Preocupació pel relleu generacional al sector pesquer

El relleu generacional o les estratègies de millora de la comercialització de la pesca són els principals reptes que els Grups d’Acció Local Pesquer (GALP) tenen sobre la taula per als pròxims anys. Els cinc grups que actualment treballen al litoral català, que en el període entre 2024 i 2028 gestionaran ajuts europeus per valor de 12,5 milions d’euros, s’han reunit per primera vegada aquest dilluns a la Ràpita per coordinar les estratègies conjuntes de treball per fer-hi front.

En aquest nou cicle, els grups de la Costa Brava Sud i Maresme, Costa Central i Costa Daurada s’han afegit als que ja actuaven anteriorment, el de la Costa Brava i de la mar de l’Ebre.

Segons el gerent del GALP de la Mar de l’Ebre, Joan Alginet, el debat d’aquest dilluns a la Confraria de Pescadors de la Ràpita ha de servir per bastir projectes conjunts de cooperació que permetin garantir el relleu generacional del sector: “Volem analitzar de quina forma podem fer un projecte de país per ajudar i complementar les accions del govern.”

La comercialització de la tonyina per part dels pescadors artesanals o la promoció dels productes pesquers són altres dels reptes: “Fem un balanç dels projectes que ja estem fent i dels que haurem de fer el nou període. Amb tres potes: grups d’acció local, administració i el sector pesquer a través de la Federació Catalana de Confraries.”

Els grups de la Costa Brava i la Mar de l’Ebre han impulsat unes 300 actuacions i han gestionat 6,1 milions d’euros de subvencions dels Fons Europeu de Pesca, que han generat inversions per valor de 9,1 milions. Ara, amb la incorporació dels tres nous grups, s’abasta tot el litoral del país i el govern preveu destinar-hi 12,5 milions d’euros al llarg dels pròxims quatre anys: 2,9 a la Costa Brava, 3,3 a la mar de l’Ebre, 2,2 a la Costa Brava Sud i el Maresme, 2,2 a la Costa Central i gairebé 2 a la Costa Daurada.

El president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, Antoni Abad, ha remarcat que es tracta de la primera reunió conjunta de tots els grups i ha recordat que el GALP de la Mar de l’Ebre va ser el primer de Catalunya: “Ha estat l’exemple a seguir per tots. Vaig veure que era una oportunitat per a la resta de territori català.”

En la mateixa línia, el nou director general de Política Marítima i Pesca Sostenible del Departament d’Agricultura, l’ampostí Antoni Espanya, ha subratllat la tasca de “suport indirecte al sector” per part d’aquests grups, especialment, a l’hora d’apropar-se a les empreses pesqueres. Confia que els 12,5 milions d’euros de subvenció que gestionen s’acabin duplicant quan es traslladin a inversions.

Paral·lelament, Espanya, que aquest dilluns ha participat en el seu primer acte públic des que va prendre possessió del càrrec, ha anunciat la voluntat de defensar el sector pesquer, i en particular l’arrossegament, davant les demandes de reducció de l’esforç de pesca que arriben des de Brussel·les: “En els últims 20 o 25 anys el sector ha fet un esforç molt important i ja no pot minvar més pel que fa a efectius i embarcacions.”

Igualment, s’ha proposat aconseguir l’adaptació de les motoritzacions de les embarcacions de pesca davant les reclamacions comunitàries que “topen amb la realitat del sector” així com la necessitat de continuar avançant en l’eliminació de plàstics dins del sector extractiu i de comercialització, els ajuts a la marineria o les captures accidentals de tonyina. “Tinc una sèrie de reptes que m’ha encarregat el conseller amb diàleg amb el sector, amb proximitat i amb interlocució amb Madrid, on ara tenim sintonia política evident i intentarem aprofitar”, ha indicat. Espanya ha anunciat que viatjarà a Brussel·les divendres per començar a abordar aquests assumptes.