Descobreixen nous elements de fusta al jaciment arqueològic de la Draga de Banyoles

La campanya d’excavacions al jaciment arqueològic de La Draga de Banyoles ha arribat a la seva fi amb importants descobertes. Durant tot el passat mes de juny s’han descobert grans taulons i elements estructurals que podrien correspondre a paviments de les parets o de les cabanes. A més, les excavacions també han permès recuperar diversos estris en estat orgànics, o parcialment carbonitzats.

Durant tres setmanes s’han dut a terme treballs intensius en el sector terrestre del jaciment arqueològic de La Draga, centrant-se especialment en el denominat sector B. Aquest sector, situat en el nivell freàtic, ha proporcionat una conservació excepcional dels elements de fusta que corresponen a les construccions neolítiques, sent el més ric en matèria orgànica del jaciment.

Les excavacions han revelat la riquesa i l’excel·lent conservació dels materials. Entre les troballes, s’han recuperat grans taulons i elements estructurals que podrien correspondre a les parets o paviments de les cabanes, així com diversos estris com mànecs, un batedor i un fragment de cistell. Pel que fa a les restes estructurals, predomina la fusta de roure, que es presenta en forma de taulons i mitjos troncs, segons la funció a la que estaven destinats.

En canvi, entre els estris, s’ha documentat l’ús de teix i boix, fustes de gra més fi i menys abundants en l’entorn durant el neolític. Aquesta selecció de fustes segons la finalitat denota un coneixement sofisticat i una cura en l’elecció dels materials per part dels habitants neolítics. Els materials recuperats es troben actualment en fase d’estudi per part dels experts, els quals esperen que aquestes troballes aportin nova llum sobre les tècniques de construcció i les pràctiques quotidianes dels pobladors neolítics de La Draga.

La campanya d’enguany ha comptat amb la participació d’estudiants del grau d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, del màster d’arqueologia Nàutica i subaquàtica de la Universidad de Cádiz, i investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, Institució Milà i Fontanals del Consell Superior de Investigacions Científiques i l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social.