ADMINISTRACIONS
Barcelona vol canvis a les lleis i reforçar els jutjats contra els lladres multireincidents
La comissió d’estudi ha aprovat un document de conclusions amb les aportacions de Junts, PSC, PP i ERC
L’Ajuntament de Barcelona ha proposat aquest dimecres que es modifiqui la legislació i es reforcin els jutjats de la capital catalana per tal de lluitar amb més eficàcia contra els lladres multireincidents. La comissió d’estudi per afrontar la multireincidència delictiva ha aprovat un document de conclusions amb les aportacions de Junts, PSC, PP i ERC. Entre les propostes concretes, hi ha la modificació del Codi Penal per castigar la reincidència, cosa que ara és molt difícil, així com canviar les lleis processals per agilitzar l’enjudiciament i reforçar els jutjats perquè no hi hagi demores. D’aquesta manera, assegura el document, s’aprofitarà la “bona” feina policial en la detenció dels lladres.
En la multireincidència el tipus penal que més influeix són el furt i els robatoris amb violència i intimidació, i una part molt important d’aquests fets delictius són comesos per un col·lectiu relativament reduït de delinqüents que actuen de manera reiterativa (el que es coneix com a multireincidents). Es constata que s’incrementa any rere any el nombre de persones detingudes i posades a disposició de la justícia per part dels diferents cossos de seguretat. Però “la bona tasca policial no es tradueix en un descens del fenomen”, sinó al contrari, i és degut a diverses causes, com per exemple a deficiències normatives tant en l’àmbit del dret objectiu (Codi Penal) com en les normes processals (Llei d’Enjudiciament Criminal) que frustren els resultats policials.
Manca de recursos
Es destaca la dificultat per detectar les insuficiències tècniques de la darrera reforma del Codi Penal, i de la seva posada en pràctica, pel poc temps que porta vigent, tot i que es menciona que podria haver comportat una dificultat afegida per a la lluita eficaç contra la multireincidència delictiva en delictes lleus. A això cal sumar la manca de recursos humans i materials de la planta judicial (personal i òrgans judicials) que es converteixen és un obstacle insalvable per tal que l’administració de justícia pugui funcionar adequadament.
Un altre fet a tenir en compte és que en un marc de lliure circulació de persones la manca d’homogeneïtat en els tractament penals dels països del nostre entorn respecte del delicte de furt, entre d’altres, afavoreix la presència de delinqüents en els països on la penalitat és menor, i el tractament judicial més ineficient. En l’àmbit internacional també cal destacar l’exemple alemany de diferenciació entre multireincidents “vulnerables” i multireincidents “professionals”. També s’identifica la incapacitat d’incorporar circuits d’acompanyament i reinserció social plenament integrats i efectius.
Tots aquests elements poden arribar a comportar una sensació d’impunitat davant del delicte entre la ciutadania, fet que amenaça a la convivència i afecta a la percepció ciutadana sobre la seguretat i la tasca policial i judicial. Els partits coincideixen en que aquesta no és una problemàtica a nivell estatal, sinó que en determinades ciutats, especialment en el cas de Barcelona, el fenomen de la multireincidència té una especial afectació tant en nombre de casos com en impacte social.
Tanmateix en les sessions dutes a terme en aquests darrers mesos hi ha hagut també unanimitat en que la problemàtica de la multireincidència no es podrà resoldre amb un sol enfocament, sinó que les solucions seran integrals i hauran de tenir diversos eixos d’actuacions: legislatiu, administratiu i social.
Eix legislatiu
En l’eix legislatiu s’hauria d’instar als grups parlamentaris presents al Congrés dels Diputats perquè desenvolupin i/o tramitin amb caràcter d’urgència les iniciatives legislatives presentades per a la modificació del Codi Penal, la Llei d’Enjudiciament Criminal, la Llei de Demarcació i Planta Judicial i altres disposicions amb rang de llei. També proposen dur a terme la modificació de la Llei de Demarcació i Planta judicial per tal d’incrementar el nombre de jutjats, jutjats de guàrdia, jutges de reforç per a delictes lleus i jutjats d’executòries, així com més mitjans humans i materials.
Volen també dur a terme la modificació de l’article 105 de la Llei d’Enjudiciament Criminal perquè els ens locals puguin exercir l’acció penal, i altres modificacions legals que afecten al Sistema de Registres Administratius de suport a l’Administració de Justícia, per facilitar als jutges l’accés als textos íntegres de les sentències judicials i a l’import dels béns robats. Igualment, aposten encara més per les mesures d’allunyament com a eines eficaces i amb pocs problemes d’interpretació jurídica.
D’altra banda, volen reformar la Llei Orgànica del Poder Judicial per la que es doti a la Generalitat de Catalunya de la competència per a implantar la justícia de proximitat, de manera que pugui desenvolupar la potestat que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya li atorga. Per últim, proposen reformar la Carta Municipal al Congrés i al Parlament de Catalunya per tal de desenvolupar la justícia de proximitat a la ciutat de Barcelona i que això serveixi per tal de tractar els delictes lleus i que es puguin tractar amb més rapidesa els judicis sobre aquests fets.
Pas endavant
El president de la comissió, Jordi Martí (TriasxBCN), ha afirmat en declaracions als mitjans que avui s’ha fet un pas endavant “important”. Segons ell, Barcelona no té per què ser la ciutat de l’Estat on la situació de la reincidència és “més greu”. “Nosaltres no ens conformem”, ha dit. A parer seu, hi ha diversos factors que expliquen que la situació sigui aquesta. S’ha referit, per exemple, a l’actitud de “comprensió i poc proactiva” dels governs de Colau i Collboni per afrontar els problemes d’inseguretat i multireincidència. Un extrem, ha dit, que ha fet que hi hagi hagut un “efecte crida” i sensació “d’impunitat”. “Tot això suma”, ha lamentat. Amb tot, també s’ha referit a altres factors, com ara la gran quantitat de turistes que visiten Barcelona.
Tot i que ha admès que les competències municipals són més limitades, Martí ha recalcat que l’Ajuntament de Barcelona té “l’obligació política i moral” de demanar i exigir els canvis necessaris a les administracions competents.
SOCIETAT
