La crisi provoca el retorn d'immigrants

La crisi econòmica, la pujada dels preus dels ali­ments i dels llo­guers, i la difi­cul­tat per tro­bar feina estan fent créixer a mar­xes forçades el retorn de molts immi­grants al seu país d'ori­gen. No hi ha dades sobre quan­tes per­so­nes opten per tor­nar a casa, però l'incre­ment de sol·lici­tuds per acce­dir a les aju­des al retorn fa evi­dent la importància del feno­men: en tot l'any pas­sat 312 estran­gers que vivien a Cata­lu­nya van dema­nar aco­llir-se al Pro­grama de Retorn Volun­tari (Pre­vi­cat), que ges­ti­ona la secre­ta­ria per a la Immi­gració amb l'Orga­nit­zació Inter­na­ci­o­nal per a les Migra­ci­ons (OIM), en el que por­tem d'any ja se n'han rebut 106 i es detecta "una evi­dent tendència a l'alça", segons reco­neix un por­ta­veu de la secre­ta­ria.

De retorns efec­tius a través d'aquest pro­grama, l'any pas­sat n'hi va haver 142 (62 boli­vi­ans, 21 hon­du­renys i 21 argen­tins), una xifra sig­ni­fi­ca­ti­va­ment supe­rior als 85 del 2006. I molt supe­rior als 38 de l'any 2004 i als 8 del 2003.

Rea­gru­pa­ments i retorns
"L'incre­ment dels retorns és lògic per la pròpia madu­resa dels flu­xos migra­to­ris, perquè si a un immi­grant li va bé pot ser que torni al seu país amb el que ha gua­nyat per mun­tar allà un negoci, però en els últims mesos ho és sobre­tot per l'amenaça de la crisi econòmica", indica el sociòleg Andreu Domingo. Domingo és un dels experts que par­ti­cipa en l'ela­bo­ració de l'anu­ari L'estat de la immi­gració a Cata­lu­nya, de la Fun­dació Jaume Bofill, i l'estiu pas­sat ja va adver­tir que les línies d'evo­lució de la immi­gració a Cata­lu­nya serien les arri­ba­des per rea­gru­pa­ment fami­liar i la tendència al retorn.
Les per­so­nes que s'acu­llen al Pre­vi­cat reben el bit­llet d'avió i un suport econòmic, una gestió que es fa sem­pre basant-se en un informe social ela­bo­rat pels ser­veis soci­als muni­ci­pals o d'alguna enti­tat col·labo­ra­dora. "Hi ha casos més urgents que no poden espe­rar tots aquests tràmits i ges­ti­o­nem el viatge nosal­tres direc­ta­ment", explica la cap del depar­ta­ment de Migració de Càritas, Juana Martín. Càritas va pagar l'any pas­sat el viatge de tor­nada a 25 per­so­nes i fins al març ja n'ha pagat 10. El motiu de la urgència acos­tu­men a ser pro­ble­mes greus de salut.

A banda de l'evidència de les dades, Martín explica que es tro­ben amb situ­a­ci­ons noves: fa pocs dies se'ls ha adreçat un grup d'una vin­tena de boli­vi­ans que volen tor­nar. "Fins ara rebíem les peti­ci­ons d'una en una o fami­liar, per pri­mer cop ens la fan en bloc", indica. "Havien anat tirant fent alguna feina -afe­geix-, però veuen que la situ­ació va cap a pit­jor".

A més de les tra­mi­ta­des per urgència, l'any pas­sat Càritas va deri­var 88 per­so­nes al Pre­vi­cat i fins al març ja n'hi ha deri­vat més d'una vin­tena. Van entrar amb visat de turista fa un o dos anys, han tre­ba­llat en l'eco­no­mia sub­mer­gida però veuen que no se'n sur­ten i mar­xen. Si fa dos o tres anys els que acu­dien a Càritas bus­cant una via per tor­nar a casa eren equa­to­ri­ans ara són boli­vi­ans i hon­du­renys.