Parlament de Catalunya. Si duia ulleres fumades a la cambra que representa tots els catalans no era per descuit ni per falta de decòrum, sinó perquè no hi veu. Isaac Padrós és el primer diputat invident per la circumscripció de Girona, un fet que “posa en valor la confiança” que Carles Puigdemont va dipositar en ell quan li va trucar personalment per proposar-li que formés part de la llista de Junts per Girona i que considera una “oportunitat” per treballar pel col·lectiu de persones amb alguna discapacitat.

Padrós és perfectament conegut a les comarques gironines pel seu activisme en pro dels drets del col·lectiu. Ha estat president de Multicapacitats i es va matricular en ciències polítiques i de l’administració a la Universitat de Girona per adquirir les eines i els coneixements necessaris per defensar amb més eficàcia les persones amb discapacitat. “Quan vaig perdre la vista [a causa d’un accident de trànsit], em vaig adonar que m’havia convertit en un ciutadà de segona, perquè no sempre es respecten els nostres drets”, assegura Padrós. Havia fet l’orni quan havia rebut ofertes per formar part d’alguna llista municipal –“no em veia en aquest marc”–, però va decidir fer el pas quan Puigdemont el va proposar de número 3 a les llistes del Parlament.

Per Padrós, passar a la primera línia política significa una oportunitat més per reforçar el seu vessant d’activista: “No perds la condició de militant pel fet de ser polític. Seré activista més que mai. Això què vol dir? Que només treballaré pels drets del meu col·lectiu? És clar que no, però, òbviament, tinc una condició i una experiència de vida que em permeten aportar coses que no poden aportar la resta de diputats”, hi afegeix el diputat gironí. En aquest sentit, Padrós manifesta que la seva “bandera” al Parlament serà la defensa dels 50 articles de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitats aprovada per les Nacions Unides: “Fan referència a les matèries laboral, d’habitatge, salut, esport... Són coses molt essencials en el dia a dia de qualsevol persona, però complicades en el nostre col·lectiu. Bàsicament, perquè necessitem l’empatia de les persones amb les capacitats intactes. Vull que aquests drets siguin efectius de veritat i no es quedin en paper mullat.”

Per aclimatar-se al Parlament, Padrós té l’ajut inestimable del seu gos pigall, en Guilty, que ja comença a reconèixer els llocs estratègics de la cambra per guiar-lo amb eficàcia. Encara no té despatx assignat, però es tindrà en compte que estigui a prop de l’ascensor i del lavabo adaptat per facilitar la seva mobilitat. Padrós també està tancant amb el Parlament la contractació d’un assistent assessor que, entre altres tasques, l’acompanyarà en cotxe al Parlament i en els viatges per poder visitar el territori i fer reunions sectorials: “Els serveis jurídics estan acabant d’estudiar la fórmula, però serà una persona que també m’ajudarà en altres tasques. He proposat que sigui Guillem Justícia, un company de carrera amb moltes qualitats. Poder compartir aquest viatge amb ell em fa sentir molt joiós.”

Tot i que les sessions parlamentàries solen durar moltes hores, Padrós assegura que en Guilty és de becaines llargues: “Sembla ser que li ha agradat la moqueta.”