La monarquia
Lluís Simon
Alfons XIII, el repressor
La relació d’Alfons XIII amb Catalunya va passar per diferents etapes. Va ser, com molts altres Borbons, un pèrfid representant del règim castellà. De fet, se’l pot titllar directament d’assassí per la violència amb què el seu exèrcit va actuar en les etapes de més repressió. L’exemple més cruent és la Setmana Tràgica, que va acabar amb l’execució de Ferrer i Guàrdia, abandonat també a la seva sort per presumptes representants de l’esquerra d’aquell temps, des dels socialistes espanyols fins a Alejandro Lerroux.
El rei, amb tot, també va aconseguir sense voler-ho un èxit indiscutible, la divisió de la principal força de l’incipient moviment catalanista d’aquells anys, representat per la Lliga. El drama va tenir lloc l’abril del 1904, quan el monarca va decidir visitar per primer cop Catalunya quan el republicanisme i el nacionalisme estaven guanyant pes al país a marxes forçades.
La visita va trencar la Lliga. Francesc Cambó i Enric Prat de la Riba, homes amb seny i poca rauxa, van considerar, ingenus d’ells, que podrien començar a canviar Espanya a través d’aquell jove monarca. Els sectors del partit més progressistes i republicans volien boicotejar la visita i no se’n van sortir. Després que el Borbó trepitgés Catalunya van abandonar la Lliga i van fundar el Centre Nacionalista Republicà.
Alfons XIII va enredar el seu amfitrió, Cambó, amb una pretesa voluntat futura d’entesa. Fins i tot va avançar davant el goig dels que l’escoltaven que en la propera visita parlaria en català, fet que evidentment no va succeir. No només això, la propera visita ja va tenir lloc durant la dictadura de Primo de Rivera, que ell mateix havia beneït. Molts catalans, a més, estaven revoltats amb la institució no només pels fets de la Setmana Tràgica sinó per la repressió social i cultural, amb punts àlgids com els fets del ¡Cu-Cut! i la creació de Solidaritat Catalana.
Així, quan Alfons XIII va tornar a visitar Catalunya aquell 1924, alguns el volien rebre a l’estil Carrero Blanco. El grup conegut com Bandera Negra, uns independentistes que anaven per lliure, van pretendre assassinar el rei en el recordat “complot del Garraf”, que pretenia volar el vehicle del rei en un dels túnels de Sitges. L’operació, tot i diversos intents, no va reeixir per una delació, o això diuen els historiadors. El 1929 el besavi de Felip VI va fer una última visita junt amb Primo de Rivera, en què va rondinar pel gran nombre de senyeres que va veure als balcons de l’Eixample.
El Cametes
Alfons XIII no només venia a Barcelona pels afers d’estat. A la ciutat hi havia els estudis de Royal Films dels germans Baños. Allà mateix ell hi produïa pel·lícules pornogràfiques pioneres, les primeres que es feien a l’Estat espanyol. Després les repartia entre els seus millors amics a Madrid, sobretot els més perversos, com el Conde Romanones. També es presentava sempre que podia a la fàbrica La Hispano Suiza, a la Sagrera, on no només provava els últims models sinó que se’ls quedava per a la seva col·lecció. Va tenir un munt d’amics catalans i la majoria d’ells van ser nomenats barons, comtes, vescomtes, marquesos i ducs. Visitava també moltes “senyores” i aquí tots el coneixien com “El Cametes”, però també Botetes per la seva afició a lluir botes militars.
El taller militar d’Elionor
La futura reina espanyola (o això pensa ella) continua el seu periple educatiu per les grans acadèmies militars espanyoles. Quin exemple per a les joves generacions. El pas següent, aquesta mateixa setmana, ha estat el trasllat a l’escola naval a Pontevedra. Tota la caverna mediàtica monàrquica, que aquesta també hi és, ho celebren com una gesta. Ben aviat la veurem en un portaavions preparada per entrar en combat. Teòricament la seva formació a l’acadèmia de Saragossa ha estat tot un èxit, més enllà de les mirades furtives amb algun soldat que s’han vist en algunes imatges. Després d’aprendre a navegar, la princesa acabarà, tant si li agrada com no, a l’acadèmia de l’aire.
Torna la submissió institucional
Com ja vam advertir en aquesta secció, Salvador Illa es moria de ganes de llepar una mica el cul al Borbó de torn, en aquest cas Felip VI. Ha trigat pocs dies. Amb l’excusa d’això de la Copa Amèrica, que ens farà rics a tots, el dijous van coincidir les dues autoritats amb somriures i sobretot la cara brillant i autoritària del rei, conscient que les institucions catalanes tornen a estar sota el seu control. Diuen que ha tornat la normalitat institucional, però no ens enganyem. És la represa de la rendició.
