Història i sostenibilitat

La capi­tal de Corea del Sud, Seül, amb gai­rebé 10 mili­ons d’habi­tants, té prop de 400 mer­cats tra­di­ci­o­nals, alguns dels quals, molt antics –el de Nam­da­e­mun data del segle XV, quan ja s’hi venia peix, sal i cere­als–. La majo­ria són de caràcter pri­vat i el govern local de la macro­ciu­tat core­ana s’ha plan­te­jat ara inter­ve­nir-hi per moder­nit­zar-los i reac­ti­var-los, i per aquest motiu va enviar a prin­ci­pis d’estiu una dele­gació a Bar­ce­lona.

La ciu­tat és un refe­rent inter­na­ci­o­nal pel que fa a la xarxa de mer­cats muni­ci­pals, que pot­ser no tenen una història secu­lar com els core­ans, però sí cen­tenària, amb un lle­gat arqui­tectònic molt impor­tant. Actu­al­ment n’hi ha 39 d’ali­men­ta­ris en fun­ci­o­na­ment, amb prop de 2.000 para­des. Es tracta d’una xarxa en cons­tant trans­for­mació. L’any pas­sat es va inau­gu­rar el mer­cat pro­vi­si­o­nal d’Horta i es van ini­ciar les obres del nou mer­cat de l’Aba­ce­ria. També s’han con­ti­nuat les del nou mer­cat de Mont­ser­rat i s’ha redac­tat el pro­jecte del mer­cat pro­vi­si­o­nal de l’Estre­lla.

“Els mer­cats muni­ci­pals que es van començar a cons­truir a Bar­ce­lona al segle XIX van sig­ni­fi­car una aposta molt sin­gu­lar per fer arri­bar ali­ments fres­cos als ciu­ta­dans de tots els dis­tric­tes. Va ser un model pio­ner de dis­tri­bució”, explica Ama­ranta Her­rero, sociòloga ambi­en­tal. Aquesta inves­ti­ga­dora de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona que fa recerca sobre sos­te­ni­bi­li­tat ali­mentària creu que ara les ins­tal·laci­ons muni­ci­pals hau­rien de tenir un paper més des­ta­cat a l’hora d’apro­par els ali­ments ecològics als ciu­ta­dans.

“Hi ha la per­cepció que pro­xi­mi­tat vol dir sos­te­ni­bi­li­tat, però no és així. Perquè un ali­ment sigui sos­te­ni­ble s’ha d’haver produït sense uti­lit­zar agroquímics i ha de ser tan pròxim com sigui pos­si­ble. I això no sem­pre és fac­ti­ble. Per exem­ple, a Cata­lu­nya no hi ha alls i no hi ha gai­res lle­gums per la quan­ti­tat que es con­su­meix. Però sem­pre que fos pos­si­ble s’hau­ria d’apos­tar per la page­sia autòctona. Als mer­cats, la gran majo­ria dels pro­duc­tes que s’hi venen no són de pro­xi­mi­tat i, encara menys, ecològics”, indica.

“Quan par­les amb els vene­dors, veus que es tracta d’una qüestió de preu, ja que aquests pro­duc­tes són més cars. L’ali­men­tació sos­te­ni­ble hau­ria de ser finançada des d’Europa. És una llàstima que al prin­cipi del desen­vo­lu­pa­ment dels mer­cats les para­des fos­sin dels page­sos, i en canvi ara els para­dis­tes són boti­guers. Hi ha més inter­me­di­a­ris i la page­sia té menys espais de comer­ci­a­lit­zació i de dis­tri­bució directa. I pre­ci­sa­ment evi­tar inter­me­di­a­ris aba­ra­ti­ria l’ali­men­tació sos­te­ni­ble”, hi afe­geix Her­rero.

En relació amb aquesta qüestió, la regi­dora bar­ce­lo­nina Raquel Gil asse­gura que els page­sos que anti­ga­ment es tro­ba­ven al mer­cat ja fa temps que es van incor­po­rar a les para­des. “La majo­ria dels mer­cats –explica– tenen una o dues para­des que són direc­ta­ment de pro­duc­tors de pro­xi­mi­tat. I tenim Mer­ca­barna perquè garan­teix el sub­mi­nis­tra­ment per a tota la població, perquè només amb la pro­xi­mi­tat no hi arri­baríem.” “Això no vol dir que el pro­ducte no sigui de qua­li­tat o ecològic, però evi­dent­ment no sem­pre pot ser de quilòmetre zero”, hi afe­geix la regi­dora, que des­taca que els mer­cats no poden ser com eren quan es van crear, però que han de con­ti­nuar actu­ant com a motors comer­ci­als i dina­mit­za­dors dels bar­ris. També recorda que set de cada deu ciu­ta­dans de Bar­ce­lona van al mer­cat com a mínim un cop al mes, i que és un dels ser­veis més ben valo­rats pel con­junt de la ciu­ta­da­nia.