societat
Homenatge a les víctimes en el setè aniversari dels atemptats del 17-A
Supervivents, familiars i autoritats han dipositat flors al punt de la Rambla de Barcelona on es van produir els atropellaments mortals
Les víctimes demanen una major atenció de les institucions
Barcelona ha homenatjat aquest matí, coincidint amb el setè aniversari, les víctimes de l’atemptat del 17 d’agost del 2017. L’acte de record, seguit per l’ACN, s’ha fet al memorial del pla de l’Os de la Rambla, tram fins on va arribar la furgoneta que aquell dia va atropellar mortalment diverses persones circulant a gran velocitat pel mig del cèntric carrer. Supervivents i familiars s’han congregat en aquest punt per recordar els seus éssers estimats i dipositar flors. També ho han fet, en segon terme, representants de les institucions, com els consellers de Justícia, Ramon Espadaler, i d’Interior, Núria Parlon; el president del Parlament, Josep Rull; i l’alcalde Jaume Collboni, entre altres. Pel govern espanyol hi ha estat el delegat Carlos Prieto. El president de la Generalitat, Salvador Illa, no hi ha assistit.
Les flors dipositades a les tres jardineres de la Rambla han estat clavells blancs, símbol de la puresa, i la melodia que ha sonat durant l’acte oficial ha estat ’El cant dels ocells’, interpretat en directe pel violoncel·lista Marçal Ayats. Entre les flors també era visible una figura infantil, dipositada per la mare de Julian Cadman, el nen australià mort a l’atemptat. A la primera línia d’assistents hi havia supervivents i familiars de les víctimes del 17-A, que han estat els primers a fer l’ofrena floral i després ho han fet les autoritats. També hi ha participat representants dels grups municipals de l’Ajuntament de Barcelona, dels grups parlamentaris i dels partits polítics, així com representants dels cossos policials i d’emergències.
En finalitzar les primeres ofrenes florals, des dels marges de la Rambla i en silenci una quinzena de persones han fet visibles alguns cartells de protesta amb missatges com ’Exigim responsabilitats’, ’Estat assassí’ o ’Les clavegueres de l’Estat maten’. De fet, més d’un centenar de persones també han protestat aquest matí davant l’Audiència Provincial de Barcelona, al Passeig Lluís Companys, contra els “impediments” de l’Estat a l’hora de “clarificar responsabilitats” pel 17-A. Sota el lema ’La judicatura espanyola tapa els crims d’Estat i de falsa bandera’, els concentrats han demanat esclarir “qui hi ha darrere” dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017 i han carregat contra el PSOE i el PP per “torpedinar-ho”. “Set anys després continua la impunitat de les clavegueres de l’Estat”, han assegurat. A la concentració hi ha assistit el president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Lluís Llach, i la presidenta de Junts, Laura Borràs.
En paral·lel, l’Ajuntament de Cambrils també ha homenatjat aquest matí les víctimes de l’atemptat amb un ram de dotze roses blanques al Memorial per la Pau, al mig del passeig marítim. En un comunicat, el consistori ha remarcat “l’actitud responsable, cívica i solidària de la societat per eradicar qualsevol expressió de violència” i ha fet una crida a treballar “des de tots els fronts per estendre la concòrdia, la dignitat i la tolerància entre les persones”. Cambrils va patir l’atemptat terrorista la matinada posterior a l’atac de la Rambla de Barcelona. En set anys, el municipi ha acollit dos actes públics d’homenatge; el primer, el 2018 i l’últim, el 2022, en el cinquè aniversari dels atemptats.
Demanen més respecte
A banda, en acabar l’acte de la Rambla, Robert Manrique, víctima de l’atemptat d’Hipercor i assessor de l’extinta Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme (UAVAT), ha agraït en una atenció a mitjans l’acte d’homenatge d’avui, però ha lamentat que el tractament assistencial la resta de l’any és “gairebé nul”. Manrique ha denunciat les notificacions “surrealistes” que el ministeri de l’Interior ha fet arribar a algunes de les víctimes negant-los el reconeixement i ha lamentat que hagi hagut de ser la justícia qui ho acrediti. En aquest sentit, s’ha referit a la sentència de l’Audiència Nacional del maig del 2021 i la del Suprem del novembre del 2023 que acrediten que aquestes persones són “realment víctimes”. “Son anys de desídia”, s’ha queixat, tot assenyalant que creuen que mereixen “més respecte i sensibilitat”.
A banda, ha reivindicat més accions per part de les administracions. Concretament, la reobertura d’una oficina d’atenció a víctimes del terrorisme -tancada el 2010-, un protocol d’assistència postatemptat i una legislació autonòmica pròpia d’atenció a víctimes del terrorisme. A més a més, demanen crear un Centre de Memòria Històrica sobre Terrorisme. Manrique ha remarcat que Catalunya és la segona comunitat de l’Estat que ha rebut un major nombre d’atemptats. Les diferents demandes s’han recollit en un comunicat que les víctimes han lliurat als polítics.
