SOCIETAT
Socorristes alerten dels riscos de les màscares de ‘snorkel’
Les màscares per practicar snorkel respirant sota l’aigua s’han popularitzat els darrers anys, especialment entre la mainada i arran de la introducció d’un model distribuït i publicitat massivament, a un preu molt competitiu, però mai no exempt –ni en aquest cas ni en la resta– dels riscos d’accidents. La pràctica s’aquesta activitat semisubaquàtica ha agafat volada a la Costa Brava per observar peixos en moviment i l’activitat al voltant de roques i esculls submergits, amb la comoditat de poder continuar respirant sense mantenir-se arran de superfície i estirar així els temps d’immersió. Però la pràctica s’ha convertit en un maldecap afegit per als socorristes, que cada cop més sovint han d’afrontar emergències per atendre usuaris.
Un dels darrers casos, aquest agost a Platja d’Aro, quan en un dels punts de socorrisme de la platja gran, a l’altura del carrer Jacint Verdaguer, van haver de treure de l’aigua un jove de 28 anys amb una màscara posada, que patia una indisposició. El coordinador del servei al municipi, que presta l’empresa Proactiva, Guido Pascarelli, destaca que “tot va passar molt ràpid, però un altre banyista va veure que el noi tenia problemes, va alertar i el vam rescatar amb aturada respiratòria”, només símptomes d’asfíxia i el van poder recuperar en poca estona. No era el primer cas que trobaven al municipi, ni tampoc a la resta del litoral català.
Pascarelli fa èmfasi en les recomanacions de saber emprar aquests dispositius i la conveniència de mantenir precaucions, com ara “ventilar bé sovint”, perquè entre els usuaris es crea la falsa seguretat que poden respirar sota l’aigua i, en realitat, si la immersió s’allarga, acaben consumint un excés d’aire exhalat amb una elevada concentració del mateix diòxid de carboni “residual” que pot deixar inconscient del practicant de snorkel.
La tecnologia ha anat evolucionant, i fins i tot n’hi ha algunes que faciliten l’anomenada compensació per descomprimir la diferència de pressió a mesura que l’usuari guanya profunditat pinçant el nas per evitar el mal a l’orella. Però els usuaris no sempre són conscients enmig de la sensació de “falsa seguretat” de continuar respirant.
El regidor de platges, Daniel Riera, incideix que aquestes màscares s’haurien de restringir només a la pràctica de l’snorkel superficial i deixa clar que no servien recomanables per a immersions de llarga durada o en profunditat.
Estudis dels riscos
Algun estudi preliminar ha alertat d’altres riscos derivats de l’ús de màscares, a banda de la concentració de CO2 en l’aire viciat de l’interior, com ara la possibilitat de patir un edema pulmonar per immersió, que deriva de l’acumulació de fluids als pulmons provinents dels vasos sanguinis –per la diferència de pressió sense compensar– i la seva difícil detecció en cas de mort per ofegament, quan l’aiguabarreig amb l’aigua de mar o dolça dilueix el diagnòstic en l’autòpsia.
L’única recepta, per estalviar-se aquestes situacions, és fer una pràctica responsable, a escassa profunditat, economitzant respiracions i ventilar regularment en superfície. Tot plegat, preferentment, en companyia, i Pascarelli seria partidari de retornar a les ulleres amb tub clàssiques, per no confiar-se en excés.
D’altra banda, la temporada de socorrisme al municipi fins ara ha estat tranquil·la, malgrat les pluges de la darrera setmana, que van fer empitjorar la qualitat de l’aigua a l’entorn de la desembocadura del Ridaura i activar alertes per la prevenció de caiguda de llamps i els corrents.