La monarquia
Lluís Simon
“Societat del benestar”
A cada bugada, els socialistes perden un llençol republicà. La submissió a la monarquia, que va explicitar Miquel Iceta sense vergonya, no només es dissimula amb el pas del temps, sinó que s’accelera a la velocitat de la llum, amb l’objectiu que un dels fonaments del PSC, els valors de la Revolució Francesa, passi a millor vida. Que el president de la Generalitat i tota la seva troupe beuen dels talladors de caps dels Borbons no ho dic jo, sinó els seus estatuts: “El PSC és dipositari d’uns valors que formen part de la tradició política de la Revolució Francesa i del socialisme democràtic: els valors de la llibertat, la igualtat i la solidaritat.”
Tenim tanta “llibertat” que mai s’ha pogut fer un referèndum, no sobre la sobirania dels catalans, sinó tampoc sobre la forma de govern de la “seva” Espanya. La igualtat se la passen per les seves parts des del moment en què un senyor, el nou amo del senyor Illa, i els seus familiars i hereus neixen amb uns drets adquirits que qualsevol altre espanyol no aspira ni tan sols a somiar. I sobre la solidaritat, per acabar, el primer dels espanyols és el primer que se’n riu des del moment en què el seu pare va aprofitar la seva posició de poder per acumular milions i milions que no arribaran mai a la butxaca dels seus compatriotes sinó de les seves filles, com s’ha sabut fa uns dies.
Els socialistes tenen la barra de parlar, a més, sobre la justícia com a valor màxim del seu partit: “La justícia és la fi de tota discriminació contra els individus i la consecució de la igualtat de drets i oportunitats.” Llegeixes això i després veus el seu president rient al costat de Felip VI, com si la cosa no l’afectés. He recordat aquell aforisme de Lincoln –aquest sí que era un autèntic republicà– en què deia que es pot enganyar una estona tota la gent i tota l’estona una part de la gent, però no es pot pas enganyar tota l’estona tothom. Els socialistes catalans es pensen realment que ho poden fer, i a fe de Déu que ho estan aconseguint. Volem llibertat, justícia i solidaritat, però la millor manera d’aconseguir-ho és seguir el camí que ens marquen els Borbons, que a banda de lladres i vividors han tingut una relació amb Catalunya que va del 1714 al 3 d’octubre del 2017.
L’altra gran aspiració programàtica dels socialistes és fer arribar, és clar, la societat del benestar a tots els racons del país. Però l’únic que la té garantida és aquell al qual Illa besa les mans.
Iceta, el bufó
Un dels personatges que més van treballar a Catalunya per consolidar la monarquia, fins i tot quan es va saber públicament que Joan Carles I era un penques, va ser l’antic líder socialista. Quan les joventuts del partit van proposar un referèndum, va tallar d’entrada qualsevol debat recordant que, per sobre de tot –fins i tot de la idea genèrica del socialisme–, ells eren monàrquics des del dia 1, quan es van federar amb el PSOE. Prèviament, Raimon Obiols havia plantejat la qüestió d’una manera més crítica, per no parlar dels socialistes –no gaires– que van lluitar en la Guerra Civil contra el bàndol nacional. Mentre s’abandonava la defensa del dret a l’autodeterminació, creixia l’adhesió a la monarquia, fins al punt que en molts casos costa diferenciar aquest partit de les línies generals del PP.
Les Canàries s’avancen al PSC!
Felip VI ha rebut aquesta setmana la Medalla d’Or del Parlament de les Canàries. El PSC, doncs, no ha aconseguit lliurar-li el premi abans que els canaris, que s’han avançat i han aprofitat l’avinentesa per jurar lleialtat al cap de la Casa del Rei espanyola en una altra operació d’imatge orquestrada des de la mateixa Zarzuela. Els socialistes no només desitgen portar el rei al Parlament. El somni humit seria convidar-lo a la plaça Sant Jaume i fer-lo saludar des del balcó com si fos Francesc Macià o Lluís Companys: “Proclamo la monarquia espanyola per a l’eternitat.” Ningú, en qualsevol cas, li podria rebatre res del que digués. Els Mossos d’Esquadra són els primers que estan al seu servei.
El ‘Bribón’, a punt per navegar
Ja gairebé no és notícia que Joan Carles I, l’emèrit, passa tot el temps que vol en territori que ell considera espanyol. Aquest mes de setembre tornarà a Sanxenxo per participar en diverses regates i organitzar grans mariscades amb amics, familiars, nobles i gent de bona vida. Tot i els seus 86 anys, els que el veuen afirmen als mitjans que es troba en plena forma i a punt per pujar al seu veler preferit, el Bribón. La seva tripulació és qui fa la feina; ell hi va per passar-s’ho bé.