Retratistes del curs de la vida

La memòria de Pepet Cruells l’ha recuperat la seva besneta, Martina Lara Guillaume. Torner d’ofici, “persona de pipa i barretina” i un “sardanista destacat”, tal com va recollir la necrològica que es va publicar en el Butlletí del Centre Excursionista de Banyoles quan va morir, el 1972. El cronista Antoni M. Rigau el recordava així: “Un ciutadà que estimà el país, la cultura, l’art i la muntanya. La coneixia pam a pam, arbre a arbre, corriol per corriol. Ja retirat, quan sortia amb el sarró a l’espatlla es cobria sempre amb barretina, per demostrar que era i se sentia català.” Després de la guerra, anava pels masos d’aquesta terra que es “coneixia pam a pam” per fer instantànies al minut. Aplecs i celebracions, aprofitava les trobades per retratar les colles, les famílies. Són imatges dels carboners, de les parades al mercat, de la catifa de Corpus, però també de persones i personatges; retrats de tipisme, de “la gent de la terra” i de “la gent menuda”. Una de les fotografies més conegudes de Pepet Cruells és amb el lleó dissecat del Darder. Instruït com a taxidermista pel veterinari local, el 1932 va entrar a treballar de conservador al Museu Darder. També va ser pintor aficionat i membre de l’entitat cultural i catalanista Palestra, a més de regidor d’Esquerra.

La nissaga dels Cruells –el fill, Joan Cruells Buxadé, va obrir una botiga al número 12 del carrer de la Rambla i es va dedicar a la fotografia professional, al revelatge i a la venda de màquines– excel·leix en la fotografia de “l’ús comú, quotidià”, diu l’arxiver Josep Grabuleda en el llibre de la col·lecció Fotògrafs Banyolins (Rigau Editors, 2006).

La besneta Martina Lara Guillaume ha recopilat part d’aquesta història fotogràfica familiar i la de la Banyoles del segle XX en el treball de recerca de l’institut Brugulat. La pràctica de la investigació s’ha pogut veure a la Llotja del Tint, on la batxillera ha exposat moltes fotografies guardades per familiars. N’hi ha d’inèdites o, com a mínim, poc conegudes. Així són les de Dalí i Gala a l’interior d’una església. També ha recuperat material original, amb més de mitja dotzena de càmeres, negatius, plaques de revelatge i documentació diversa. La marca fotogràfica dels Cruells és “sense pretensions artístiques”, però és patrimoni local. Hi ha paisatgisme, l’estany i la natura, costumisme, retrat social; el curs de la vida. Amb aquest treball de recerca, no només es transmet la memòria familiar i s’hi manté el vincle, sinó que es reivindica el passat i el canvi: amb el ramat pasturant a l’estany a la font, davant l’ajuntament; una perspectiva del passeig de la Indústria que sorprèn la besneta i molts banyolins perquè, al fons, encara no s’hi veu la clínica.