opinió. Arqueòleg i museòleg

Les festes de la primavera

Es tracta del doble criteri de sempre. La societat accepta que puguem dir el que pensem sobre qualsevol cosa, menys sobre la religió. Aquesta doble moral s'ha d'acabar

Ja hi tor­nem a ser! Començo a escriure men­tre pas­sen pel car­rer unes quan­tes per­so­nes tocant els tim­bals i altres ins­tru­ments. Sort que no dura gaire, perquè el soroll que fan m'és des­a­gra­da­ble i em difi­culta la con­cen­tració. És un dels pocs moments de l'any que em recor­den imme­di­a­ta­ment l'època del fran­quisme i de l'auge del naci­o­nal­ca­to­li­cisme. Ales­ho­res, tot­hom havia de par­ti­ci­par en la com­me­mo­ració de la «set­mana santa» (en minúscu­les, si us plau), de grat o per força. Per la ràdio només se sen­tia música clàssica, o reli­gi­osa, i –de tant en tant– ser­mons o «refle­xi­ons» de cape­llans o d'indi­vi­dus del mateix parer. Per la tele­visió, mis­ses i pro­ces­sons en directe, a dojo, i un pro­grama far­cit de pel·lícules de temàtica bíblica pas­sada per Hollywood i de pèplums ten­den­ci­o­sos amb les ine­vi­ta­bles esce­nes de per­se­cu­ci­ons i mar­ti­ris de cris­ti­ans i cris­ti­a­nes (com Quo Vadis, etc.). Era gai­rebé insu­por­ta­ble, us ho asse­guro. A hores d'ara, a la majo­ria de la població li són indi­fe­rents les pràcti­ques reli­gi­o­ses que ocu­pen la via pública i només es pre­o­cupa de com pot pas­sar millor aquests dies de vacan­ces pri­ma­ve­rals. Pocs canals de tele­visió i escas­ses emis­so­res de ràdio dedi­quen una atenció més o menys pre­fe­rent a les «cele­bra­ci­ons» reli­gi­o­ses. L'assistència domi­ni­cal als tem­ples catòlics és força reduïda i la influència social de l'Església és cada cop menor. El cato­li­cisme mili­tant va de baixa, però ha sabut man­te­nir encara –per la inca­pa­ci­tat dels polítics supo­sa­da­ment laics– molts dels pri­vi­le­gis asso­lits durant la dar­rera dic­ta­dura. El científic ateu Ric­hard Dawkins, pro­fes­sor a Oxford i recent doc­tor hono­ris causa per la Uni­ver­si­tat de València, ha dit –fa pocs dies– que el papa Benet XVI «és estúpid, igno­rant o malin­ten­ci­o­nat» (segons El Periódico d'1 d'abril; el Público del mateix dia can­vi­ava el dar­rer mot per «curt») pel fet de sos­te­nir que l'ús dels pre­ser­va­tius agreuja el pro­blema de la sida. Però també va asse­nya­lar Dawkins una altra qüestió molt impor­tant: «El pen­sa­ment teològic no té lògica i imposa nor­mes de con­ducta. Es tracta del doble cri­teri de sem­pre. La soci­e­tat accepta que puguem dir el que pen­sem sobre qual­se­vol cosa, menys sobre la religió. Aquesta doble moral s'ha d'aca­bar. Com més pensi la gent, més pro­ba­bi­li­tat hi ha que deixi de pen­sar en Déu.»

Si voleu pen­sar lliu­re­ment, en les hores de lleure que s'apro­xi­men, us reco­mano la lec­tura de tres lli­bres: el d'Agustín Izqui­erdo, La filo­sofía con­tra la religión (Edaf, 2003); el del mateix Dawkins, El espe­jismo de Dios (Espasa Calpe, 2007), i el de Chris­top­her Hitc­hens, Dios no es bueno (Ran­dom House Mon­da­dori, 2008). Els més anti­cle­ri­cals no s'hau­rien de per­dre els diver­sos volums de la His­to­ria cri­mi­nal del cris­ti­a­nismo, de Karl­heinz Desch­ner (Martínez Roca, 1990); les dife­rents obres de Gon­zalo Puente Ojea (com El mito de Cristo, Siglo XXI, 2000); el com­pendiós Trac­tat d'ate­o­lo­gia, de Mic­hel Onfray (Edi­ci­ons de 1984, 2005), o el viru­lent La puta de Babi­lo­nia, de Fer­nando Vallejo (Seix Bar­ral, 2009). I per a tots els interes­sats en la gas­tro­no­mia lúdica, una dar­rera reco­ma­nació: assis­tiu al segon tast gratuït –a Reus– de les «boti­far­res de set­mana santa», que es durà a terme el diven­dres 10 d'abril, des de les dotze del mig­dia, a la Pata­cada. Espe­rem que no plo­gui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.