Una orquestra per a Asclepi

Asclepi era el déu de la medi­cina per als grecs –els deu sonar més el dels romans, Escu­lapi–. Però ens que­da­rem amb el grec, més que res perquè a Empúries es va loca­lit­zar el 1909 una impo­nent escul­tura seva. Aquest déu ja té qui li torni a posar música, si més no a Girona. I, tot s’ha de dir, de la manera més que apro­pi­ada, amb l’Orques­tra del Col·legi de Met­ges de Girona (Omegi), sota la direcció del mes­tre –i oftalmòleg– Joan Tarrús, cre­ada ara fa dos anys.

Anem fins al prin­cipi. Ens l’explica la doc­tora Maria Àngels Sieira, met­gessa de família a l’EAP Can Gibert del Pla. La ini­ci­a­tiva va sor­gir de les siner­gies amb dos com­panys més: Anna Camós, oftalmòloga que toca la viola, i Car­les de Men­doza, metge de família jubi­lat que toca la flauta. Ja tenim la pri­mera pedra de la futura Omegi. “Nosal­tres tres ens trobàvem dins el marc de la ini­ci­a­tiva Clàssica Ama­teur: gent que ens agrada la música i volem com­par­tir-la”, i hi afe­geix: “Tenen un mapa de músics que per­met con­tac­tar amb altra gent. D’aquí va venir la idea de for­mar una orques­tra de met­ges.” Sieira explica que es va posar en con­tacte amb l’Orques­tra del Col·legi de Met­ges de Bar­ce­lona, però era difícil per hora­ris anar-hi a tocar. Era més engres­ca­dor, doncs, crear-ne una. Amb l’ajut de la doc­tora Carme Bus­quets, secretària de la junta del col·legi, es va tirar enda­vant. A par­tir d’aquí tot van ser faci­li­tats. El pre­si­dent del col·legi, el doc­tor Josep Vila­plana, des­taca: “És un orgull comp­tar amb una orques­tra i, a més, de pri­mer nivell.” Vila­plana explica que, d’alguna manera, la música té tra­dició dins el col·lec­tiu. De fet, i segons explica, el 2017 es va por­tar a l’Audi­tori de Girona l’orques­tra mun­dial de met­ges. Dels tres pro­fes­si­o­nals que ho van impul­sar, ara ja han pas­sat a ser més d’una vin­tena. Hi pre­do­mi­nen, de fet, els ins­tru­ments de corda –vio­lins, vio­les i vio­lon­cels–, però també n’hi ha de vent –tuba, trom­peta i flau­tes tra­ves­se­res–, entre altres.

I com és un músic de l’orques­tra? La doc­tora Cris­tina Sama­ni­ego toca el vio­lon­cel i n’és un exem­ple. Ella és la pri­mera vio­lon­cel·lista, però no té cap estudi reglat. Va estar deu anys sense tocar, però d’alguna manera no ha parat. I poca broma amb el nivell. Amb dos MIR, metge de família, espe­ci­a­lit­zada en urgències i ara anes­te­sista, es va intro­duir a la música després de la selec­ti­vi­tat, i des de lla­vors podem dir que no ha parat. Estu­dis amb en Jaume Cris­tau, al Casino Menes­tral de Figue­res; després va anar amb l’Anna Come­llas, amb la qual va apro­fun­dir l’ins­tru­ment, men­tre seguia estu­di­ant sol­feig i els estu­dis de medi­cina. Ha tocat amb for­ma­ci­ons ama­teurs. I ara l’Omegi és una nova opor­tu­ni­tat per con­ti­nuar crei­xent com a músic.