El tren-tram podria arribar a transportar 6,1 milions de passatgers cada any

Un estudi de la Fun­dació Mobi­li­tat estima que el tren-tram entre Olot i Girona podria arri­bar a trans­por­tar 6,14 mili­ons de pas­sat­gers anu­al­ment. El docu­ment l’ha fet l’engi­nyer indus­trial Pau Noy en base a les dades de mobi­li­tat que hi ha entre els muni­ci­pis que faci­lita el Minis­teri de Trans­ports, Mobi­li­tat i Agenda Urbana (MITMA). L’estudi plan­teja les difi­cul­tats de cons­truir les vies en deter­mi­nats punts com ara el de Cas­tell­fo­llit de la Roca (Gar­rotxa) per la uro­gra­fia. Per això Noy plan­teja l’opor­tu­ni­tat d’uti­lit­zar un dels túnels que té l’A-26 per fer-hi pas­sar les vies. L’engi­nyer cal­cula que aquest mitjà de trans­port podria arri­bar a cap­tar 18.443 usu­a­ris en un sol dia fei­ner.

A l’espera que la Gene­ra­li­tat ela­bori el seu propi informe de via­bi­li­tat del tren-tram que ha d’unir Olot i Girona (pas­sant per Banyo­les), la Fun­dació Mobi­li­tat ha encar­re­gat un estudi que posa sobre la taula quants viat­gers podrien uti­lit­zar-lo. Per fer-ho, l’engi­nyer indus­trial Pau Noy ha aga­fat les dades de des­plaçament entre muni­ci­pis que ofe­reix el MITMA i ha dis­se­nyat un recor­re­gut amb diver­ses para­des.

Con­cre­ta­ment, l’estudi pre­veu que hi hagi cinc para­des dins d’Olot, entre dues i tres a Banyo­les i onze a Girona. A par­tir d’aquí, la resta de muni­ci­pis podrien tenir una sola parada i el recor­re­gut que dis­se­nya l’engi­nyer seria res­se­guint la vall del Fluvià. En aquest tra­jecte, però, l’estudi plan­teja dues difi­cul­tats: la pri­mera és defi­nir quin serà el traçat per Cas­tell­fo­llit de la Roca, ja que el ter­reny compta amb un des­ni­vell impor­tant.

Per això, la solució més efi­ci­ent que con­tem­pla l’estudi és que el tren-tram passi per un dels túnels que té l’A-26, una via que con­si­de­ren “sobre­do­tada”. L’altre repte és defi­nir com cre­uarà el tren-tram el muni­cipi de Banyo­les. Con­si­de­ren que cal bus­car un traçat que no pena­litzi en el temps de tra­jecte, però que al mateix temps sigui prou pro­per a deter­mi­nats punts perquè les para­des cap­tin pas­sat­gers.

Sobre la capa­ci­tat d’atracció dels viat­gers, en base a les dades que ofe­reix l’Estat, el docu­ment apunta que hi podria haver més de 6 mili­ons de pas­sat­gers anu­als. Un 80% d’aquests serien pas­sat­gers de l’àrea urbana de Girona, men­tre que el 6% serien veïns d’Olot i un 4% de Banyo­les. La resta, serien pas­sat­gers de la resta de muni­ci­pis que tin­drien parada. El docu­ment con­si­dera que en un dia fei­ner hi podria haver 18.443 viat­gers que farien ser­vir el fer­ro­car­ril per des­plaçar-se.

L’estudi remarca que el tra­jecte entre Olot i Girona podria ser d’una hora i vuit minuts, tenint en compte que el fer­ro­car­ril podria cir­cu­lar a una velo­ci­tat mit­jana d’uns 55 km/h entre para­des. A més, l’engi­nyer apunta que hi podria haver-hi trens que fes­sin un ser­vei exclu­si­va­ment de trans­port urbà a l’àrea metro­po­li­tana de Girona unint les onze para­des que dis­se­nyen entre Sarrià de Ter i el barri de Mon­ti­livi. En aquest cas, els com­bois ani­rien a una velo­ci­tat de 20 km/h, com la que té el tram­via de Bar­ce­lona.

A més, pre­veu un ser­vei semi­di­recte que tin­gui para­des només a Olot, Banyo­les i Girona. En aquest cas, la velo­ci­tat de tra­jecte arri­ba­ria als 70 km/h i el temps es redui­ria als 40 minuts des d’Olot i de 19 en el cas del des­plaçament entre Banyo­les i Girona.