Societat

La revolta de les dones de Cassà pel bé comú

El 1397 una seixantena de vídues i casades aturen l’execució d’un embargament al·legant el seu dot

És un acció col·lectiva i d’organització femenina, de la qual no hi ha gaires casos documentats

Brunissenda va aturar l’inventari del mas Balell al·legant que una part li estava obligada pel dot

La Pele­grina era la muller de Fran­cesc Dal­mau a Esclet i el seu dot hipo­te­cari era de 100 lliu­res, la mateixa quan­ti­tat que tenia de dot la Sibil·la, la muller de Pere Domingo. La Saura, la muller d’Arnau Vivet, era la senyora i pro­pietària del mas Vivet. La Mar­ga­rida, vídua de Bonant Graït, era l’hereva i pro­pietària del mas Graït, i una altra vídua, la Fran­cesca, que havia estat casada amb Pere Crei­xell, era la mes­tressa del mas Crei­xell. El 28 d’abril de 1397, la Pele­grina, la Sibil·la, la Saura, la Mar­ga­rida i la Fran­cesca... en total una sei­xan­tena de dones de Cassà de la Selva, entre dinou vídues i trenta-set casa­des, van pre­sen­tar-se davant del bat­lle per pro­var d’atu­rar l’exe­cució sobre els seus béns ins­tada per Gui­llem Col­te­ller, fle­quer de Girona i arren­da­dor d’una sèrie de drets senyo­ri­als. Col­te­ller recla­mava un deute de 300 flo­rins. Per una banda, les vídues al·lega­ven que eren les pro­pietàries i que les obli­ga­ci­ons a Col­te­ller, con­tre­tes pels marits, no tenien valor i per tant, tam­poc les exe­cu­ci­ons que es pre­pa­ra­ven. I les casa­des indi­ca­ven que els béns dels marits esta­ven obli­gats per l’even­tual retorn dels dots i que, en con­seqüència, no podien ser exe­cu­tats.

“Em sem­bla un exer­cici força inèdit d’orga­nit­zació col·lec­tiva de les dones, ins­tat segu­ra­ment pels matei­xos homes o pel senyor feu­dal”, des­taca el doc­tor en història i inves­ti­ga­dor sobre la baixa edat mit­jana Lluís Sales Favà, el qual va par­ti­ci­par, al maig, en el cicle de con­ferències de l’Arxiu de Cassà de la Selva. Sales Favà, que fa recerca sobre la page­sia medi­e­val, els deu­tes i impa­ga­ments, la juris­dicció feu­dal i el comerç, ha ana­lit­zat la cor­res­pondència de la cort del bat­lle a Cassà de la Selva, entre els anys 1383 i 1402, amb les corts juris­dic­ci­o­nals medi­e­vals de Girona, amb l’objec­tiu d’estu­diar els jocs de poder que s’esta­blien.

En aquest cas, el que seria l’actual Ajun­ta­ment de Cassà havia dema­nat un crèdit i havia fal­tat als seus paga­ments i el pres­ta­dor havia pre­sen­tat una demanda, de la qual la cort de justícia de Girona resol que els cas­sa­nencs han de ser embar­gats pel valor del deute. Tot i que es des­co­neix el grau d’inde­pendència de les dones que es van rebel·lar col·lec­ti­va­ment con­tra la decisió d’embar­gar els béns de la comu­ni­tat, l’his­to­ri­a­dor des­taca l’acció con­junta de les dones casa­des i vídues com un exem­ple “rar”, poc habi­tual, de la qual no hi ha gai­res més casos.

La hipo­teca dotal

La clau d’aquesta història d’acció con­junta és el dot. “En el dret de família català, quan la dona es casa habi­tu­al­ment és la que apor­tava el dot, i l’home o la família del marit, en cas que li hagués de tor­nar el dot per dis­so­lució del matri­moni, el que fa és gene­rar una hipo­teca dotal”, asse­nya­lant una sèrie de béns immo­bles en funció dels diners apor­tats. La hipo­teca dotal és, doncs, l’asse­gu­rança amb la qual es garan­tia el retorn del dot en cas de viduïtat, que era un dret ina­li­e­na­ble segons el dret romà.

L’his­to­ri­a­dor ha detec­tat que una de les estratègies més comu­nes per defen­sar-se de la recla­mació de deu­tes era que les dones al·legues­sin la seva hipo­teca dotal; és a dir, des­ta­car que els béns sobre els quals es pre­te­nia fer una exe­cució gau­dien de pro­tecció espe­cial perquè for­ma­ven part del seu dot. Hi ha casos docu­men­tats en aquest sen­tit. El 25 de gener del 1385, Bru­nis­senda hau­ria atu­rat l’inven­tari del mas Balell tot al·legant que una part de l’explo­tació li estava obli­gada pel dot. És, però, una acció indi­vi­dual i no col·lec­tiva, com fan les dones vídues i casa­des cas­sa­nencs davant la con­fis­cació dels béns de la comu­ni­tat.

Les dones que es van opo­sar a la redacció de l’inven­tari van ser enu­me­ra­des en una mis­siva. En la lle­tra de res­posta de la cort local s’inclou una altra llista d’una cin­quan­tena d’homes que el bat­lle con­si­dera massa pobres perquè els fos embar­gat res. La pobresa, explica Sales Favà, era una altra via d’al·legació.

L’acció con­junta de les dones cas­sa­nen­ques del segle XIV s’inclou en aquesta nova mirada a la història, pers­pec­ti­ves his­to­ri­ogràfiques que posen el gènere al cen­tre. Al mateix temps, segons asse­nyala l’his­to­ri­a­dor, con­tri­bu­eix a des­mun­tar els tòpics que pesen sobre l’edat mit­jana, en la qual les dones també es pre­o­cu­pa­ven dels nego­cis i par­ti­ci­pa­ven en con­ten­ci­o­sos judi­ci­als, “sovint de forma sub­sidiària als homes”, reco­neix Lluís Sales Favà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia